El Liceu estrena el documental "Llach, la revolta permanent", sobre la creació de la cançó "Campanades a morts"
La trajectòria de compromís polític de Lluís Llach és el fil conductor del film documental "Llach, la revolta permanent", dirigit per Lluís Danès, que traça el paral·lelisme entre la vida del cantautor català i la història de la Transició. El documental s'ha preestrenat aquest dilluns al vespre al Gran Teatre del Liceu. El documental analitza com es va crear la cançó "Campanades a morts", que Llach va compondre la mateixa nit del 3 de març del 1976, quan la policia va irrompre en una assemblea de treballadors a Vitòria i va causar cinc morts i més de cent ferits. Lluís Danès és el director de la cinta. "Llach, la revolta permanent" es projectarà el 2 de març a Vitòria.
El director Lluís Danès ha dit que "inicialment vam començar a treballar en un documental sobre la vida professional de Lluís Llach, però de seguida vam topar amb la cançó "Campanades a morts", composta per Llach de manera compulsiva en conèixer la matança de Vitòria.
Segons el director, "en l'elaboració del film vam descobrir que la història de la Transició no va ser com ens la van explicar a l'escola, o fins i tot se segueix mostrant avui en sèries de televisió, és a dir, una transició exemplar des d'una dictadura que no era tan dura".
A Vitòria, ha recordat, la policia va assassinar cinc joves treballadors després de ser obligats a sortir de l'església on estaven tancats, en el que ha estat "un dels capítols més foscos de la Transició encara no resolt".
En el documental, Lluís Llach, que "ens ha servit per explicar aquesta història", emprèn en trenta anys un "viatge en el temps i l'espai a Vitòria per interpretar al Buesa Arena "Campanades a mort", que, segons Danès, ha estat "l'únic homenatge que se'ls ha fet a les víctimes".
En aquest viatge a Vitòria, Llach fa una repassada de la seva vida, mentre que a la pantalla els espectadors poden seguir el dia a dia dels familiars de les víctimes i els efectes que les càrregues policials d'aquell dia van deixar en alguns del més de cent ferits de bala.
Un missatge es repeteix entre tots ells: "Demanen que la justícia reconegui que van ser víctimes de terrorisme d'Estat", assenyala el cineasta.
Per a la realització del documental, a més de parlar amb Lluís Llach, l'equip de Danès es va entrevistar amb víctimes i amb el llavors ministre de Relacions Sindicals, Martín Villa. Tant els empresaris com el llavors ministre de l'Interior, Manuel Fraga, no van voler, assegura Danès, parlar amb l'equip.
No obstant, sí que han inclòs imatges inèdites de la conferència de premsa que Fraga va fer un dia després a Vitòria, on va aterrar procedent d'Alemanya, en les quals, segons Danès, "justifica l'acció policial dient que la llibertat té uns límits".
Els empresaris, afegeix el director, "tampoc van voler parlar amb nosaltres i hem de pensar que els ferits i les víctimes eren treballadors que demanaven quaranta hores setmanals i 5.000 pessetes".
"La revolta permanent" conclou amb l'actuació de Llach a Vitòria davant 9.000 persones, acompanyat per l'Orfeó Donostiarra i una orquestra simfònica, més de dos-cents músics sobre l'escenari que interpreten "Campanades a mort".
