Banderes d'Israel a la porta de Brandenburg, a Berlín
Banderes d'Israel a la porta de Brandenburg, a Berlín (Reuters/Annegret Hilse)
ANÀLISI

Donar suport a Israel, qüestió d'estat a Alemanya

Com es viu des d'Alemanya la guerra entre Hamas i Israel?

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Oriol Serra

Corresponsal a Berlín de TV3 i Catalunya Ràdio

@oriolserra
Actualitzat

La responsabilitat històrica d'Alemanya en relació amb Israel és tan gran que no se'n pot esperar cap altra cosa que un suport incondicional a aquell país del Pròxim Orient. Un suport que també es pot entendre com un deute i és per això que Israel és una qüestió d'estat a Alemanya.

Només així es pot entendre el posicionament alemany des de l'atac que va patir Israel per part de l'organització Hamas la primera setmana d'octubre. En un discurs publicat a les xarxes socials, el vicecanceller i ministre d'Economia i Clima, l'ecologista Robert Habeck, argumentava sense embuts "el dret d'Israel a l'autodefensa".

I en aquesta línia s'han expressat pràcticament tots els partits polítics amb representació parlamentària a Alemanya, incloent-hi la ultrapopulista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya. Només a l'esquerra s'han sentit veus que recorden l'opressió que viu el poble palestí des de fa dècades.

Això sí, la condemna a l'acció de Hamas ha estat unànime, com també ho ha estat la crida a respectar els corredors humanitaris i l'enviament d'ajuda als palestins atrapats en l'escalada del conflicte arran de l'atac terrorista.

Homenatge a Berlín als més de 200 ostatges que Hamas va fer el 7 d'octubre
Homenatge a Berlín als més de 200 ostatges que Hamas va fer el 7 d'octubre (Reuters/Liesa Johannssen)

Però dit això, tornem al principi. Israel és una qüestió d'estat per a Alemanya. El pes de l'Holocaust és massa gran i els alemanys seran els últims a alçar la veu en contra de les atrocitats que pugui arribar a cometre Israel emparant-se en el dret a l'autodefensa.

Ningú pot esperar que Alemanya canviï el discurs mentre no ho facin la resta d'actors internacionals d'Occident, començant pels Estats Units.
 

Manifestacions prohibides i atacs contra establiments jueus

Les manifestacions propalestines que s'han pogut veure a capitals europees com és el cas de la mateixa Barcelona són impensables a cap ciutat a Alemanya. De fet, són il·legals. El perquè és simple: a la República Federal d'Alemanya no hi ha espai per a l'antisemitisme, els atacs verbals a Israel i, per descomptat, les mostres d'odi cap al poble israelià o la comunitat jueva.

Les reaccions en favor de Palestina després dels atacs del 7 d'octubre i, especialment, després de l'evacuació del nord de Gaza ordenada pel govern israelià sota l'amenaça d'una invasió imminent, van ser immediates als carrers de ciutats com Berlín o Frankfurt. Però les mostres de suport a Palestina van anar acompanyades de les actituds esmentades abans, que Alemanya no pot tolerar. El resultat: la prohibició de les manifestacions.

Al districte berlinès de Neukölln s'hi han sentit consignes en favor de Hamas, clams antisemites i s'han llançat pedres contra la policia durant les concentracions nocturnes als carrers pròxims a la Sonnenallee, una zona amb una alta concentració de població d'origen àrab.

Tot i la localització dels grups violents, la resposta policial ha resultat desproporcionada en les següents manifestacions a favor de l'aturada del conflicte i en defensa dels drets dels palestins.

Durant una concentració posterior a Potsdamer Platz, al centre geogràfic de Berlín, la policia va carregar contra els manifestants, entre els quals hi havia moviments d'esquerres i antifeixistes. Testimonis directes ens han confirmat haver vist l'ús de la violència per part dels agents antidisturbis durant una manifestació que transcorria pacíficament.

Una manifestant porta un cartell amb la bandera palestina i el lema 'lliure' en una marxa a Berlín
Una manifestant porta un cartell amb la bandera palestina i el lema "lliure" en una marxa a Berlín (Reuters/Thilo Schmuelgen)

A Frankfurt, a l'oest del país, també s'han acabat dissolent manifestacions propalestines amb el pretext que els seus organitzadors no condemnaven el terrorisme i que s'hi proferien consignes antisemites.

D'altra banda, les darreres setmanes s'han multiplicat els atacs de signe antisemita a Alemanya. A Berlín, es van llançar còctels Molotov contra una sinagoga, una escola i un jardí d'infància pròxims, tots sota supervisió de la comunitat jueva a la capital alemanya.

També s'han multiplicat els atacs verbals, per exemple amb crits de "free Palestine" proferits des de vehicles en marxa. Per tot plegat s'ha hagut d'intensificar la vigilància habitual d'instal·lacions vinculades al món hebreu o el judaisme.


El posicionament oficial arriba a les escoles

En el cas berlinès, el govern del land ha instat totes les escoles i instituts a imposar restriccions amb l'objectiu de "garantir la pau i la convivència ètnica i religiosa".

Concretament, s'hi han prohibit les consignes en favor d'organitzacions com Hamas o Hezbollah, també en favor d'una Palestina lliure (s'hi especifica la proclama en anglès "free Palestine"), l'exhibició de clauers amb el mapa d'Israel pintat amb la bandera palestina o vestir la "kufiya", el mocador típic palestí.

En el comunicat s'adverteix que s'informarà la policia de qualsevol cas sospitós d'atemptar contra els principis de convivència a l'escola.

Un cartell en un camp d'entrenament on es pot llegir 'No hi ha lloc per a l'antisemitisme'
Un cartell en un camp d'entrenament on es pot llegir "No hi ha lloc per a l'antisemitisme" (CCMA)

La iniciativa berlinesa no s'ha dut a terme a escala federal i, en principi, no hi ha constància que a la resta de lands alemanys s'hagin pres mesures semblants. L'educació és competència dels estats federats a Alemanya i una ingerència a escala federal suposaria una situació molt excepcional.

 

ARXIVAT A:
IsraelAlemanyaIsrael envaeix Gaza
Anar al contingut