Una pancarta de record a Nagore Laffage deu anys després del crim a  l'Ajuntament d'Irún, la seva ciutat natal
Una pancarta de record a Nagore Laffage deu anys després del crim a l'Ajuntament d'Irún, la seva ciutat natal (Europa Press)

Deneguen el dret a l'oblit a l'assassí de Nagore Laffage als Sanfermines del 2008

L'Audiència Nacional considera que preval el dret a la llibertat d'expressió i informació i tanca la porta que s'esborri d'internet què va passar, tal com demanava

Redacció / AgènciesActualitzat

L'Audiència Nacional ha denegat el dret a l'oblit a l'assassí de Nagore Laffage, la noia que va morir els Sanfermines de 2008 després que José Diego Yllanes l'apallissés de manera brutal. Ho fa emparant-se en la llibertat d'expressió i informació, un dels drets amb què col·lideix aquesta opció que busca l'eliminació d'informació personal dels cercadors.

Yllanes va ser condemnat a 12 anys i mig de presó per homicidi i uns mesos després d'acabar de complir condemna va sol·licitar primer a Google i després a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades que s'esborressin les notícies que recollien informació sobre els fets i la seva posterior llibertat condicional.

Un dels arguments que utilitzava era que, malgrat que no havia comès cap delicte sexual, alguns dels mitjans l'hi vinculaven. La sentència matisa que això ha passat quan s'ha parlat d'altres casos ocorreguts durant els Sanfermines, com el de la Manada, per exemple. I que la connexió entre els casos és que les víctimes són dones.

A més, a pesar que Yllanes no va arribar a cometre l'agressió sexual, el desencadenant de la pallissa sí que hauria sigut la negativa de Nagore Laffage a tenir relacions sexuals. 
 

Símbol contra la violència masclista

En qualsevol cas, la sentència de la Sala Contenciosa Administrativa pondera els drets en conflicte i conclou que en aquest cas ha de prevaldre el dret a rebre lliurement informació i a la llibertat d'opinió davant de la protecció de les dades personals.

La Sala explica que el demandant va ser condemnat per un delicte d'homicidi que va tenir una repercussió especial per les circumstàncies del fet i el moment en què va passar, que en justifiquen l'interès general. La sentència recull que el cas de Nagore, a més, és un dels símbols de la lluita contra la violència masclista a Espanya.

Afegeix, a més, que el tractament de dades a Google és inicialment lícit "atès el contingut de la informació, l'existència d'un procés penal en què el demandant va resultar condemnat, la naturalesa i circumstàncies dels fets i el poc temps transcorregut".

 

ARXIVAT A:
Violència masclistaProtecció de dades
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut