El nou director de l'Idibgi vol atraure més recursos d'empreses i privats per impulsar la recerca biomèdica a Girona
ACN Girona.-El nou director de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), el doctor empordanès Jordi Barretina, vol atraure més recursos privats per impulsar la recerca al territori. Barretina admet que la investigació està infrafinançada. Però també assegura que, "tot i que encara hi ha marge", la Generalitat ha fet un esforç "important" per destinar-hi recursos, i que allò que cal impulsar ara és tota la branca privada (empreses i mecenes). Barretina, que va arribar al càrrec ara fa dos mesos, s'emmiralla en fórmules de finançament com la dels Estats Units, on va estar-hi més d'una dècada fent recerca al voltant del càncer. Entre els seus objectius al capdavant de l'Idibgi també hi ha el d'involucrar més els hospitals comarcals en la recerca biomèdica. I sobre el nou Trueta, el doctor no entra a valorar allà on s'ha d'ubicar. Demana, això sí, que es faci "tan aviat com sigui possible" i tingui espais específics destinats a la investigació.
L'empordanès Jordi Barretina es va posar al capdavant de l'Idibgi a mitjans febrer. Des de l'institut, amb seu al parc hospitalari Martí i Julià, es coordina tota la recerca biomèdica que es fa a la demarcació. En total, fins a uns 300 investigadors (dels quals, aproximadament la meitat treballen físicament a Salt).Actualment, els equips que s'apleguen sota el paraigües de l'Idibgi porten a terme més d'un centenar de projectes d'investigació. Entre els quals hi ha estudis de camps tant diversos com la salut cardiovascular, la neurociència, la salut mental, l'oncologia, el metabolisme i la inflamació, o el diagnòstic per a la imatge. Precisament, aquest darrer equip -el del diagnòstic per a la imatge- és el que lidera un estudi pioner que gira al voltant de l'envelliment. "Allò que volem és estudiar-ne el procés des de tots els punts de vista i línies d'investigació que agrupa l'Idibgi", concreta Barretina. La investigació pluridisciplinar, on hi participaran 2.000 gironins, començarà aquest 2017 amb la recollida de dades i s'estima que durarà entre dos i tres anys.Aquest és només un exemple -potser, el més paradigmàtic- de les línies de recerca que s'apleguen dins l'Idibgi. Un institut que l'any passat va signar fins a 248 publicacions en revistes científiques, on hi havia actius 351 assajos clínics -72 dels quals, iniciats el mateix 2016- i que compta amb un pressupost de 5 MEUR destinats a investigació.Atraure privats i mecenesEn relació a recursos, Jordi Barretina admet que la recerca continua essent una assignatura pendent. "En els darrers anys, s'ha fet una bona tasca amb poc finançament", diu referint-se a l'Idibgi. En referència a la Generalitat, el director explica que el Govern ha fet "un esforç important" per destinar més diners a la recerca biomèdica. I tot i que al sector públic "encara hi ha marge", Barretina es fixa com a objectiu aconseguir més recursos privats per a l'Idibgi.Això passa, segons explica, perquè empreses i particulars s'impliquin a l'hora de finançar la recerca biomèdica. "Per exemple, en determinats assajos clínics o en investigacions al voltant de certes malalties", precisa Barretina. "Majoritàriament, les fonts que permeten fer recerca són públiques, però cada cop més hem d'aconseguir que hi hagi un percentatge més important de privats", indica el director de l'Idibgi. I aquí, Barretina s'emmiralla en models com l'americà a l'hora de posar tants per cent. "Per exemple, un terç públic, un terç privat i un terç de mecenatge", explica.Al territori i a l'estrangerEntre els objectius que Barretina s'ha fixat al capdavant de l'Idibgi també hi ha el de promoure la recerca als hospitals comarcals i involucrar més els seus grups d'investigació a la xarxa de l'institut. I com a exemples d'aquest potencial, esmenta la recerca que es fa des de Palamós (Baix Empordà) en el camp de l'economia de la salut, o en d'altres que poden girar al voltant de "la neurociència o l'oncologia" des d'altres hospitals comarcals.I en paral·lel a estendre l'Idibgi al territori, el seu nou director també vol impulsar l'institut portes enfora. Per una banda, donant-li més visualització entre la societat; i per l'altra, fent que els equips d'investigadors participin com a socis en projectes de recerca internacionals (com els estudis europeus al voltant de les demències o la diabetis, on l'Idibgi ja participa).El nou Trueta, quan abans millorPer últim, i ja parlant sobre instal·lacions, Jordi Barretina explica que la seu al Martí i Julià ha permès que l'Idibgi faci "un salt qualitatiu" i n'ha millorat els espais destinats a recerca. Sense oblidar, però, que hi ha espais de l'institut que es mantenen al Trueta.Ara bé, de moment, el nou director es mostra caut sobre una segona fase d'obres. "Estic avaluant les necessitats actuals i la localització de futur per veure com podem créixer en una localització o una altra", diu en referència al Martí i Julià i a l'hospital Trueta. A més, Barretina també indica que està avaluant la possibilitat de disposar de l'estabulari per a rates i ratolins que s'havia projectat (i que seria el primer de la demarcació). "Seria ideal tenir unes instal·lacions per poder fer experimentació animal; hi havia un projecte inicial i ara estem avaluant, en les condicions actuals, com podem arribar a tenir una mínima infraestructura per fer experimentació animal, que fins ara es fa majoritàriament en col·laboració amb institucions de Barcelona", concreta el director de l'Idibgi.I sobre el nou Trueta, el doctor no entra a valorar allà on s'ha d'ubicar. Demana, això sí, que es faci "tan aviat com sigui possible" i tingui espais específics destinats a la investigació. "Ens adaptarem a les circumstàncies que hi hagi en el futur", conclou.
