Com caure i com actuar quan cau un castell: consells dels castellers per evitar lesions

El secret de l'èxit en els castells és assajar, però hi ha coses que no es poden assajar, com les caigudes. L'emoció i la incertesa per evitar caure, la lluita per salvar un castell, és un dels seus grans atractius.

Les caigudes no es poden assajar, però amb el temps se sap quan un castell caurà i com reaccionar.

Una llei universal tant a la pinya, com al folre o a les manilles és no mirar mai amunt. Es tracta de recolzar la galta a l'esquena de qui tens al davant. D'aquesta manera es pot estalviar una lesió medul·lar.

L'experiència ensenya a caure

Eduard Cerrada Lluís és casteller dels Xiquets de Tarragona. Fa de segon o terç, segons el castell. És jove, però ja veu venir una llenya.

"Quan un castell està a punt de caure es torna tou, remena i notes que es mouen els peus. Hi ha un moment que el castell no té pes i, de sobte, torna a pesar. Després, cau."

La pregunta és: què fer? Si ets segon i tens les cames agafades, l'Eduard diu que el millor és "encongir-te per intentar protegir les cervicals amb les espatlles". Si ets terç i no t'agafen les cames "procures mantenir la tensió muscular, et fas una pilota i tanques els ulls".

Maria Solé Cardona també és castellera dels Xiquets de Tarragona, però va a pisos alts, a quints o sisens. Amb el temps diu que ha après a llegir els castells. "Saps per on va, intentes parar les rebrincades i si cau, has de procurar agafar-te a les persones del teu pis per caure agrupat".

Si el castell s'enfonsa i cau agrupat el perill de lesions es minimitza. Però una de les caigudes més temudes és quan es despenja un pis i alguns castellers cauen directes a la pinya.

Per a la canalla, despenjar-se també és molt delicat. Tant com que la caiguda els agafi a peu de pinya i tot el pes del castell els caigui al damunt.

"La canalla també sap llegir els castells", diu la Maria: "Quan van mal dades, fan via per sortir ràpid. Quan tenen experiència els veus que queden parats a dalt esperant que caigui el castell i no els atrapi".

Formar els equips sanitaris

Com que els castells poden caure, en totes les diades hi ha un servei sanitari que se n'ocupa. Pot passar que, en una mala caiguda, no puguin atendre tots els lesionats, o que en un assaig hi hagi un accident. Per això, totes les colles tenen un equip sanitari.

Molts s'ha format en tallers que organitzen Creu Roja i la Coordinadora de Colles Castellers de Catalunya (CCCC).

Per a la Coordinadora, la seguretat és la principal prioritat. "Els cursos són de formació reglada de reanimació cardiopulmonar", explica l'assessora àrea mèdica de la CCCC, Silvia Simó, "però incorpora atenció específica a pacients amb traumes per caigudes dels castells".

"Es tracta d'utilitzar objectes quotidians en aquest món com mocadors o faixes per fer immobilitzacions o la camisa per improvisar un cabestrell."

En els tallers, castellers i castelleres també aprenen a col·locar un collarí, a fer servir una llitera de cullera o a immobilitzar correctament algú amb una possible lesió medul·lar.

Des del 2019, hi ha un conveni amb Creu Roja-Tarragona per organitzar dos o tres tallers a diferents localitzacions de Catalunya perquè hi puguin participar totes les colles que ho vulguin.

Marta Esteve Segarra és infermera de Creu Roja i, a més, és castellera dels Xiquets de Tarragona. El gran avantatge d'aquests tallers és que els fan professionals sanitaris, però alhora són castelleres o castellers i saben de què parlen.

"El que més ens trobem després d'una caiguda són traumatismes a braços i cames poc importants. Per això és important aprendre a immobilitzar."

"També és molt important aprendre a mobilitzar correctament un ferit més seriós per no empitjorar les lesions", afegeix Esteve. No és tan important fer-ho ràpid com fer-ho bé.

Només cauen el 2% dels castells

Encara que sembli el contrari, els castells cauen molt poc. Aquesta temporada han fet llenya el 2% dels que s'intenten.

En la immensa majoria, es tracta de lesions lleus, però el que més temen són els cops al cap i les lesions medul·lars.