Bradien, un grup de pop instrumental que "no se sent absolutament extraterrestre" (II)
Balbini, Pope i Matías Rossi formen Bradien, una banda amb seu a Barcelona que fa pop instrumental i que actuarà en el marc del Festival Sónar 2009. Un pop amb tocs de folk, dub i bandes sonores atemporals que utilitza l'electrònica com a eina de creació perfectament integrada dins la seva música, que, a més, pot arribar a incloure qualsevol objecte o so mentre "funcioni i tingui ritme", en paraules del seu líder, Matías. Han publicat "Minoi Tiare" (2006), un senzill amb el grup escocès Dosimat (2007) i l'any passat, "Linden", per al segell de caire més electrònic spa.rk. Just abans de veure''ls actuar al festival de música electrònica i avançada, hem volgut conèixer de més a prop aquesta banda. Ho hem fet en un bar de Ciutat Vella de la mà del Matías i el Pope.
Emparentats amb la microelectrònica o el folk, feu principalment pop instrumental. Sou l'únic o dels pocs que hi ha a l'Estat que fa aquest tipus de música.
P: Crec que algunes bandes també en fan, però potser no juguen amb els mateixos elements, com l'ordinador, o potser no són tan pop a l'hora d'encarar la música, pel que fa al format de 2, 3 o 4 minuts.
D'on neix la idea de fer aquest tipus de pop instrumental?
M: No va ser una idea premeditada, va anar sorgint. La idea original, però, era anar més o menys per aquí.
Els tres integrants fixos de Bradien sou argentins.
M: Els d'ara sí, El grup ha passat per molts moments i tot fa pensar que continuarà així. Hi ha hagut gent, com el Rick, un colombià, que fa els audiovisuals; el Dave, un escocès que va gravar la trompeta del disc i que ara tocarà al Sónar; l'Eduard, que és d'aquí; la Jenny, que ens toca el "cello", que també és escocesa; en Simon, un australià que va produir el disc i que l'any passat va estar molt vinculat a nosaltres... entre d'altres.
Per què fixeu la seu a Barcelona?
P: Per un cúmul de coincidències. Cap de nosaltres ens coneixíem a l'Argentina.
M: Cadascun teníem els nostres projectes de música i vam venir a Barcelona per motius diferents.
Per què us dieu Bradien?
M: Vaig ser jo qui el vaig posar. COm que no sóc d'aquí, buscava un nom que em fos còmode per dir-lo aquí, d'acord amb el meu passat argentí, i no volia que fos en un altre idioma com l'anglès, el francès, o el català, perquè no el podia defensar. Es tractava de buscar un nom que em servís per a tot. Originalment era la deformació d'un cognom. Havia llegit Brady i el vaig deformar a Bradien. Després em vaig assabentar que és un nom americà de noia. Vaig buscar a la xarxa, vaig veure que no n'hi havia gairebé res, em sonava bé i va acabant sent el nostre nom.
Teniu molts col·laboradors? En funció de què els seleccioneu?
M: Normalment quan ens surt un concert, pensem si seria millor ser més, o convidar aquest o l'altre... I si ens va bé fer-ho entre els tres, ho fem.
P: Al Sónar, per exemple, serà especial, com ho va ser la nostra presentació a l'Apolo. Aquest cop serem quatre en la majoria de les cançons, amb diverses col·laboracions. Serà un Bradien més gran del que és normal.
"Amb l'Eduard Escofet és una altra cosa, i està molt bé!"
Però amb l'Eduard Escofet hi teniu un vincle especial.
P: Amb l'Eduard Escofet hi ha un altre projecte, paral·lel a Bradien.
M: El tema de l'Eduard Escofet és una altra cosa, i està molt bé! Personalment, el conec gairebé des que vaig arribar a la ciutat. Vam començar a parlar de col·laborar plegats ara fa un any. L'any passat ens va sorgir una proposta a Mallorca i hi vam anar, i tot molt natural. Ara s'ha convertit en un projecte paral·lel. Toquem una altra música, amb una altra lògica, que només té valor quan som amb ell. És com si tinguéssim dos grups.
P: El que va néixer com una col·laboració ha agafat entitat pròpia. Ara mateix tota la música que toquem, excepte una o dues peces, han estat fetes per a aquest projecte en concret. Sense l'Eduard no la toquem, no té sentit.
Per tant, és un projecte diferent. No es tractaria, doncs, d'un primer pas per introduir lletra a la vostra música.
M: No. No en posem, però tampoc ens hi neguem. Si demà fem alguna cosa amb lletra és perquè l'haurà de tenir.
Després del Sónar feu gira per Arbúcies, Sardenya i Glasgow. Bé, no?
M: Bé, bé. Estem molt contents. Tot funciona perfectament.
Barcelona és una ciutat que t'ofereix la possibilitat d'inventar coses
Com veieu el panorama de la música aquí?
M: Interessant. Hi ha una gran oferta. S'ha de treballar molt però a la vegada hi ha un camí a recórrer. Barcelona és una ciutat que t'ofereix la possibilitat d'inventar coses.
Utilitzeu diversos canals a la xarxa. Sou al Facebook, al Twitter i al Myspace.
M: Ho fem perquè em sabria greu perdre'm les petites coses que poden arribar a succeir tenint aquestes xarxes socials, però no ho faig del tot convençut ni hi trec tot el partit. El que faig és informar de les coses que passen, però no ho dinamitzo.
Llegeix la primera part de l'entrevista a Bradien.
P: Crec que algunes bandes també en fan, però potser no juguen amb els mateixos elements, com l'ordinador, o potser no són tan pop a l'hora d'encarar la música, pel que fa al format de 2, 3 o 4 minuts.
D'on neix la idea de fer aquest tipus de pop instrumental?
M: No va ser una idea premeditada, va anar sorgint. La idea original, però, era anar més o menys per aquí.
Els tres integrants fixos de Bradien sou argentins.
M: Els d'ara sí, El grup ha passat per molts moments i tot fa pensar que continuarà així. Hi ha hagut gent, com el Rick, un colombià, que fa els audiovisuals; el Dave, un escocès que va gravar la trompeta del disc i que ara tocarà al Sónar; l'Eduard, que és d'aquí; la Jenny, que ens toca el "cello", que també és escocesa; en Simon, un australià que va produir el disc i que l'any passat va estar molt vinculat a nosaltres... entre d'altres.
Per què fixeu la seu a Barcelona?
P: Per un cúmul de coincidències. Cap de nosaltres ens coneixíem a l'Argentina.
M: Cadascun teníem els nostres projectes de música i vam venir a Barcelona per motius diferents.
Per què us dieu Bradien?
M: Vaig ser jo qui el vaig posar. COm que no sóc d'aquí, buscava un nom que em fos còmode per dir-lo aquí, d'acord amb el meu passat argentí, i no volia que fos en un altre idioma com l'anglès, el francès, o el català, perquè no el podia defensar. Es tractava de buscar un nom que em servís per a tot. Originalment era la deformació d'un cognom. Havia llegit Brady i el vaig deformar a Bradien. Després em vaig assabentar que és un nom americà de noia. Vaig buscar a la xarxa, vaig veure que no n'hi havia gairebé res, em sonava bé i va acabant sent el nostre nom.
Teniu molts col·laboradors? En funció de què els seleccioneu?
M: Normalment quan ens surt un concert, pensem si seria millor ser més, o convidar aquest o l'altre... I si ens va bé fer-ho entre els tres, ho fem.
P: Al Sónar, per exemple, serà especial, com ho va ser la nostra presentació a l'Apolo. Aquest cop serem quatre en la majoria de les cançons, amb diverses col·laboracions. Serà un Bradien més gran del que és normal.
"Amb l'Eduard Escofet és una altra cosa, i està molt bé!"
Però amb l'Eduard Escofet hi teniu un vincle especial.
P: Amb l'Eduard Escofet hi ha un altre projecte, paral·lel a Bradien.
M: El tema de l'Eduard Escofet és una altra cosa, i està molt bé! Personalment, el conec gairebé des que vaig arribar a la ciutat. Vam començar a parlar de col·laborar plegats ara fa un any. L'any passat ens va sorgir una proposta a Mallorca i hi vam anar, i tot molt natural. Ara s'ha convertit en un projecte paral·lel. Toquem una altra música, amb una altra lògica, que només té valor quan som amb ell. És com si tinguéssim dos grups.
P: El que va néixer com una col·laboració ha agafat entitat pròpia. Ara mateix tota la música que toquem, excepte una o dues peces, han estat fetes per a aquest projecte en concret. Sense l'Eduard no la toquem, no té sentit.
Per tant, és un projecte diferent. No es tractaria, doncs, d'un primer pas per introduir lletra a la vostra música.
M: No. No en posem, però tampoc ens hi neguem. Si demà fem alguna cosa amb lletra és perquè l'haurà de tenir.
Després del Sónar feu gira per Arbúcies, Sardenya i Glasgow. Bé, no?
M: Bé, bé. Estem molt contents. Tot funciona perfectament.
Barcelona és una ciutat que t'ofereix la possibilitat d'inventar coses
Com veieu el panorama de la música aquí?
M: Interessant. Hi ha una gran oferta. S'ha de treballar molt però a la vegada hi ha un camí a recórrer. Barcelona és una ciutat que t'ofereix la possibilitat d'inventar coses.
Utilitzeu diversos canals a la xarxa. Sou al Facebook, al Twitter i al Myspace.
M: Ho fem perquè em sabria greu perdre'm les petites coses que poden arribar a succeir tenint aquestes xarxes socials, però no ho faig del tot convençut ni hi trec tot el partit. El que faig és informar de les coses que passen, però no ho dinamitzo.
Llegeix la primera part de l'entrevista a Bradien.
