El record d'un casteller de Gràcia permet lluitar contra el dolor en les lesions medul·lars
L'Institut Guttmann investiga com reduir el dolor en les persones amb lesions gràcies als diners de la beca Mike Lane, un casteller de la Vila de Gràcia
Les limitacions en la mobilitat són la cara més visible de les persones que tenen una lesió medul·lar, sigui paraplegia o tetraplegia. Però més de la meitat conviuen també amb el dolor. Un dolor sovint invalidant per fer la vida del dia a dia.
"Es dona la paradoxa que la persona digui: 'si em claves un ganivet, jo no el notaré a la cama, però, en canvi, les cames em fan mal'". Ho explica la doctora Maria Dolors Soler Fernández, neuropsicòloga de l'Institut Guttmann.
I és que la lesió a la medul·la provoca una distorsió --com si fos un curtcircuit-- en els impulsos elèctrics que els arriben al cervell:
"Els nervis que connectaven les seves cames amb el cervell ara estan disparant senyals aberrants."
"Missatges de punxades, de corrents elèctrics, sensació que t'arrenquen la carn, o que t'estan estrenyent, impressió de cremor, un formigueig constant", relata Soler Fernández.
Com es pot tractar?
La primera opció de tractament sempre són els fàrmacs. N'hi ha dos disponibles, però no tothom hi respon bé o no sempre arriben a aconseguir mitigar prou el dolor.
Hi ha estudis que quantifiquen que entre un 40-60% de pacients no estan molt satisfets amb els resultats, o que només tenen una lleu-moderada millora.
El funcionament del dolor és molt complex i una experiència molt personal. Hi intervenen molts factors individuals, com poden ser les experiències prèvies viscudes, o si és més emocional o racional...
Maria Dolors Soler Fernández explica que com que el dolor és una "experiència del dia a dia", acaba generant canvis quan arriba aquest senyal al cervell.
Una alternativa: estimulació cerebral no invasiva
Quan els fàrmacs no els funcionen, a l'Institut Guttman ofereixen l'estimulació cerebral no invasiva, que permet modular el comportament d'alguns circuits cerebrals.
Fa gairebé 10 anys que van demostrar que és una teràpia segura, i eficaç en alguns casos, i al 60% dels pacients els milloren els símptomes. De fet, altres països també l'ofereixen com a tercera opció pels pocs riscos que comporta i els bons resultats que es poden obtenir.
Però el principal problema és que no poden predir a qui funcionarà. Els resultats són molt irregulars i ara per ara cal fer dues setmanes de sessions diàries per saber si fa efecte. Els resultats són molt irregulars.
Entendre el cervell per millorar el tractament
Els tractaments no estan funcionant prou bé perquè els cal saber més coses de com el cervell processa el dolor i les neurones reaccionen. Per això ara començaran un projecte de recerca. Volen poder predir a qui li funcionarà l'estimulació cerebral no invasiva, fer-la més precisa, i personalitzar-ne tant la intensitat com les zones a estimular.
A l'exploració clínica del pacient --sobretot basada en el que explica-- hi afegiran un registre electroencefalogràfic i buscaran patrons i concordances entre les persones que responen millor. I als que no els funciona prou es plantejaran estimular altres àrees, variar la intensitat o el nombre de sessions.
Maria Dolors Soler Fernández diu que busquen que el registre "expliqui com estan activant-se, comunicant-se i funcionant i vibrant les neurones entre si".
"Quina activitat s'està generant quan hi impacta el dolor. Ens permetrà conèixer i classificar millor els pacients."
Aquesta recerca es finançarà en part amb la beca Mike Lane, diners recaptats per una campanya de micromecenatge dels Castellers de la Vila de Gràcia.
Aquests diners els permetrà incorporar a l'equip un neuroenginyer, per desenvolupar un model d'intel·ligència artificial i poder processar el gran volum de dades que generaran.
D'on surt la beca Mike Lane
El Mike era membre de la colla de la Vila de Gràcia. Fa 10 anys va tenir una caiguda durant una actuació. Va quedar tetraplègic i va morir al cap de 3 anys. Un accident molt excepcional en el món casteller, però que la colla mai no ha amagat i que, de fet, té molt present.
Oriol Francolí és el coordinador de la beca Mike Castellers de la Vila de Gràcia: "Nosaltres en aquell moment ens vam trobar en una situació, la més greu socialment i psicològicament que havia passat la colla".
"Després de la lesió i la mort del Mike vam pensar: 'com podem fer que un fet desgraciat pugui repercutir en la societat i en positiu?'"
Aquesta tercera edició de la beca l'han donat a aquest projecte: "Desenvolupament d'un model predictiu de resposta a un tractament de neuromodulació per a un millor maneig del dolor neuropàtic després d'una lesió medul·lar".
I en aquesta ocasió aconsegueixen un doble objectiu: aportar més coneixement en el tractament de les persones amb una lesió medul·lar i també mantenir ben viu el record del Mike.
