Els alcaldes de Verges i Celrà no aniran a judici pel tall de l'AVE l'aniversari de l'1-O

Ni la Fiscalia ni Adif acusen els alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i el de Celrà, Dani Cornellà, d'haver participat en el tall de l'AVE durant les protestes del primer aniversari de l'1-O. Queda així tancada la investigació, que absol els dos alcaldes però que porta quatre dels 19 detinguts a judici.

Els alcaldes de Verges i Celrà, fora del cas

L'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha manifestat que ho trobava "surrealista" perquè, malgrat que la policia espanyola el va detenir el gener de l'any passat, ha assegurat que ell no va participar en els talls de l'AVE perquè estava fent classe a l'institut.

Sabater ha dit a Catalunya Ràdio que s'ha demostrat que tot estava orquestrat:

"S'ha demostrat que tot plegat va ser un muntatge políticojudicial per orquestrar una repressió cap a certs partits i entitats que en aquells moments s'estaven mobilitzant massivament al carrer. D'alguna manera, aquell xou mediàtic que van fer,  va ser per atemorir-nos."

El fiscal demana quatre anys de presó per a les quatre persones que, finalment, sí que aniran a judici per desordres públics, danys al patrimoni, atemptat a agents i lesions lleus.

Segons informa la campanya de solidaritat amb els encausats "21 raons", el jutjat d'instrucció 4 ha dictat interlocutòria de judici oral després de rebre els escrits d'acusació de la Fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, que actua en representació d'Adif. S'enfronten a 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros cadascun. El judici se celebrarà en un jutjat penal de Girona.

Segons informen al comunicat, les acusacions se centren en aquells investigats que, segons els atestats policials, van ser identificats en la concentració exterior de l'estació de l'AVE.

Intervenció policial polèmica

El 16 de gener de l'any passat, la Policia Nacional va dur a terme un operatiu que va culminar amb la detenció de disset activistes (entre ells, els alcaldes de Verges i Celrà) per, suposadament, haver participat en el tall de l'AVE a Girona durant el primer aniversari de l'1-O. Una intervenció policial polèmica, que va despertar nombroses crítiques i mobilitzacions de protesta. De fet, tant els afectats com el president de la Generalitat, Quim Torra, van arribar a denunciar la Policia Nacional per detenció il·legal, tot i que la causa va quedar arxivada.

Un cop tancada la instrucció, el jutjat va resoldre que hi havia indicis per enviar a judici dinou dels encausats per desordres públics i danys a la circulació ferroviària. El jutjat va arxivar la causa a un dels investigats perquè les imatges de la càmera de videovigilància on la policia l'identificava no eren concloents i perquè va aportar un testimoni que el situava treballant a aquella hora.

La defensa dels encausats, encapçalada pels advocats Montserrat Vinyets i Benet Salellas, va recórrer la interlocutòria del jutjat a l'Audiència de Girona. Els lletrats argumentaven "la inexistència d'indicis" contra els encausats i posaven en dubte que la Policia Nacional els identifiqués "amb una simple comparació" de les imatges de les càmeres de videovigilància amb fotografies extretes de les xarxes socials.

L'Audiència va estimar parcialment el recurs de la defensa i va arxivar la causa, també, contra el fotoperiodista Carles Palacio, perquè "es trobava al lloc dels fets per la seva condició de reporter gràfic o fotoperiodista, amb la funció d'informar sobre el que estava passant".