Baena: Catalunya va ser "un polvorí" en el "període insurreccional" del 20S al 155

El responsable dels informes en què es basen les acusacions ha dit que investigava el procés independentista des del novembre del 2015
Baena: Catalunya va ser "un polvorí" en el "període insurreccional" del 20S al 155
Madrid

Baena: Catalunya va ser "un polvorí" en el "període insurreccional" del 20S al 155

El responsable dels informes en què es basen les acusacions ha dit que investigava el procés independentista des del novembre del 2015
Josep Maria Camps/Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El Suprem ha escoltat aquest dimarts un personatge clau en la investigació judicial contra els líders independentistes: el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, màxim responsable dels informes en què es basa l'acusació per rebel·lió.

Baena, que encara és el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, ha volgut declarar sense que es faci pública la seva imatge i tampoc el nom, malgrat que ja era coneguda la seva identitat relacionada amb el seu número TIP, el T43166Q.

Està citat a petició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, i també de les defenses de Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva.


Investigava el procés des del novembre del 2015

Interrogat per la fiscal Consuelo Madrigal, Baena ha explicat que la policia judicial de la Guàrdia Civil va començar a investigar el procés independentista després de la declaració del Parlament del 9N del 2015.

Segons ha dit, llavors la fiscalia de l'Audiència Nacional va encarregar a les policies judicials de Catalunya -també els Mossos- que investiguessin si arran d'aquella declaració es feien passos cap a la independència.

El testimoni ha dit que el gener del 2016 es van obrir dues diligències per investigar el Cesicat i la futura Agència Tributària de Catalunya.

La fiscal Consuelo Madrigal, interrogant Daniel Baena aquest dimarts al Tribunal Suprem

 

S'hi afegeix el jutjat 13 de Barcelona

El seu relat ha continuat dient que el març del 2017 el titular del jutjat número 13 de Barcelona li va encarregar investigar les declaracions de Santi Vidal sobre les futures estructures d'estat, i van començar a investigar-lo a ell, a Josep Lluís Salvadó i a Carles Viver Pi i Sunyer:

"L'objecte d'investigació del jutjat d'instrucció número 13 era precisament veure quin grau de versemblança hi havia en aquestes declaracions, perquè, si fos així, es podien estar cometent delictes. Bé, es podia estar realitzant inversió de diners públics en accions delictives, ja que aquestes accions havien estat declarades inconstitucionals pel Tribunal Constitucional."

A preguntes de Madrigal, Baena ha dit que en aquesta investigació van constatar que el govern estava preparant el referèndum de l'1-O:

Madrigal: "I com sorgeixen en les investigacions ordenades pel jutjat número 13 els preparatius del referèndum, no només malversacions, sinó preparatius concrets del referèndum?"

Baena: "Perquè quan ja s'activa la línia d'investigació de comunicacions i una altra activitat operativa al voltant dels objectius, vam veure que les relacions que mantenien i els fets que realitzaven estaven directament relacionats amb la preparació del referèndum, tant amb les persones amb qui s'estaven reunint i fent activitats, com l'objecte dels seus fins."

Madrigal: "Van començar a aparèixer en aquestes investigacions responsabilitats de funcionaris, membres de la Generalitat, responsables?"

Baena: "Sí, sí hi apareixen, sí. Directors generals, secretaris generals."

 

 


"Clima clarament insurreccional"

Segons el relat de Baena, el setembre del 2017 el "clima" va anar pujant de to, i el 20S es va convertir en "clarament insurreccional":

"Aquí ja el clima que es vivia, ja que jo dissenyava molts dels dispositius de la policia judicial, d'accions que havíem de fer, aquí ja en les hipòtesis del nostre plantejament ens posàvem en un clima que podíem qualificar, d'acord amb els objectius, un clima que podíem qualificar d'acord amb el nombre d'accions, que podíem qualificar d'acord amb l'extensió on es produïen, de clarament insurreccional."


"Allò era un polvorí, és inqüestionable"

Posteriorment Baena ha assegurat que aquest "període insurreccional" es va acabar un cop aplicat el 155:

 "Aquells dies, els policies que tinguéssim el mínim de responsabilitat sabíem que en aquesta situació qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable, i afortunadament no va ser així. Però que no fos així no vol dir que les circumstàncies d'aquell període i la sensació que teníem els 3 cossos policials que allò era un polvorí. És inqüestionable."

"El període insurreccional va del 20 de setembre fins a l'aplicació de  l'article 155."

L'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, s'ha queixat per l'ús que feia el testimoni del concepte de "període insurreccional", i el president del tribunal, Manuel Marchena, ho ha justificat:

Melero: "Sotmeto la valoració de la sala si el testimoni ha d'utilitzar l'expressió "període insurreccional" per glossar els seus comentaris."

Marchena: "Ell valora el que va veure així i és evident que la sala no se sent de cap manera vinculada ni dona per provada una valoració que faci el testimoni."

En el torn de les defenses, a la tarda, ha admès que durant aquest "període insurrecional" no hi va haver detencions però ho ha atribuït a la voluntat d'evitar "mals majors": 

"En aquella època insurreccional, allò era un polvorí i qualsevol actuació podia provocar un mal major al que es pretenia evitar. Per això en moltes ocasions no es fan detencions que, en ocasions normals, s'haguessin produït."

 

"Disseny especial" pel 20S

El testimoni ha revelat que la macrooperació d'escorcolls del 20S es va "dissenyar" molt secretament per "evitar que es destruïssin proves":

"El 19 de setembre vam fer una intervenció a Unipost, on vam detectar totes les cartes que s'enviaven als electors i a les meses. Allò va ser un cop dur. Però el 20 de setembre vam haver de fer un disseny especial perquè l'operació d'escorcoll no fos coneguda, per evitar que es destruïssin proves en els llocs on volíem practicar els escorcolls. El 20S, amb els escorcolls en diferents àmbits de la Generalitat, va suposar un canvi."

 

 

"Cecs de corroboració" amb la Moleskine i l'Enfocats

El testimoni ha dit que dos dels documents bàsics de l'acusació, l'agenda Moleskine i l'Enfocats, requisats tots dos a Josep Maria Jové el 20S, els van "corroborar" tot el que estaven investigant:

"Llavors, ens vam quedar cecs de corroboració amb l'agenda i després tenim una altra vegada visió de la corroboració general del procés amb l'Enfocats."

"Què passa amb Enfocats? Per què li donem importància i vam avisar als jutges? Perquè veiem que tot el que hem estat investigant en les primeres inferències que hem estat traient a resultes de la investigació estan plasmades en l'Enfocats."

A preguntes de l'advocat Xavier Melero ha admès que no havia mencionat una anotació de l'agenda Moleskine, atribuïda a "MHP", Molt Honorable President, que deia que els Mossos "sempre obeiran ordres judicials". 

(Melero) No li sembla rellevant? 

(Baena) Bé, no me'n recordava. 

 

"La clau de tot això era la desconnexió"

El testimoni ha assegurat que Salvadó tenia 14 mesures previstes per "implementar el dia 2 d'octubre":

Baena: "Quan es va registrar el despatx del senyor Salvadó, es van trobar una sèrie de mesures per implementar el dia 2 d'octubre, que era quan es declarés la independència. Tant és així que, quan es va declarar la independència, el Parlament ordena al govern realitzar una sèrie de mesures -crec que són 14 o tal- i aquestes mesures estaven entre les mesures que ordena al Parlament a l'executiu, són les que tenia Salvadó preparades en el seu despatx."

Madrigal: "A quines es refereix?"

Baena: "Agència tributària catalana, una agència de ciberseguretat, el DNI, fronteres... Això ho sé per referències, perquè m'ho van comentar les persones que vaig encarregar aquest informe. També el desenvolupament de les recaptacions de l'IVA. Tota aquella infraestructura bàsica perquè un Estat sigui autosuficient en el moment de la desconnexió. Perquè la clau de tot això era la desconnexió."

En resposta a Melero ha reconegut, però, que cap de les mesures previstes al document es va arribar a desplegar.


"El concert" dels líders independentistes

Segons ha assegurat, en els documents de Salvadó es detallava com es distribuïen les tasques en el procés independentista:

"Se'ns apareixen els grups que estem detectant que estan fent la tasca general, la qual dota de recursos humans, de recursos materials, la qual coordina els actors implicats, tant de govern com del Parlament i d'entitats socials."

A preguntes de la fiscal, Baena ha admès que només algunes dates anotades a l'Enfocats coincidien amb esdeveniments que havien passat en realitat, però que sí que coincidien amb les "mobilitzacions ciutadanes".

També ha explicat que, després de trobar els documents de Salvadó, es va dedicar a identificar "el concert" entre els diferents protagonistes del procés:

"Simplement el que fèiem era mirar de detectar connexions, entrevistes, entre persones, els representants institucionals d'aquestes organitzacions. Era la manera de buscar el concert i era la forma d'investigar: demostrar que hi ha contactes entre aquelles persones que estan al capdavant de les institucions que en aquella agenda deia que estaven concertades una fi."

També ha assegurat que no van investigar els CDR perquè no entraven dins del que buscaven, i que l'ANC i Òmnium els van incorporar a les investigacions després de trobar els documents de Salvadó.

Segons ha dit, en l'agenda d'un altre dels investigats el 20S, Josep Maria Jové, s'assegurava que calia "anar incrementant el grau de conflictivitat amb l'estat espanyol."


L'ús de la força el 20S

Respecte al 20S, Baena ha dit que el jutge va ordenar utilitzar la força contra els concentrats a Economia si calia:

Madrigal: "Estaven disposats per a alguna actuació d'eficàcia de l'ordre judicial?

Baena: "L'ordre judicial es va complir, però tenia ordre del jutge de si es veia la integritat física dels components de la comissió, que estaven dins la conselleria, si estava alterada, greument en perill, tenia ordre d'actuar."

Madrigal: "Va valorar vostè aquest perill?"

Baena: "Sí, i no prenem la decisió perquè no es va arribar a accedir dins de la conselleria."

 

Balanç dels escarnis

Sobre el que va passar a partir del 20S, Baena ha fet un balanç quantitatiu dels "escarnis" i altres accions contra casernes de la Guàrdia Civil: 88 en total, 43 dels quals es van produir entre el 20 de setembre i el 27 d'octubre, dia de l'aplicació del 155.

Pel que fa a les campanyes del referèndum, el testimoni ha dit que li va sorprendre que es tramités la campanya "Civisme" amb caràcter d'urgència, i que això els va fer sospitar que era pel referèndum.

Segons ha assegurat Baena, el registre de catalans a l'estranger era "una eina bàsica per a la celebració del referèndum", perquè hi poguessin participar els ciutadans que no fossin a Catalunya l'1-O.
 

 

Testimoni qüestionat per les defenses

Baena ha comparegut al Suprem com a testimoni i no com a pèrit o expert.

Les defenses, en alguns moments, han fet valer aquesta circumstància per demanar que la declaració es limités, tenint en compte que la llei d'Enjudiciament Criminal estableix que el testimoni només pot respondre a preguntes de fets que conegui directament i hagi presenciat.

Els informes de Baena han estat la base de les tres causes principals obertes pel referèndum de l'1-O: la del Suprem, que té una derivada al TSJC amb tots els membres de la mesa del Parlament menys Carme Forcadell, la del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i la de l'Audiència Nacional.

Tácito, o Maquiavelo

A més, el tribunal va denegar una prova pericial de la defensa de Junqueras i Romeva per rastrejar el compte de Twitter del perfil Tácito -@nmaquiavelo84-, molt crític amb l'independentisme, per determinar si al darrere hi ha el tinent coronel.

En el judici, Baena ha negat que ell sigui Tácito. La informació que el vinculava al compte de Twitter Tácito -que tenia el nom d'usuari @maquiavelo1984- les va publicar el diari Público.

ARXIVAT A:
Judici procés

VÍDEOS RELACIONATS