Cobrar més per atendre en noruec que en italià o català: discriminació en call centers de Barcelona

Treballar a Barcelona en un call center i cobrar menys que un noruec que fa la mateixa feina a l'escriptori del costat podria tenir els dies comptats. Dues sentències donen la raó a moderadors de contingut de Meta i a teleoperadors de l'empresa Webhelp --sotmesos al mateix conveni-- que havien denunciat discriminació per cobrar menys que els seus companys del nord d'Europa per fer la mateixa feina a les oficines ubicades a la capital catalana.

Són una quinzena de treballadors de l'empresa subcontractada de Meta i tres de Webhelp que van decidir tirar endavant la demanda, assessorats pel sindicat FIST (Força Independent i Sindical de Treballadors). Els ha representat l'advocat Enrique Leiva, del bufet d'advocats Abógalo:

"Això servirà a molta gent en molts llocs diferents. Aquesta pràctica la duen a terme els call centers a tot arreu del món."

En una sentència datada el 21 de març a què ha tingut accés el 324.cat, el jutjat número 31 de Barcelona reconeix "vulneració del dret a la igualtat de tracte" pel que fa a les condicions de treball i salarials entre els empleats que treballen en català, castellà, portuguès i italià, i els que ho fan en llengües nòrdiques (suec, finès i noruec), francès, hebreu i holandès.

En total, els treballadors de Meta calculen que han deixat de percebre 6.600 euros bruts a l'any, és a dir, 550 al mes. Cobraven en un rang que anava des del més baix de gairebé 23.000 euros bruts l'any --un ciutadà espanyol que treballa en castellà --a un màxim de 32.000--  un ciutadà danès que treballa en danès o un suec que treballa en portuguès.

El jutge ho condemna perquè no es tracta d'un plus per idiomes, sinó que va lligat a la llengua materna, és a dir, l'origen.

"No pot entendre's que un suec que tradueix o utilitza el portuguès, fent la mateixa funció i tasques que un espanyol o portuguès que utilitza el mateix idioma, cobri un salari base superior fins i tot en un 20%."

És el mateix que els ha reconegut el jutjat número 32 als empleats de Webhelp, tres portuguesos a qui se'ls reconeix discriminació per cobrar menys que els treballadors alemanys, japonesos, "francesos de Bèlgica" i Països Baixos.

En el seu mateix grup salarial hi ha els "francesos de França", russos, italians, turcs i espanyols. Es tracta d'una empresa que es dedica a l'atenció al client i que té 3.000 treballadors a Catalunya.

Carlos Vicente és el secretari de la secció sindical de FIST a la multinacional que subcontracta els moderadors de Meta, i un dels demandants:

"Últimament hi ha un descontentament general entre els companys de l'oficina, i hi ha grups de treballadors que preparen demandes similars perquè han vist que no estan sols"

Barcelona, "centre neuràlgic" de call centers

Tant el bufet d'advocats que els ha representat, com els sindicats FIST i Comissions Obreres apunten que aquestes sentències, si esdevenen fermes, poden obligar a un canvi de rumb general a aquestes empreses. "És un gran pas endavant en matèria jurídica, i fins i tot pot tenir
repercussions a escala europea", afirma Vicente.

La diferència salarial es tracta d'una pràctica habitual al sector dels teleoperadors. Les empreses ho justifiquen pel fet que a Barcelona costa més de trobar treballadors amb un domini de certes llengües, com les nòrdiques i d'altres com el francès, l'alemany, l'holandès o el japonès, i ho desmarquen de la nacionalitat.

Això no es pot desvincular, però, de la concentració d'aquestes empreses en certs països. En els últims anys, Barcelona s'ha convertit en un "centre neuràlgic" del sud d'Europa escollit per multinacionals que deslocalitzen l'atenció al client i l'externalitzen en empreses subcontractades d'aquí, com és Webhelp i CCC Barcelona Digital Services, a qui Meta delega la contractació dels moderadors de contingut.

València i Màlaga també són altres punts importants, mentre que a la resta d'Europa destaquen països com Grècia i Portugal. El punt en comú: menys costos laborals i una normativa laboral més laxa que als països del nord. Ho explica Erik Carrión, responsable del sector de contact center de CCOO.

"Les empreses busquen sempre països amb serveis més barats, això passa sempre, és la deslocalització."

La patronal del sector, l'associació CEX, ha declinat comentar el cas i la repercussió que pot tenir sobre els centres d'atenció telefònica.

Davant d'aquest auge, els moderadors de contingut reclamen un conveni propi per deixar-se de regir pel de contact center, que consideren que "no té res a veure" amb les tasques que duen a terme i els deixa desprotegits.
 

Les empreses neguen discriminació per origen i ho atribueixen a l'idioma

Les dues parts recorreran la sentència que, de moment, han guanyat els 14 moderadors de contingut de Meta. Des de la Torre Glòries, empleats de diverses nacionalitats treballen per a la propietària de xarxes com Facebook i Instagram. La seva feina consisteix a analitzar els continguts denunciats pels usuaris, per "netejar" les xarxes d'imatges i vídeos violents o que incompleixen les normes d'ús.

És una feina dura que els reporta danys psicològics, segons va confirmar una sentència judicial recent que va obligar Meta a reconèixer-ho com un accident laboral.

En el judici, l'empresa CCC Barcelona Digital Services va acceptar les diferències salarials, però les va justificar, segons la sentència, amb el fet que "hi ha menys persones que parlin aquests idiomes" a Barcelona i que "els nacionals de determinats països poden accedir, al seu país d'origen, a salaris molt superiors als que poden cobrar a Espanya".

Altres arguments de la companyia van ser que el que es valora és el domini nadiu d'un idioma --i no la nacionalitat--, que la mateixa moderació de continguts varia segons la llengua i que "els costos de contractació són una causa que justifica la diferència de tracte per diferències en el nivell de vida" dels països respectius.

El tribunal tomba parcialment els arguments de l'empresa per justificar el tracte diferenciat, i apunta que el criteri de la nacionalitat no és innocu:

"S'admet que és rellevant en el moment en què es fa referència al nivell de vida al país d'origen per justificar la diferència retributiva."

El jutge assenyala que l'article 14 de la Constitució espanyola prohibeix la discriminació "per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social", una qüestió que es desplega en la llei 15/2022 d'Igualtat de Tracte i No- discriminació.

A més, reconeix que el criteri de disponibilitat de parlants de certes llengües no se sosté quan, segons l'Idescat, a Barcelona i a Catalunya hi viuen més francesos que portuguesos.

"Aquest jutjador ha arribat a la convicció que hi ha discriminació derivada de la nacionalitat i que no s'abonen sempre les mateixes quantitats en funció de l'idioma utilitzat."

La sentència ha estat recorreguda per totes les parts i el Tribunal Superior de Justícia s'haurà de pronunciar. La sentència que afecta Webhelp --molt semblant-- ja està en aquesta segona instància, pendent de resolució.

Com que la sentència encara no és ferma, no s'han corregit les diferències salarials de moment. "No és gens satisfactori que un dret fonamental hagi de ser lluitat durant anys i, mentrestant, la discriminació persisteixi", apunta un dels moderadors de Meta que prefereix mantenir l'anonimat.

20.000 teleoperadors de 60 empreses a Barcelona

El sector dels teleoperadors està en auge a Catalunya. Només a Barcelona i rodalia hi ha prop de 20.000 teleoperadors, que treballen per a unes 60 empreses. La meitat de treballadors comparteixen centre de treball amb estrangers que fan la mateixa feina però en altres idiomes.

Es dediquen a l'atenció al client de plataformes com Google, Dropbox o Sony, entre d'altres, uns serveis que estan externalitzats en terceres empreses. També s'hi compten els moderadors de continguts de xarxes com Facebook, Instagram o TikTok.

Pels treballadors i els sindicats, pagar diferent en funció de l'idioma es tracta d'una discriminació: "Facis el que facis en l'idioma en què ho facis, hauries de cobrar el mateix", afirma Carrión.

De moment, més d'una vintena de treballadors ja s'han posat en contacte amb el bufet Abógalo per denunciar més casos. "Només Meta té prop de 1.000 treballadors discriminats", sosté l'advocat, dels 2.000 que treballen al centre de Barcelona. Amb anterioritat ja portaven dos casos més per la mateixa situació.

"El que plantegem no té precedent, és la primera vegada que algú reconeix vulneració de drets en aquest àmbit."