Investigats pel tall de vies a Girona l'aniversari de l'1-O denuncien la Policia

Divuit encausats per l 'ocupació de les vies de l'AVE en el primer aniversari del referèndum de l'1 d'octubre han comparegut al jutjat de Girona que té oberta la causa per desordres públics i catorze s'han acollit al dret a no declarar. Els encausats han presentat una denúncia col·lectiva contra la Policia Nnacional per detenció il·legal i lesions.

Aquest matí han estat citades a declarar als jutjats de Girona les persones detingudes per la policia espanyola ara fa dos mesos, entre les quals hi ha els alcaldes de Verges i de Celrà.

Els alcaldes de Verges i Celrà sortint dels Jutjats de Girona (ACN)

Ignasi Sabater, alcalde de Verges, i  Dani Cornellà, alcalde de Celrà, han piulat sobre la citació d'aquest divendres:

I avui tornem a passar pels jutjats. Aquesta vegada citats a declarar per les detencions il·legals del passat 16 de gener. A aquest pas, convalidaré la carrera de dret. Que tinguem sort!

— Ignasi Sabater Poch 🎗️ (@ignasisabater) 15 de març de 2019

Avui #JoAcuso la justícia i la seva policia ! #21raons #NoPassara pic.twitter.com/PVVAhEz7wq

— Dani #Llibertat (@danicornella) 15 de març de 2019

Se'ls investiga per desordres públics, pels talls de les vies de l'AVE durant el primer aniversari de l'1-O. La defensa ha formalitzat una denúncia contra la policia espanyola per detencions il·legals.

Unes 400 persones van entrar a l'estació de l'AVE de Girona l'1 d'octubre passat, amb motiu del primer aniversari del referèndum, i van tallar les vies. Per aquells fets la Policia Nacional va investigar i detenir una vintena persones el mes de gener.

La denúncia col·lectiva que han presentat els 16 detinguts, acusats de tallar les vies de l'AVE l'aniversari de l'1 d'octubre a Girona, s'afegeix a la que va presentar el president Quim Torra per detenció il·legal pels mateixos fets.

Ahir a la nit, unes 200 persones es van concentrar a Girona per donar suport als encausats. La protesta forma part de la mobilització "21 raons" en què es demana a la societat que "segueixi al carrer" per "reivindicar el dret a la manifestació".