El BCE eleva mig punt més els tipus d'interès i avisa que vindran més pujades

El Banc Central Europeu ha tornat a apujar els tipus d'interès aquest dijous, per quarta vegada des del juliol. S'han complert les previsions i els ha incrementat 0,5 punts, fins a col·locar-los en el 2,5%, el nivell més alt des de principis del 2009, en plena crisi financera.

Amb aquesta decisió, reduiria una mica el ritme, després d'apujar els tipus 0,75 punts dues vegades consecutives, el setembre i l'octubre. Però això no vol dir que renunciï els seus plans; la intenció del BCE és endurir el cost dels préstecs i refredar l'economia per tallar en sec la inflació, i no canviarà d'estratègia fins que els preus es moderin clarament.

L'organisme que president Christine Lagarde avisa que aquesta moderació del ritme de pujades no significa que comenci a plantejar-se frenar en sec. Tot el contrari.

El seu comunicat d'avui avisa que els tipus d'interès continuaran pujant de manera "significativa", perquè la inflació encara és massa alta.

El BCE també admet que l'economia de la zona euro pot entrar en recessió, amb contracció de l'activitat aquest últim trimestre de l'any i el primer del 2023. Ho atribueix a la crisi energètica, la incertesa i també, lògicament, a l'enduriment del crèdit que, directament, està propiciant.

Ara bé, les pujades, a partir d'ara, seran més graduals.
 

Tipus amunt fins a controlar la inflació

De moment, la inflació comença a donar senyals d'afluixar, després de tocar màxims els últims mesos.

Però hauria de frenar-se encara molt més per fer canviar d'idea al BCE, tenint en compte que l'IPC de la zona euro encara és del 10%, i fins i tot més alt a Alemanya, Itàlia o els Països Baixos.

Queda molt camí per recórrer abans de retornar a l'índex d'inflació que, en teoria, es considera acceptable, al voltant del 2%.

L'Euríbor, al voltant del 2,85%

En els últims mesos, les entitats financeres han anat incorporant en els seus números l'escenari de tipus d'interès cap a l'alça. I això vol dir finançament a empreses, crèdits al consum o hipoteques més cars. També l'Euríbor, que porta mesos pujant després d'estar sota zero.

En els últims dies, la perspectiva de pujades dels tipus d'interès més graduals també s'ha traslladat a l'índex hipotecari, que pràcticament no s'ha mogut en els últims dies, i cotitza al voltant del 2,85%.

Retirada gradual d'estímuls

L'altra novetat és que el BCE ja posa data a la retirada d'estímuls; serà el març del 2023. A més de tocar el cost del diner, el BCE té altres instruments per refredar l'economia i els preus. I el més potent, que encara no ha gosat tocar, és el seu programa de compra de deute, públic i privat, l'anomenat QE.

Són més de tres bilions d'euros, que en els últims anys han servit per sostenir bancs, grans empreses i les finances públiques dels països més endeutats de la zona euro, com Itàlia, França o Espanya.

Aquest estiu ja va frenar les compres, perquè la bola no es fes més gran. Però ara s'ha de decidir com anar desfent aquesta bola, poc a poc.

És un dels moviments més delicats que té per endavant el BCE, perquè és el mateix que retirar una xarxa de seguretat, després d'anys d'acostumar a estats, bancs i corporacions privades a treballar amb la "protecció del banc central.

Seguint el fil de la Reserva Federal

L'altre factor que pesa, i molt, en l'evolució dels tipus d'interès i, de retruc, l'Euríbor, és el que facin els Estats Units. Allà, la Reserva Federal està sent molt més agressiva amb les pujades, i després de la decisió d'aquest dimecres ja té els tipus d'interès clarament per damunt del 4%.

Això, de retruc, enforteix el dòlar i devalua l'euro, i força el BCE a actuar perquè la moneda europea no es desplomi en els mercats internacionals. El petroli, el gas i altres matèries primeres es compren en dòlars, i si l'euro baixa de valor sortiran molt més cares. Això seria tirar encara més gasolina al foc de la inflació, tot el contrari del que vol el BCE.