Una aula en una universitat amb alumnes i tres professors a la pissarra
Un informe del Ministeri d'Universitats identifica que la diferència salarial entre homes i dones persisteix (iStock)

Creix la bretxa salarial a la universitat: les dones cobren un 19% menys en complements

En algunes universitats espanyoles la diferència en els complements retributius pot arribar fins al 30%, segons un informe del Ministeri d'Universitats

La bretxa salarial de gènere, la diferència entre el que cobren homes i dones per fer la mateixa feina, continua existint a les universitats, i no només això, sinó que, en lloc de reduir-se, creix. La mitjana és del 12,7%, quan fa dos anys era de l'11,9%, segons un informe del Ministeri d'Universitats.

És especialment notòria en els complements retributius, no pas en el salari base. La diferència mitjana en aquest concepte és del 19,1%, però en algunes universitats arriba fins al 30%. És el cas de la Universitat Pompeu Fabra, que lidera el rànquing, o de la Rovira i Virgili, que es troba en la segona posició de les 48 universitats públiques que s'han avaluat. El 52% de les universitats presenten una bretxa en els complements superior al 20%, i el 23% acumulen una diferència inferior al 10%.

Enfront del 19,1% dels complements, en el salari base la bretxa és molt més reduïda, de mitjana un 1,8%, però en set universitats aquest valor supera el 10%. La suma de les dues coses és el que situa la mitjana en el 12,7%. 

Segons la investigadora i coordinadora de l'estudi, Elena Martínez Tola, la diferència de remuneració entre homes i dones és perquè una part important del personal docent investigador no té accés a la majoria dels complements --ja sigui pel tipus de contracte que tenen o per les hores que fan-- i al fet que aquests plusos al salari estan vinculats a activitats de recerca i càrrecs de gestió.

I, generalment, els homes reben més complements per la seva producció científica i les dones dediquen més hores a la docència, menys reconeguda i remunerada.

"A les universitats públiques no només hi ha un sostre de vidre, sinó tot un laberint de vidre. Durant la carrera professional es van donant desigualtats que perjudiquen les dones i es van acumulant", conclou l'informe.
 

Més homes a les categories superiors

El document també mostra quina és la fotografia de les categories laborals a les universitats públiques espanyoles. Així, el professorat associat és el més nombrós. Representa el 29,5% del total. Els professors titulars estan en segona posició, amb un 21,7%. El professorat de més categoria, catedràtic, suposa el 10,4% del total.

I la presència d'homes i dones a les diferents categories professionals és diferent. Així, es pot observar la sobrerepresentació dels homes en les categories superiors, cosa que demostra també una segregació vertical de l'ocupació a la universitat.

 

 

També hi ha diferències en funció de la branca d'ensenyament. Els estudis oficials estan distribuïts en cinc branques --arts i humanitats, ciències, ciències de la salut, ciències socials i jurídiques i enginyeria i arquitectura.

Mentre que en àrees com salut o arts i humanitats les dones representen més de la meitat del professorat docent investigador, en les disciplines tradicionalment masculinitzades el percentatge de dones es redueix.
 

 

La maternitat repercuteix en la bretxa

La diferència salarial és poc important els primers anys de carrera i es va ampliant, sobretot al voltant dels anys de la primera maternitat. I es redueix en les darreres etapes, quan la demanda de cures baixa i les dones accedeixen a categories laborals més altes.

I és en els complements lligats a la progressió en la carrera acadèmica on hi ha més diferències. Així, la bretxa mitjana als sexennis de recerca és del 28,5% i, en el cas del complement per projectes, del 47,3%. I hi ha universitats on aquesta desigualtat s'enfila fins a més del 80%.

En un laboratori, una dona explica a dos nois una maqueta d'una mol·lècula
A l'àrea de ciències les dones professores són un 40% (iStock)

En el cas dels sexennis, es tracta d'un complement retributiu que es dona per mèrits d'investigació. Un percentatge elevat del personal docent investigador no en té cap --el 65,5% de les dones i el 59,6% dels homes-- i només un 28,8% dels qui tenen sis o més sexennis són dones.

Amb tot, l'informe conclou que cal una "profunda reflexió" a les universitats sobre el repartiment de les tasques a la societat, per posar al centre del debat la "necessitat d'avançar cap a la corresponsabilitat en les cures i en la posada en valor de les activitats relacionades".

ARXIVAT A:
Bretxa salarialUniversitat
Anar al contingut