Com evitar la suspensió de pagaments dels Estats Units: l'art de convèncer els teus

Aquests dies (o sempre?), Washington és un laboratori de fer política a l'aire lliure. És evident que en la negociació per aprovar l'acord al qual van arribar aquest cap de setmana el president Joe Biden, demòcrata, i el president de la Cambra de Representants, el republicà Kevin McCarthy, hi ha reunions a porta tancada i mà de ferro, lluny dels focus. Moltes.

Però també es fa molt evident que el nervi polític que articula aquesta república està fet d'arguments discrepants entre les mateixes files, compareixences, entrevistes a la televisió, tuits desafiants, proclames als passadissos del Capitoli i molts versos lliures.

I, a diferència del que passa a molts parlaments del món, la disciplina de partit no és una cosa que els líders puguin donar per descomptada.  

Resumint molt: a partir d'avui s'ha de votar a les dues cambres del Congrés nord-americà el pacte segellat pels negociadors demòcrates i republicans que, a canvi de retallar despesa del govern, apuja el sostre de deute per als pròxims dos anys, cosa que allunya el risc de suspensió de pagaments.

L'acord ha estat venut com un mèrit propi pels dos partits, i com que es fa difícil de creure que el que és un èxit per als republicans també ho sigui per als demòcrates, i a la inversa, els dos partits han hagut de desplegar una estratègia contra rellotge per convèncer els seus que no posin pals a les rodes.

Primer obstacle superat

De matinada s'ha superat el primer obstacle, ja que la comissió de procediments i normes del Congrés, dominada pels republicans, ha donat llum verda perquè la llei es pugui votar avui.  

Però les dificultats no s'acaben aquí: els qui estan fent més soroll són els republicans de l'ala més extrema del partit. Boicotegen l'acord des del primer minut dient que és una rendició del seu líder i que s'ha perdut una oportunitat d'escanyar una mica més un govern que consideren que malgasta. Les queixes demòcrates són més discretes, però també hi ha veus que diuen que Biden ha cedit massa en les retallades socials.

Tots dos partits es poden permetre algunes fugues de vots, però no gaires. Tot això passa amb l'espasa de la data límit posada pel Tresor dels Estats Units, el 5 de juny, suspesa sobre la cúpula del Capitoli. Un termini tan just que no hi ha marge ni per a accidents ni per a mals càlculs.

Aquesta vegada, el laboratori a l'aire lliure està sent observat des de tot el món, perquè si els Estats Units no paguen les seves factures, les implicacions arrossegarien tot el sistema econòmic i financer.

El futur de McCarthy, en joc

Per als republicans, el serial del sostre de deute té un capítol extra: el del futur del president de la Cambra. Malgrat que el seu partit té majoria, hem de recordar que Kevin McCarthy va accedir al càrrec després de 15 frenètiques votacions a principis de gener i va haver de fer concessions a aquesta ala extrema del partit per aconseguir-ho.

Una d'aquestes concessions ara li pot passar factura: només cal que ho demani un congressista perquè s'hagi de sotmetre a una moció de censura. I alguns dels més indignats amb el pacte per evitar el sostre de deute ja han dit que si aquesta llei prospera potser ha arribat el moment de revisar el càrrec de McCarthy. Amics, coneguts, adversaris, enemics... i companys de partit. La frase atribuïda a Giulio Andreotti es resisteix a caducar.