Crisis de veïns als envans del Twitter

"Hauria d'estar prohibit que els veïns cuinin coliflor". Així ho proclama @cristinahervas amb un missatge al Twitter. No és l'única persona que reacciona amb fúria quan alguna brassica se sotmet a l'aigua bullent. Si aquest article tractés de les olors ofensives, hauria d'esmentar per força la varietat de Brussel·les, però la voluntat no és aquesta, sinó posar de relleu que una situació tan quotidiana arribi a una xarxa de missatgeria on la conversa és transparent i col·loquial a la vegada.

Estadística de timeline

Els historiadors de l'oralitat poden per fi accedir a un recurs escrit on es desvelen intimitats com l'enamorament i s'acara la mort de manera pública. Per això cap observador se sorprendrà que en aquest mateix magatzem de l'actualitat domèstica s'hi amunteguin tants missatges que es refereixen a les circumstàncies del veïnatge.

Segur que la policia municipal de cada lloc disposa de l'estadística fiable sobre les denúncies però, a partir de les frases publicades al Twitter, l'encertarem igualment si anotem que el soroll és la primera causa de conflictes veïnals.

La gent es queixa perquè els veïns engeguen la màquina de rentar roba passada la mitjanit o perquè es dediquen al bricolatge: "El meu veí, o s'ha trastocat i està fotent-l'hi al taladre o s'ha pillat un vibrador ultra potent".

A més dels electrodomèstics, la sonoritat fisiològica també alça protestes, perquè algú esternuda o perquè ronca. La capacitat dels roncs per enervar els altres ja és coneguda, però la ratificació dels tòpics també és una dada valuosa. Per exemple, ja hi ha materials previs que vinculen l'activitat sexual dels veïns amb l'enveja, però al Twitter hi trobem la variant de 140 caràcters.

Altaveus de la discòrdia

La majoria de disputes a la frontera dels envans comencen amb la música com a pretext. La llibertat confronta els gustos de cadascú: "Algun veí meu està escoltant Manel amb el volum massa alt. De fet, el mínim volum que tingui Manel és sempre massa alt", s'apunta al celobert del veïnatge virtual.

"Cal que el meu veí del 5è canti òpera? CAL? xd" es pregunta @Immiryam. El seu interrogant rebota a les finestres com la pluja de l'última llevantada. N'hi ha que comencen el dia amb l'estridència del xumba-xumba i d'altres suporten l'hàbit d'anticipar-se al Nadal. Quin matí!

Les queixes dels estudiants susciten adhesió tot i que plana el dubte que no sigui una excusa anticipada.
La biologia no combina amb segons quins ritmes

El canal de missatges no acumula només els laments. Els presumptes culpables hi treuen pit: "M'encanta que els veïns escoltin bona música. Per això sempre la poso a tot volum!". No és l'únic. "I una cançoneta per escoltar-la ben fort i despertar tots els veïns abans d'anar-me'n jo a dormir". Segur que es tracta d'una broma, però confirmen la importància dels decibels en les relacions urbanes.
 
De tota manera, si falla l'escull sonor, hi ha altres motius per criticar, des de l'ortografia fins a la decoració de l'escala. Si tot això falla, ja se sap que les mascotes també poden encendre disputes:"La meva veïna va dir q vam tirar pintura groga al seu balco, ho va anar dient a tots. Jo vaig callar pq era pipi del meu gos". Però no, no va callar. Fer-ne un tuit equival a treure el cap al replà de l'escala i deixar un missatge a l'ascensor.

Per fortuna, la vida no es pot explicar amb un sol "hashtag". Els veïns també s'avenen. Es conviden a prendre cafè, xerren de balcó a balcó i es fan retuits. Tot i aquestes proves de convivència, de vegades l'amabilitat té un aire amenaçador.

Esport de risc

@GuidoCengia s'interroga en majúscules: "NO POT EXISTIR UNA XARXA SOCIAL EN LA QUE NO HI HAGI LA NECESSITAT DE XAFARDEJAR EL QUE FAN ELS VEÏNS?".

La resposta és que no. La vida a internet no és extraterrestre. Les nostres portes digitals ens duen a l'escala de casa. La xafarderia i el veïnatge ballen plegats, al Twitter i als carrers on vivim. Les relacions amb els del costat, els de sota i els de sobre s'han de prendre amb cura, sense decisions dràstiques, perquè t'hi pots estar molt de temps. Ho sintetitza @FrancescMerce: "Reunió d'escala de veïns. Un esport de risc".

Per això hi posem bon humor sempre que podem. Un missatge ho exemplifica:"Com que a l'escala de veïns no ens posàvem d'acord amb la reforma de la façana, hem creat un govern de tecnòcrates". 

Però, atenció, poca broma. Els veïns alemanys ja han decidit com ha de ser aquesta façana i les reformes comencen demà a primera hora. Pel lloc de capatàs provisional es valora l'experiència prèvia amb filaments plàstics.