Avenç contra el càncer: descobreixen com les "cèl·lules zombis" resisteixen als tractaments

Una recerca de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona ha aconseguit explicar com s'ho fan algunes cèl·lules del càncer per protegir-se del sistema immunitari i fer la quimioteràpia menys efectiva.

En concret, els investigadors han posat la lupa sobre unes cèl·lules batejades com a "zombis", aquelles que resisteixen i sobreviuen a l'atac de la quimioteràpia i altres tractaments contra el càncer per matar cèl·lules tumorals i es converteixen en cèl·lules senescents, envellides, que han deixat de funcionar adequadament, ja no es reprodueixen i generen un entorn favorable per al creixement del tumor.

Les cèl·lules zombis, explica l'investigador postdoctoral José Alberto López, contribueixen a fer que el tumor pugui tornar a créixer:

"No estan ni vives ni mortes, no es divideixen. Queden al tumor i contribueixen, mitjançant unes mol·lècules que secreten, a que el tumor torni a recréixer després de la quimioteràpia."

"Hem trobat que hi havia una proteïna a què no s'havia prestat excessiva atenció fins al moment i que, en un context determinat, que és just en el moment que es tracta amb quimioteràpia o immediatament després, pot tenir un paper molt rellevant", explica l'investigador.

En aquesta imatge, les taques blaves són els nuclis de les cèl·lules zombis en el tumor. Al voltant, en marró, la barrera protectora que fa que el sistema immunitari no les pugui atacar:

Les dades són sòlides i ja s'estan fent investigacions preclíniques, en animals, per provar un tractament que desactivi aquesta proteïna. Però els científics són prudents i només amb el temps es podrà saber si es converteix en un fàrmac que arribi als pacients.

En ratolins, ja han vist com el tumor tractat només amb químio es reduïa considerablement, però combinat amb aquest nou tipus d'immunoteràpia, quedava pràcticament imperceptible, almenys durant un temps.

López ha assenyalat que "encara que calen més experiments per caracteritzar el paper d'aquesta molècula en diferents tumors humans, aquest treball ha permès ampliar el coneixement sobre el paper de PD-L2 i la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immunitari".

L'estudi s'ha dut a terme en línies cel·lulars i en models animals de recerca del càncer de pell, pàncrees i mama.

El treball l'ha publicat aquest dimecres per la revista científica Nature Cancer i ha rebut el finançament de la Fundació "la Caixa", l'Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació BBVA, el Ministeri de Ciència i Innovació, el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat, l'European Research Council (ERC) i fons europeus FEDER.