El blindatge dels castells

A Nairobi, la delegació catalana que ha defensat la candidatura dels castells com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat ha tingut un dimarts llarg. Al final, hi ha hagut recompensa, però el dimarts ha estat llarg.

A mig matí, quan part de la delegació sortia de fer una visita protocol·lària al Parlament de Nairobi, l'optimisme era general, i fins i tot es preveia la possibilitat que la candidatura dels castells tingués el reconeixement a primeríssima hora de la tarda perquè ningú hi havia fet cap mena d'objecció.

Al cap de poca estona, ja al Centre de Convencions, assistíem bocabadats a la lectura d'una carta que alertava que els castells vulneraven els drets dels infants. L'havia enviada el grup Acció Valencianista, un grupuscle que fins llavors ningú havia ni sentit anomenar.

Va caldre la intervenció de la directora general de Belles Arts del Ministeri de Cultura, M. Ángeles Albert, que va alertar que la protesta havia arribat fora de termini perquè la Unesco rectifiqués la relliscada comesa i retirés aquesta carta. S'havia parat el cop, però els dubtes continuaven.

I si això ha alertat alguna delegació i ara comencen a qüestionar la candidatura dels castells? La pregunta, lògica, va planar per la delegació catalana. Els dubtes es van esvair, però, a tres quarts de quatre de la tarda, hora catalana, quan per les pantalles de la sala de convencions hi va aparèixer la paraula "acceptat".

I ara què?, preguntava a la crònica prèvia d'aquesta cimera de la Unesco a Nairobi. Doncs ja s'ha vist. Hi ha qui vol, qui ha volgut, fer servir els castells com a munició política; per això, el reconeixement de la Unesco ha estat important. Perquè, en certa mesura, blinda els castells.