El Parlament balear aprova la presa en consideració de la reforma de l'Estatut
El ple del Parlament ha aprovat amb els vots del PP, PSIB i UM la presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'Autonomia, en una sessió en què tots els partits han expressat les seves propostes per millorar el text actual, que es traduiran en esmenes a partir de divendres que ve, i on les principals crítiques han constistit en l'absència de consens en "punts clau" de la reforma, abocades mútuament pel Grup Popular i Socialista. La vicepresidenta del govern balear, Rosa Estaràs, ha qualificat la sessió d'avui d'històrica i ha demanat un esforç de pedagogia al GPSIB perquè no "menyspreï" el treball fet per totes les forces polítiques.
Tot i que PP, PSIB i UM han aprovat la presa en consideració de la reforma de l'Estatut d'Autonomia, el text encara es troba lluny de l'acord per unanimitat. Amb tot, la vicepresidenta del govern, Rosa Estaràs, ha qualificat la sessió d'"històrica" i ha demanat un esforç de pedagogia al GPSIB perquè no "menyspreï" el treball fet per totes les forces polítiques, a la vegada que ha etzibat al seu portaveu, Francina Armengol, que el govern "la necessita" per poder avançar en aquesta proposta, que és "millorable", ha admès.
Estaràs ha asseverat que l'executiu autonòmic posarà la "màxima tenacitat" perquè existeixi la voluntat negociadora "desitjada" i s'ha adreçat de manera reiterada a la diputada socialista perquè "no deixi perdre l'oportunitat d'anar junts en aquest camí històric".
Per la seva banda, Armengol ha manifestat el seu malestar després d'assenyalar que el text actual és el resultat d'una proposta "imposada a última hora pel govern, que ha trencat punts importants de consens aconseguits durant la ponència". La portaveu ha remarcat que, ara per ara, la reforma "no està consensuada i no gaudeix d'acord polític", però hi ha justificat el seu suport per evitar perdre la "possibilitat històrica" de tramitar un nou marc estatutari "com més aviat millor".
Per damunt de les discrepàncies expressades per tots els portaveus, ha estat un desig unànime de tots els grups fer un "últim esforç" per avançar amb el "màxim acord possible" cap al dia13 de juny, quan està previst que s'aprovi el text a la cambra balear, amb l'objectiu que el Congrés dels Diputats li doni llum verda dins d'aquesta legislatura.
La proposta d'Estatut que es debat preveu que les Balears rebin una partida extra de 3.000 milions d'euros en un termini de deu anys com a compensació pel dèficit històric en infraestructures. També recull el dret de crear una policia autonòmica, la cogestió aeroportuària, més competències en immigració i llistes separades entre el Parlament i els consells insulars.
A més, el text preveu la possibilitat que el president del govern balear pugui dissoldre el Parlament, una disposició del Règim Local, i la creació del Consell de l'Audiovisual, entre altres qüestions.
Els punts del text que susciten discrepàncies entre el PP i la resta de formacions polítiques són: determinar les competències de l'executiu autonòmic i els consells insulars, establir un període transitori de quatre anys per a la creació del Consell de Formentera, i el catàleg de drets i deures.
Estaràs ha asseverat que l'executiu autonòmic posarà la "màxima tenacitat" perquè existeixi la voluntat negociadora "desitjada" i s'ha adreçat de manera reiterada a la diputada socialista perquè "no deixi perdre l'oportunitat d'anar junts en aquest camí històric".
Per la seva banda, Armengol ha manifestat el seu malestar després d'assenyalar que el text actual és el resultat d'una proposta "imposada a última hora pel govern, que ha trencat punts importants de consens aconseguits durant la ponència". La portaveu ha remarcat que, ara per ara, la reforma "no està consensuada i no gaudeix d'acord polític", però hi ha justificat el seu suport per evitar perdre la "possibilitat històrica" de tramitar un nou marc estatutari "com més aviat millor".
Per damunt de les discrepàncies expressades per tots els portaveus, ha estat un desig unànime de tots els grups fer un "últim esforç" per avançar amb el "màxim acord possible" cap al dia13 de juny, quan està previst que s'aprovi el text a la cambra balear, amb l'objectiu que el Congrés dels Diputats li doni llum verda dins d'aquesta legislatura.
La proposta d'Estatut que es debat preveu que les Balears rebin una partida extra de 3.000 milions d'euros en un termini de deu anys com a compensació pel dèficit històric en infraestructures. També recull el dret de crear una policia autonòmica, la cogestió aeroportuària, més competències en immigració i llistes separades entre el Parlament i els consells insulars.
A més, el text preveu la possibilitat que el president del govern balear pugui dissoldre el Parlament, una disposició del Règim Local, i la creació del Consell de l'Audiovisual, entre altres qüestions.
Els punts del text que susciten discrepàncies entre el PP i la resta de formacions polítiques són: determinar les competències de l'executiu autonòmic i els consells insulars, establir un període transitori de quatre anys per a la creació del Consell de Formentera, i el catàleg de drets i deures.
