El Vaticà nega les acusacions contra Bergoglio per connivència amb la dictadura militar argentina
El Vaticà denuncia una campanya difamatòria contra el papa, provinent "d'una esquerra anticlerical", arran de les crítiques aparegudes en alguns mitjans que l'acusen de connivència amb la dictadura militar que va governar l'Argentina entre el 1976 i el 1982.
RedaccióActualitzat
El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, ha negat formalment les acusacions que alguns mitjans de comunicació han llançat contra el nou papa Francesc referents a la seva connivència amb la dictadura militar que va governar l'Argentina entre el 1976 i el 1982. En un comunicat, la Santa Seu ha indicat que aquestes acusacions han estat influïdes per "elements anticlericals d'esquerra per atacar l'Església" i remarca que "han de ser negades" i rebutjades amb decisió. "Es tracta d'una campanya difamatòria ben coneguda", ha indicat.
Segons diverses publicacions, el cardenal Bergoglio no va protegir prou dos sacerdots jesuïtes que van ser segrestats durant aquell període, però Lombardi ha dit que es tracta de fets antics amb una forta càrrega ideològica i que no han estat provats. "Mai hi ha hagut una acusació creïble contra ell. La justícia argentina va cridar-lo, però com a persona informada dels fets, i mai va ser imputat per res." Per contra, el portaveu del Vaticà ha assegurat que Bergoglio "va fer molt per protegir moltes persones" i una vegada va ser nomenat arquebisbe de Buenos Aires, "va demanar perdó en nom de l'Església per no haver fet prou durant el període de la dictadura".
La Santa Seu ha subratllat el caràcter calumniós i difamatori de les acusacions i ha incidit en les recents declaracions del Nobel de la Pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel. De fortes creences catòliques, Esquivel ha sortit en defensa i ha deslligat el nou papa de qualsevol sospita explicant que "hi va haver bisbes que van ser còmplices de la dictadura, però Bergoglio, no". A més, Lombardi també ha recordat que un dels sacerdots jesuïtes segrestats va dir, temps després dels fets i quan Bergoglio ja era bisbe a Buenos Aires, que es va trobar amb ell i que tots dos van mostrar una "clara i inequívoca harmonia".
Segons diverses publicacions, el cardenal Bergoglio no va protegir prou dos sacerdots jesuïtes que van ser segrestats durant aquell període, però Lombardi ha dit que es tracta de fets antics amb una forta càrrega ideològica i que no han estat provats. "Mai hi ha hagut una acusació creïble contra ell. La justícia argentina va cridar-lo, però com a persona informada dels fets, i mai va ser imputat per res." Per contra, el portaveu del Vaticà ha assegurat que Bergoglio "va fer molt per protegir moltes persones" i una vegada va ser nomenat arquebisbe de Buenos Aires, "va demanar perdó en nom de l'Església per no haver fet prou durant el període de la dictadura".
La Santa Seu ha subratllat el caràcter calumniós i difamatori de les acusacions i ha incidit en les recents declaracions del Nobel de la Pau del 1980, Adolfo Pérez Esquivel. De fortes creences catòliques, Esquivel ha sortit en defensa i ha deslligat el nou papa de qualsevol sospita explicant que "hi va haver bisbes que van ser còmplices de la dictadura, però Bergoglio, no". A més, Lombardi també ha recordat que un dels sacerdots jesuïtes segrestats va dir, temps després dels fets i quan Bergoglio ja era bisbe a Buenos Aires, que es va trobar amb ell i que tots dos van mostrar una "clara i inequívoca harmonia".
