Com ens pot afectar la pujada de tipus d'interès de la Reserva Federal dels Estats Units
La nova pujada del preu del diner als Estats Units tindrà l'efecte de restringir el consum, amb la intenció de frenar la inflació. De retruc, encarirà el cost d'especular a crèdit, de manera que pot contribuir a punxar la bombolla financera a Wall Street. Però la sotragada va molt més enllà, toca l'economia real i es notarà a tot el món. Començant per Europa.
El "privilegi" del dòlar
El dòlar encara és la moneda de referència del planeta. És el "privilegi" dels Estats Units des de després de la Segona Guerra Mundial, que sustenta el seu estatus econòmic i geopolític. Fins que ningú (la Xina?) discuteixi aquest privilegi, el Tresor nord-americà pot endeutar-se amb la tranquil·litat de saber que sempre, en algun lloc del món, hi haurà algú que voldrà acceptar els seus dòlars. A més, en temps de turbulència, els inversors encara confien en el dòlar com a valor refugi.
Abans, la referència havia estat la lliura esterlina, però fa dècades que el Regne Unit ha perdut l'imperi i l'estatus que l'acompanyava. Només cal veure com van fugir els inversors quan la primera ministra Lizz Truss va anunciar un pla de despesa que pretenia pagar demanant milers de milions de lliures a crèdit.
Importacions més cares
Amb l'increment dels tipus d'interès de la Reserva Federal, invertir en actius denominats en dòlars és més atractiu. Puja la demanda d'aquesta divisa i, per tant, el seu valor. Un dòlar fort condiciona el dia a dia de molts països. D'entrada, perquè el preu de referència de les matèries està en dòlars i les transaccions són en aquesta moneda. Això vol dir que ara resulta molt més car per als europeus importar petroli, gas, metalls preciosos o aliments, perquè s'han de pagar en dòlars. Per tant, quan la Reserva Federal apuja el valor del dòlar, encareix la base de molts productes que consumim i, de retruc, ens està carregant més inflació a l'esquena.
El BCE, obligat a seguir el pas
És per això que el Banc Central Europeu apuja tipus d'interès més enllà del que segurament voldria, encara que això encareixi crèdits, hipoteques i acabi provocant una recessió. Per evitar que la inflació es dispari encara més, necessita enfortir l'euro respecte al dòlar i abaratir la factura de tot el que comprem a fora. En paral·lel, moltes grans corporacions europees estan endeutades en dòlars i poden tenir problemes per tornar aquests crèdits si la situació continua igual.
Frenada econòmica "sincronitzada"
El BCE no és l'únic que es troba entre l'espasa i la paret. La majoria de bancs centrals es veuen gairebé obligats a apujar els tipus d'interès pel mateix motiu i, a la pràctica, s'està produint un efecte dominó. Sense voler-ho, però de manera "sincronitzada", es pot acabar provocant una frenada global de l'economia. De moment, el Japó, amb els interessos oficials al 0,25%, és l'únic que es resisteix a seguir aquest camí.
Ajuda a exportar
La bona notícia és que un euro relativament dèbil permet recuperar exportacions. Però, en molts casos, el que guanyen les empreses d'aquí recuperant mercats internacionals no els compensa l'increment de costos que han de suportar, per exemple amb la factura de la llum i el gas. Un dòlar fort també millora les perspectives de les empreses lligades al turisme d'origen nord-americà: ens convertim en una destinació més barata. Viatjar als Estats Units, per contra, resulta molt més car.
Efecte contagi a tot el món
L'impacte d'una pujada dels tipus d'interès als Estats Units pot tenir efectes devastadors. Ja ha passat abans. A principis dels anys 80, la Reserva Federal va endurir fins a tal l'extrem la seva política per combatre la inflació que superava el 14%. Va apujar tant els tipus d'interès que molts països emergents o en vies de desenvolupament es van trobar contra les cordes. Havien aprofitat una època de tipus d'interès baixos per atreure inversió estrangera i endeutar-se en dòlars; però el capital va marxar i van quedar-se sense poder tornar els crèdits, de manera que van acabar declarant suspensió de pagaments. A l'Amèrica Llatina, el fenomen va provocar un daltabaix econòmic i social que es coneix com la "dècada perduda". Països com Mèxic han après la lliçó, i afronten el moment actual sense tanta càrrega de deute (a costa de reduir despesa pública, això sí). En el cas de l'Argentina, és tot el contrari.
A més del contagi "financer", l'enfortiment del dòlar complica la vida dels països més pobres, que depenen de la importació de matèries primeres tan bàsiques com els cereals, que ara no es poden permetre.
