Bradien, un grup de pop instrumental que "no se sent absolutament extraterrestre"
Balbini, Pope i Matías Rossi formen Bradien, una banda amb seu a Barcelona que fa pop instrumental i que actuarà en el marc del Festival Sónar 2009. Un pop amb tocs de folk, dub i bandes sonores atemporals que utilitza l'electrònica com a eina de creació perfectament integrada dins la seva música, que a més pot arribar a incloure qualsevol objecte o so mentre "funcioni i tingui ritme", en paraules del seu líder, Matías. Han publicat "Minoi Tiare" (2006), un senzill amb el grup escocès Dosimat (2007) i l'any passat, "Linden", pel segell de caire més electrònic spa.rk. Just abans de veure''ls actuar al festival de música electrònica i avançada, hem volgut conèixer de més a prop aquesta banda. Ho hem fet en un bar de Ciutat Vella de la mà del Matías i el Pope.
Podríem definir Bradien com una proposta original, delicada, fràgil, experimental i tímida, però a la vegada alegre, evocadora i càlida?
Matías: En certa manera sí, però hi ha adjectius amb què no ens sentim tan identificats. Original... costa fer-me'n càrrec, però aprecio que es consideri d'aquesta manera. Tampoc la visc de manera delicada i fràgil, però segurament la consideres així per l'ús de diferents instruments, l'ordre...
Pope: Jo sí que crec que és fràgil i delicada per moments. Ara, que no anem a buscar el més sensible.
M: Pot sortir fràgil o delicat, però no partim d'aquesta recerca.
Què busqueu?
M: No ens ho plantegem a l'inici. Ara que moltes vegades toquem i componem quan ens passa alguna cosa i ho volem dir.
Com definiríeu, doncs, la vostra música?
M: És molt difícil. Odio respondre a aquesta pregunta perquè tinc la sensació que totes les definicions que n'aconsegueixo fer acoten bastant el que fem. Utilitzem l'estructura de la cançó pop, però sobretot som instrumentals i fugim del que és estàndard.
Precisament, utilitzeu instruments convencionals, com la trompeta o la guitarra acústica, però també hi afegiu altres "gadgets", com una paleta per massillar parets. Amb què podem fer música? Arribeu a pensar en els objectes en funció de si poden fer música?
M: Anem col·leccionant aparells, eines i el que sigui. No és que busquem amb què podem fer nova música, surt de manera més natural. Busquem coses i les que considerem més interessants passen primer el nostre filtre, després el del grup, arriben a la sala i, finalment, acaba dins de la cançó.
P: Ets per allà i escoltes un so accidental a casa, pel carrer, en un bar... hi pares atenció i l'incorpores en un context musical o el deixes fora.
M: Quasi de qualsevol cosa en pot arribar a sortir una cançó, però no de tot.
"M'agrada molt com sonen les escombretes de la bateria en qualsevol element"
Quin és l'objecte més curiós que heu utilitzat en la vostra música?
P: L'espàtula
M: Hi ha algunes percussions del disc que estan fetes amb l'espàtula. A mi, per exemple, m'agrada molt com sonen les escombretes de la bateria sobre quasi qualsevol element. En el disc anterior les vam utilitzar sobre llaunes, papers o cortines. Però el que importa no és que estigui fet amb una cosa o una altra, sinó que el que sona té el swing... No m'agrada gaire fer-ne bandera. No busquem centrar el focus en el fet que utilitzem una llauna de cervesa per fer el ritme, sinó en el fet que el ritme funciona. El més interessant és el resultat.
Com componeu al vostre taller al barri de Gràcia? Partiu d'una unitat i hi aneu afegint ritmes?
M: Sí, aquesta seria la manera més senzilla de definir-la. Partim quasi sempre d'alguna cosa que pot arribar a ser una seqüència d'acords que a algú se li acut, o un "loop" que posem a l'ordinador, una petita melodia... Gairebé sempre construïm a partir d'unes unitats molt petites i anem cap al màxim.
Es tracta d'un diàleg o un joc entre instruments, que ara són en primer pla i després passen a segon, i a la inversa?
M: Potser no és tant així. En la música electrònica, de ball, o el dub, sí que habitualment utilitzen una sèrie d'elements que prenen cert valor i desapareixen; hi juguen més. Nosaltres utilitzem aquesta idea una mica de manera natural, no tan premeditadament, en una estructura d'una cançó una més pop. En general, sempre hi ha un instrument líder i pot ser que el lideratge el comparteixi.
P: Sí, hi ha un diàleg i un repartiment de protagonisme.
Com utilitzeu les noves tecnologies?
M: d'una manera bastant similar a com utilitzo la guitarra. Per mi, és una eina més que forma part de la cadena d'instruments que utilitzem. És una eina de creació perfectament integrat en el llenguatge de la música.
Bradien va al Sónar amb spa.rk. La vostra música difereix de la resta de la discografia que promou el segell amb propostes més electròniques.
M: Sí, però tampoc em sento absolutament extraterrestre ni sonem tan diferents. La majoria de segells que m'agraden fan coses com spar.rk. Tenen una línia mare però inclouen altres grups, no tant pel so sinó per una certa cosa de l'esperit que els pot arribar agermanar. Jo em sento vinculat d'aquesta manera amb spa.rk. Ara que, esclar, té 18 discos que es mouen en un estil i nosaltres no hi estem inclosos.
P: El fet que a Bradien hi hagi un ordinador i una quantitat de sons al darrere de les cançons amb instruments acústics fa d'enllaç amb la resta de l'electrònica orgànica i aquest és el gran enllaç del segell amb la banda. A més, tenim una orella posada en la música electrònica. Aquest és el perquè som a spa.rk i no en un segell de pop o rock.
En qualsevol cas sou, juntament amb bRUNA, la seva aposta per al Sónar.
M: Això no sé ben bé com funciona. Ara, que l'aposta de spa.rk ja va venir l'any passat quan va publicar el nostre disc.
"El públic que va al Sónar té el cap bastant obert"
Com creieu que el públic del Sónar acceptarà la vostra proposta musical?
M: Bé, perquè tampoc som tan diferents dins de Sónar. Hi ha una manera d'entendre'l com un festival electrònic però hi ha una altra manera que és que incideixen en la música avançada. Hi som nosaltres, DJ, músics que toquen només amb el seu ordinador, però també he vist concerts de només guitarra, bateria i guitarra... Sens dubte el públic que va al festival, sobretot al Sónar de Dia, és un públic que té el cap bastant obert.
Continua llegint l'entrevista a Bradien.
Matías: En certa manera sí, però hi ha adjectius amb què no ens sentim tan identificats. Original... costa fer-me'n càrrec, però aprecio que es consideri d'aquesta manera. Tampoc la visc de manera delicada i fràgil, però segurament la consideres així per l'ús de diferents instruments, l'ordre...
Pope: Jo sí que crec que és fràgil i delicada per moments. Ara, que no anem a buscar el més sensible.
M: Pot sortir fràgil o delicat, però no partim d'aquesta recerca.
Què busqueu?
M: No ens ho plantegem a l'inici. Ara que moltes vegades toquem i componem quan ens passa alguna cosa i ho volem dir.
Com definiríeu, doncs, la vostra música?
M: És molt difícil. Odio respondre a aquesta pregunta perquè tinc la sensació que totes les definicions que n'aconsegueixo fer acoten bastant el que fem. Utilitzem l'estructura de la cançó pop, però sobretot som instrumentals i fugim del que és estàndard.
Precisament, utilitzeu instruments convencionals, com la trompeta o la guitarra acústica, però també hi afegiu altres "gadgets", com una paleta per massillar parets. Amb què podem fer música? Arribeu a pensar en els objectes en funció de si poden fer música?
M: Anem col·leccionant aparells, eines i el que sigui. No és que busquem amb què podem fer nova música, surt de manera més natural. Busquem coses i les que considerem més interessants passen primer el nostre filtre, després el del grup, arriben a la sala i, finalment, acaba dins de la cançó.
P: Ets per allà i escoltes un so accidental a casa, pel carrer, en un bar... hi pares atenció i l'incorpores en un context musical o el deixes fora.
M: Quasi de qualsevol cosa en pot arribar a sortir una cançó, però no de tot.
"M'agrada molt com sonen les escombretes de la bateria en qualsevol element"
Quin és l'objecte més curiós que heu utilitzat en la vostra música?
P: L'espàtula
M: Hi ha algunes percussions del disc que estan fetes amb l'espàtula. A mi, per exemple, m'agrada molt com sonen les escombretes de la bateria sobre quasi qualsevol element. En el disc anterior les vam utilitzar sobre llaunes, papers o cortines. Però el que importa no és que estigui fet amb una cosa o una altra, sinó que el que sona té el swing... No m'agrada gaire fer-ne bandera. No busquem centrar el focus en el fet que utilitzem una llauna de cervesa per fer el ritme, sinó en el fet que el ritme funciona. El més interessant és el resultat.
Com componeu al vostre taller al barri de Gràcia? Partiu d'una unitat i hi aneu afegint ritmes?
M: Sí, aquesta seria la manera més senzilla de definir-la. Partim quasi sempre d'alguna cosa que pot arribar a ser una seqüència d'acords que a algú se li acut, o un "loop" que posem a l'ordinador, una petita melodia... Gairebé sempre construïm a partir d'unes unitats molt petites i anem cap al màxim.
Es tracta d'un diàleg o un joc entre instruments, que ara són en primer pla i després passen a segon, i a la inversa?
M: Potser no és tant així. En la música electrònica, de ball, o el dub, sí que habitualment utilitzen una sèrie d'elements que prenen cert valor i desapareixen; hi juguen més. Nosaltres utilitzem aquesta idea una mica de manera natural, no tan premeditadament, en una estructura d'una cançó una més pop. En general, sempre hi ha un instrument líder i pot ser que el lideratge el comparteixi.
P: Sí, hi ha un diàleg i un repartiment de protagonisme.
Com utilitzeu les noves tecnologies?
M: d'una manera bastant similar a com utilitzo la guitarra. Per mi, és una eina més que forma part de la cadena d'instruments que utilitzem. És una eina de creació perfectament integrat en el llenguatge de la música.
Bradien va al Sónar amb spa.rk. La vostra música difereix de la resta de la discografia que promou el segell amb propostes més electròniques.
M: Sí, però tampoc em sento absolutament extraterrestre ni sonem tan diferents. La majoria de segells que m'agraden fan coses com spar.rk. Tenen una línia mare però inclouen altres grups, no tant pel so sinó per una certa cosa de l'esperit que els pot arribar agermanar. Jo em sento vinculat d'aquesta manera amb spa.rk. Ara que, esclar, té 18 discos que es mouen en un estil i nosaltres no hi estem inclosos.
P: El fet que a Bradien hi hagi un ordinador i una quantitat de sons al darrere de les cançons amb instruments acústics fa d'enllaç amb la resta de l'electrònica orgànica i aquest és el gran enllaç del segell amb la banda. A més, tenim una orella posada en la música electrònica. Aquest és el perquè som a spa.rk i no en un segell de pop o rock.
En qualsevol cas sou, juntament amb bRUNA, la seva aposta per al Sónar.
M: Això no sé ben bé com funciona. Ara, que l'aposta de spa.rk ja va venir l'any passat quan va publicar el nostre disc.
"El públic que va al Sónar té el cap bastant obert"
Com creieu que el públic del Sónar acceptarà la vostra proposta musical?
M: Bé, perquè tampoc som tan diferents dins de Sónar. Hi ha una manera d'entendre'l com un festival electrònic però hi ha una altra manera que és que incideixen en la música avançada. Hi som nosaltres, DJ, músics que toquen només amb el seu ordinador, però també he vist concerts de només guitarra, bateria i guitarra... Sens dubte el públic que va al festival, sobretot al Sónar de Dia, és un públic que té el cap bastant obert.
Continua llegint l'entrevista a Bradien.
