Deu pensaments d'Umberto Eco

Centenars d'articles en premsa, set novel·les, més de quaranta assajos acrediten Umberto Eco com a un humanista integral, molt pendent de tot el que passava al seu voltant.

Amb coneixements en nombrosos camps, els seus amics el defineixen com un personatge insòlit i potser irrepetible. El filòsof Fernando Savater ha dit que seure al seu costat i sentir-lo era fer un màster.

Algunes de les seves reflexions, recollides en les seves novel·les i llibres, són incisius apunts d'una ment privilegiada. Són pensaments sobre literatura, política, religió, amor, corrupció o els mitjans de comunicació:

"Quan els homes deixen de creure en Déu, no vol dir que deixin de creure en res: creuen en tot."

"El veritable heroi és heroi per error. Somia a ser un covard honest, com tothom."

"Un narrador no hauria de facilitar interpretacions de la seva obra. Si fos així, no hauria d'escriure una novel·la, perquè aquesta és una màquina de generar interpretacions."

"Tots els poetes escriuen mala poesia. Els poetes dolents la publiquen, els bons poetes la cremen."

"Els monstres existeixen perquè són part d'un pla diví, i en les horribles característiques d'aquests monstres es revela el poder del creador."  

"Què és la filosofia? Ho sento pel meu conservadorisme trivial, però no puc trobar millor resposta que la que dóna Aristòtil a la Metafísica: la filosofia és la resposta a un acte de sorpresa."

"Avui, no sortir a la televisió és un signe d'elegància."

El futur que espera el periodisme en un món dominat per les xarxes socials ha estat un altre dels temes preferits per les seves reflexions:

"El fenomen de Twitter és, d'una banda, positiu, pensem en la Xina o en Erdogan. Hi ha qui sosté que Auschwitz no hauria estat possible amb internet, perquè la notícia s'hauria difós viralment. Però, d'altra banda, es dóna dret a la paraula a legions d'imbècils."

"No estic segur que internet hagi millorat el periodisme, perquè és més fàcil trobar mentides a internet que en una agència de notícies".

Precisament, el seu últim tuit, escrit ara fa tres mesos, parla del futur de la premsa escrita. Una sentència, si més no inquietant, en què lliga la supervivència dels diaris en format paper a la seva pròpia vida:

C'è un ritorno al cartaceo, il giornale non sparirà almeno per gli anni che mi è consentito di vivere.

— Umberto Eco (@umbertoeco_) November 21, 2015