Caixabank i Bankia arriben a un acord per a la fusió, que segelleran demà

Caixabank i Bankia han decidit convocar per a aquest dijous els seus respectius consells d'administració per donar llum verda a l'acord que crearà el banc amb més negoci a Espanya. La fusió és, a la pràctica, la compra de Bankia per part de Caixabank, que tindrà tres quartes parts de la nova entitat.

La convocatòria dels consells, confirmada per diverses fonts, significa que s'han superat els diferents punts de fricció de les negociacions, que mai van arribar a estar bloquejades o en risc, segons les mateixes fonts. Així, Bankia tindria una mica més del 25% de la nova entitat i Caixabank, prop del 75% restant.

El principal accionista de Caixabank, Critèria, s'ha assegurat tenir el 30% de les accions de la nova entitat; el segon accionista seria l'Estat, a través del Frob, amb un 16% aproximadament.

El BCE beneeix l'operació, que també té l'aval de la ministra d'Economia, Nadia Calviño. Preguntada sobre la qüestió al Congrés, Calviño ha explicat que l'objectiu del govern espanyol és "maximitzar" el valor de la seva actual participació a Bankia, que arriba al 61%. 

Per la ministra, Espanya necessita entitats grans per respondre a les necessitats de l'economia.

"El més important és garantir que el sector financer juga el paper que li correspon en la canalització dels recursos a les empreses i les famílies. És molt important tenir entitats financeres que siguin capaces de garantir aquests recursos."

Segons diversos mitjans, Calviño s'hauria reunit amb el president de la Fundació La Caixa, Isidré Fainé, per acabar d'acordar l'operació.

La fusió entre Caixabank i Bankia crearà l'entitat bancària més gran d'Espanya, amb uns actius de 650.000 milions d'euros. Entre les dues entitats sumen més de 6.700 oficines i 50.000 treballadors, que estan preocupats pel seu futur. Moltes oficines poden tancar perquè s'evitaran duplicitats i els sindicats demanen que no hi hagi mesures traumàtiques per a les plantilles.

Tercer intent

Anys enrere, ja hi va haver dues propostes d'acostament entre les dues entitats i el Banc Central Europeu pressiona perquè l'estat espanyol redueixi la participació del 61% que té a Bankia.

L'hereva de Caja Madrid va ser rescatada i l'Estat va haver-hi d'injectar 24.000 milions d'euros de diner públic. La part que en recuperi dependrà del que en pugui treure amb la venda de les accions.