Carahunge, construït fa 5.500 anys a Armènia: observatori astronòmic o mausoleu?

Carahunge ("pedres que parlen", en armeni): és un jaciment arqueològic situat a 2 km al nord de la petita localitat de Sisian, a la província de Syunik.

Es tracta d'un camp de menhirs de pedra volcànica que alguns consideren l'Stonehenge armeni. Consta de 223 monòlits de pedra, apuntalats a terra amb una antiguitat de més de 5.500 anys, alguns investigadors diuen que tindria uns 7.000 anys, més antic que el monument megalític de Stonehenge a la Gran Bretanya.

Les grans pedres de Carahunge són de basalt, fan des de 0,5 a 3 metres d'altura i algunes també estan disposades en cercle. Els arqueòlegs calculen que aquest monument lític es va construir entre l'Edat del Bronze Mitjà i l'Edat del Ferro.

Començar les excavacions de zero

Ara s'han decidit a resoldre el misteri que des de fa anys envolta el jaciment. Saber quins van ser els seus orígens. Quina era la seva funcionalitat?

Per això dues entitats científiques que defensen teories diferents treballaran en equip, a partir d'ara, per arribar a una conclusió que sigui científica i satisfactòria.

Una institució, la Bnorran Historic-Cultural NGO, ha basat sempre els seus estudis en què es tracta d'un observatori astronòmic. El tipus de construcció del monument i que una vuitantena de pedres tenen unes enigmàtiques perforacions circulars els fan ser partidaris d'aquesta teoria. Però en realitat al jaciment no hi ha cap mena d'utillatge que faci evident aquesta hipòtesi.

L'altre organisme, l'Institut d'Arqueologia i Etnografia, defensa la idea que Carahunge va ser un centre cerimonial, un mausoleu.

Aquestes dues institucions han signat un acord per suspendre les actuals excavacions al jaciment fins que se celebri el pròxim seminari d'experts centrat en aquest camp de menhirs. De les conclusions que se'n treguin, es posarà en marxa un nou pla de treball per continuar investigant Carahunge.