El preu de la llum fa el salt més gran en un dia: puja 60 euros i arriba als 288,53

El preu de la llum continua la seva escalada imparable cap amunt. Després d'arribar a preus mai vistos aquest dimecres, per dijous es preveu que torni a augmentar i ho faci fins als 288,53 euros el megawatt/hora, de mitjana.

Respecte els 228,59 euros de dimecres, suposa un increment d'uns 60 euros en un sol dia de mitjana, un 26% més. És el salt més elevat que s'ha vist en l'enfilada dels últims mesos.

La franja més cara serà aquest dijous entre les 9 i les 10 de la nit, quan la llum costarà 320 euros.

Fa tot just un any, el megawatt/hora es pagava, de mitjana, a 48 euros: des de llavors s'ha multiplicat per 6.

Un problema europeu

L'escalada del preu de la llum afecta en general tot Europa. Arreu del continent, el preu del megawatt hora s'està disparant: 288,53 euros a Espanya; 298,32 a França; 302,53 a Alemanya; 302,54 als Països Baixos o 307,72 a Itàlia.

El que semblava un problema per a famílies i petites empreses s'està convertint en un enorme maldecap per als governs. Els líders europeus ja noten la pressió i la qüestió ha sortit en la cimera informal de la Unió Europea a Eslovènia. Pedro Sánchez ha defensat mesures conjuntes per evitar que els preus es disparin i la Unió Europea estudiarà la reforma del mercat del gas.

La proposta espanyola preveu disposar d'una reserva de gas estratègica per quan davalli l'oferta, ja que el 90% del gas consumit a la Unió Europea és importat. I també promoure la compra conjunta de gas, seguint l'exemple de la compra mancomunada de vacunes contra la Covid-19.

Espanya, amb el suport de França, vol que la Comissió Europea intervingui ràpid i amb mesures excepcionals per aturar l'escalada de preus de gas i electricitat.

Mentre el president espanyol ho proposava als 27, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, feia un tuit amb un comunicat conjunt d'Espanya, França, Grècia, Croàcia i Romania, fent costat a les mesures impulsades per La Moncloa:

Together with ministers from 🇫🇷 🇬🇷 🇷🇴 & 🇨🇿 we sign a joint statement to address the spike of energy prices.

We need a coordinated response to ensure a fair #greentransition. pic.twitter.com/QiMOIurNuq

— Nadia Calviño (@NadiaCalvino) October 5, 2021

En canvi, Alemanya creu que n'hi ha prou amb reaccions a nivell estatal i la legislació vigent per respondre a la crisi. De fet, mentre molts acusen Moscou de tancar l'aixeta, Berlín exculpa Putin, mesos abans que entri en funcionament el gasoducte Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya.

El president rus, reunit amb part del seu govern, ha assenyalat Europa com a culpable de l'actual crisi energètica. Putin assegura que continuarà subministrant gas, unes paraules que han tingut un efecte immediat en el mercat europeu del gas, com es pot veure en aquest vídeo:

Dimecres vinent, dia 13, la Comissió Europea té previst publicar una proposta no legislativa sobre la situació energètica. La discussió continuarà d'aquí quinze dies en una cimera a Brussel·les.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que escoltarà totes les opcions, tot i que creu que la prioritat ha de ser invertir en renovables:

"Si ens fixem en les renovables, veiem que són estables i que el preu ha baixat en els últims anys. Per tant, és clar que el futur són les renovables"

Com es calcula el preu de la llum

La demanda d'electricitat s'ha de garantir cada dia. Es casa amb l'oferta en una mena de subhasta on els productors venen l'energia.

Les centrals nuclears, els parcs de plaques solars i de molins de vent estan disposats, d'entrada, a vendre la seva energia a un preu baix. Si no n'hi ha prou, entren en joc les centrals hidroelèctriques, que habitualment la venen una mica més cara.

En els pics de demanda, s'engeguen les centrals de cicle combinat, que són encara més cares, perquè cremen gas i contaminen més i han de pagar drets d'emissió de CO2. A més, estan augmentant molt de preu totes les matèries primeres vinculades a l'energia arreu del món, com el gas, el petroli o el carbó.

La particularitat d'aquest sistema, que funciona així a tot Europa, és que el preu més alt marca el que cobren la resta de fonts d'energia. En teoria això és per compensar la inversió en energies renovables, però genera crítiques en moments com aquest, amb els preus disparats.

El govern espanyol va aprovar a mitjans de setembre un pla de xoc per contenir temporalment aquestes pujades del preu de l'electricitat, però adverteix que la cotització que es publica cada dia continuarà en xifres elevades, com a mínim, fins al març de l'any vinent.

Aquests preus afecten els 11 milions d'usuaris que tenen contractada la tarifa regulada.