Creus que perds memòria? No és Alzheimer si no hi ha altres factors
La impressió que es perden capacitats no significa necessàriament Alzheimer (Pixabay)

Creus que perds memòria? No és Alzheimer si no hi ha altres factors

Un estudi dirigit des de la Fundació Pasqual Maragall permetrà identificar millor les persones amb més risc

Xavier DuranActualitzat

A partir de certa edat no és estrany tenir la sensació que s'està perdent memòria o altres capacitats cognitives. Però, és significativa aquesta impressió personal? Investigadors de la Fundació Pasqual Maragall han identificat altres factors que, associats amb aquest, revelen pitjors resultats en els tests i menor volum en àrees cerebrals afectades per la malaltia d'Alzheimer.

L'estudi l'han dut a terme investigadors de la Fundació Pasqual Maragall liderats per José Luis Molinuevo, director científic del Programa de Prevenció de l'Alzheimer del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC). S'ha publicat a la revista "Alzheimer's Research & Therapy".

La percepció que moltes persones tenen sobre la pèrdua de capacitats s'anomena declivi cognitiu subjectiu. Popularment, la gent també s'hi refereix com a queixes subjectives de memòria. És la percepció persistent d'una persona que té una disminució de la seva capacitat cognitiva en comparació amb el seu estat normal. I això passa sense que hi hagi cap malaltia aguda ni s'hagi produït cap esdeveniment extraordinari a la seva vida.

A causa del gran augment del nombre d'afectats per Alzheimer i altres trastorns neurodegeneratius, aquestes persones poden pensar si no deuen estar en les primeres etapes d'aquesta malaltia. Però quan se sotmeten a tests cognitius per al diagnòstic de l'Alzheimer obtenen resultats dintre la normalitat.


Característiques relacionades amb un risc més gran

El 2014, José Luis Molinuevo va descriure, juntament amb altres investigadors internacionals, set característiques que poden presentar les persones que manifesten queixes de memòria, i que estan relacionades amb més risc de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. En un article publicat a la revista "Alzheimer's and Dementia" van detallar aquestes característiques, que estan relacionades amb l'edat (més grans de 60 anys), certs marcadors genètics, el temps que fa que perceben aquests canvis i la confirmació d'una persona propera que també aprecia aquests canvis, entre altres aspectes.

A partir d'aquesta classificació, els investigadors de la Fundació Pasqual Maragall van analitzar les dades dels participants de l'Estudi Alfa, impulsat l'any 2012 a la Fundació Pasqual Maragall i el BBRC. Es tracta d'una plataforma de recerca, formada per més de 2.700 participants d'entre 45 i 74 anys, que té com a objectiu identificar les característiques fisiopatològiques primerenques de la malaltia d'Alzheimer i la seva detecció precoç per poder desenvolupar estratègies de prevenció.

Els 2.670 participants en l'estudi es van dividir en tres grups. El primer estava format per les persones que no es queixaven de pèrdua de capacitats, i representava el 79% del total. El 21% restant es va subdividir en dos grups. En un es van incloure els que van manifestar queixes de memòria i reunien fins a tres característiques associades al declivi cognitiu subjectiu (12% del total). L'últim grup estava format per les persones que es queixaven de pèrdua de memòria i que reunien més de tres característiques (9% del total).


Pitjors resultats en els tests i atròfia cerebral

Després van fer diverses proves als participants i els van classificar per variables com l'edat i els anys d'escolarització. Els resultats indiquen que els que tenien un nombre més gran de característiques associades a les queixes de memòria obtenien pitjors resultats que la resta de grups.

També es van fer ressonàncies magnètiques a un subgrup de participants. I els investigadors van descobrir que les persones que presentaven més de tres característiques associades a les queixes presentaven més atròfia cerebral que els participants amb queixes però amb menys característiques associades. Es tracta d'àrees cerebrals afectades per la malaltia d'Alzheimer, com l'hipocamp, el lòbul temporal o el cerebel.

Les anàlisis de neuroimatge i els tests cognitius també van revelar que les persones amb queixes de memòria confirmades per una persona pròxima obtenien pitjors resultats cognitius i també presentaven un volum inferior en àrees cerebrals relacionades amb la malaltia.


Ajudarà a la prevenció

Aquests descobriments permetran identificar millor les persones amb més perill de desenvolupar la malaltia d'Alzheimer. Segons el doctor Molinuevo, això ajudarà a avaluar millor el risc de malaltia.

"La identificació de característiques específiques en persones que perceben un declivi cognitiu podrà contribuir a una millor determinació del risc de desenvolupar en un futur deteriorament cognitiu i la malaltia d'Alzheimer, i a millorar la selecció de participants per a assaigs clínics i estudis d'intervenció multimodal de prevenció de la malaltia."

Cada tres segons es diagnostica un nou cas de demència al món. Es calcula que actualment n'estan afectades 50 milions de persones i que la majoria tenen Alzheimer. Segons el World Alzheimer Report 2018, si no es troba un tractament per prevenir o aturar el curs de la malaltia, la xifra de casos podria triplicar-se l'any 2050 i podria arribar a tenir dimensions d'epidèmia.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutAlzheimer
Anar al contingut