L'Audiència Nacional, a Madrid
L'Audiència Nacional, a Madrid (Europa Press/Óscar Cañas)

Els presos d'ETA ja no han de demanar perdó per poder sortir de permís

L'Audiència Nacional, que ha incorporat un magistrat progressista, ha resolt a favor d'un recurs presentat per Gorka Loran, a qui se li va denegar un permís

Redacció/AgènciesActualitzat

Els presos d'ETA podran tenir permisos per sortir dels centres penitenciaris sense haver de demanar perdó de forma expressa a les víctimes. L'Audiència Nacional ha modificat el criteri seguit fins ara, que ho considerava un "requisit legal".

El motiu ha estat l'entrada del magistrat José Ricardo de Prada, progressista, en substitució de la conservadora Concepción Espejel.

En la interlocutòria, que compta amb un vot particular del magistrat Francisco Javier Viera, la sala ha resolt el recurs presentat pel pres Gorka Loran contra la decisió del jutjat de vigilància penitenciària d'anul·lar-li un permís de sortida aprovat per la Junta de Tractament de la presó d'Araba el 15 de setembre passat.


"No és en absolut un requisit"

Fins ara, l'Audiència Nacional anul·lava els permisos concedits a aquells presos etarres que no incloguessin en les seves cartes de penediment un "perdó exprés" a les víctimes concretes de les seves accions terroristes i oferissin un clar rescabalament econòmic.

Tot i això, la nova composició de la secció primera del Penal, encarregada de revisar aquests permisos per la via dels recursos, ha canviat de criteri i considera que el fet que no consti aquesta petició expressa de perdó a les víctimes "no és en absolut un requisit legal per a l'obtenció de permisos penitenciaris".

Els factors a tenir en compte, explica, són només, per tant, el temps "ja completat" de condemna i "l'escàs temps que resta per a la seva total extinció", com és el cas de Gorka Loran, que ja ha complert tres quartes parts de la condemna i està previst que surti de la presó el 18 de desembre del 2023.

A més, els magistrats també tenen en compte que el permís atorgat "té com a finalitat la preparació de per a la vida en llibertat", cosa que fa necessari "en aquest període final" activar "els mecanismes i les previsions penitenciàries que no ho haguessin estat amb anterioritat per a la preparació de la vida en llibertat".

Pel que fa al perdó a les víctimes, la sala creu que només s'ha de valorar "a títol purament indicatiu (no com a obligació) d'una bona evolució penitenciària, cosa que també és deduïble d'altres elements".

"Aquesta valoració positiva", sosté la interlocutòria, ha estat realitzada pel centre penitenciari "a través de l'observació diària de la seva progressió i comportament", i afegeix que, a més, en aquest cas, "no apareixen víctimes concretes de la seva activitat delinqüencial, ja que no va ser condemnat per cap mort ni lesió", sinó "per la col·locació d'un artefacte explosiu que no va arribar a explotar, de manera que els fets van ser qualificats de temptativa d'assassinat".

 

Llegir la carta sense prejudicis

Juntament amb el recurs d'apel·lació, el pres etarra va incloure una carta de penediment en què assenyalava que, encara que no va causar víctimes, lamentava "profundament" i "amb total sinceritat" el "dolor de totes les víctimes que ETA va provocar".

La sala interpreta que s'ha de llegir "sense prejudicis i amb respecte humà", i entendre que expressa "una posició ferma i penedida davant la violència, els delictes comesos i les víctimes", interpreta la sala, que entén que "de cap manera, doncs, es pot valorar negativament ni despectivament".

Per contra, en el seu vot particular, el magistrat Francisco Javier Viera assenyala que malgrat estar d'acord amb la concessió del permís per a la preparació de la posada en llibertat, discrepa que l'absència en el seu escrit de penediment "d'una condemna explícita a l'organització terrorista" permeti afirmar, com diu la interlocutòria, que sigui "expressiu d'una opinió ferma i penedida".

Fins ara l'Audiència Nacional qualificava aquest tipus de recursos de cartes "genèriques", en entendre que només s'escrivien amb la voluntat d'obtenir beneficis penitenciaris, perquè no incloïen un "perdó exprés" a les víctimes concretes de les seves accions terroristes.

 

ARXIVAT A:
JudicialAudiència NacionalTerrorismeETA
Anar al contingut