Adeu a Déu: els catalans perdem la fe?

El silenci de l'Església catòlica davant els escàndols de pederàstia i la seva insistència contra l'avortament, el matrimoni homosexual o l'ús d'anticonceptius buiden les esglésies.

Espanya és el tercer país amb més abandonament del cristianisme d'Europa; només Noruega i Bèlgica la superen. A Catalunya, els no creients ja són el 47,5%, segons el Centre d'Estudis d'Opinió, i cada cop més batejats fan el pas d'apostatar, és a dir, d'esborrar-se oficialment de l'Església catòlica.

Però, tot i que molts ho intenten, l'apostasia és un malson burocràtic. Neus Parrot ha intentat apostatar perquè considera que té dret a fer-ho i perquè "cap club" la pot obligar a formar-ne part, mentre que Albert París, que també ho ha intentat, apunta que "és un signe de rebuig a les pràctiques institucionals de l'Església".

"Nosaltres vam promoure l'apostasia perquè ho veiem com un signe de rebuig a aquestes pràctiques institucionals de l'Església, com poden ser els abusos als nens o els privilegis fiscals que té l'Església, i veiem necessari mostrar formalment el nostre rebuig a aquestes pràctiques."

Les persones que apostaten no es poden casar per l'Església ni ser padrins o padrines de bateig, però la Neus explica que no és cap inconvenient.

"Jo recomano a tothom que no bategi els seus fills, perquè costa molt sortir-ne després. La fe és individual, no em fa falta l'Església per trobar-la."

Albert Riba, president d'Ateus de Catalunya, també ha apostatat, tot i que no ho ha comunicat als capellans perquè no els reconeix "el dret a concedir l'apostasia".

"L'apostasia és un delicte en el dret canònic de l'Església catòlica i de totes les altres religions. Afortunadament, aquí, la inquisició s'ha acabat, ja no et poden cremar ni penjar, però, en aquest moment, en 14 o 15 països al món, per apostatar, et condemnen a mort, o t'apedreguen o et torturen fins a matar-te. No és un joc, això."

Riba explica que s'ha intentat, en diverses ocasions, que l'Estat tramiti l'apostasia, però "ha sigut impossible".

"S'ha intentat, en diverses ocasions, portar al Congrés dels Diputats un projecte de llei per crear un registre de persones catòliques i per tramitar l'apostasia per part de l'Estat, no per part de les religions, i això ha sigut impossible, perquè hi ha hagut una oposició aferrissada per part de diversos partits polítics."

La fe està en crisi

Al món hi ha 1.100 milions de descreguts; el 16% de la població mundial no s'identifica amb cap religió. La fe està en crisi en les societats occidentals i Catalunya no és cap excepció: només se celebren dos matrimonis catòlics, que fa quinze anys eren majoria, per cada vuit de civils.

Francesc Romeu, rector de la parròquia de Santa Maria del Taulat i Sant Bernat Calbó de Barcelona, explica que "la crisi de fe s'hauria de matisar", perquè, tot i que "hi ha una crisi de religió, no hi ha una crisi d'espiritualitat".

"La gent continua anant a la recerca d'una espiritualitat profunda que doni sentit a la vida, que sigui la recerca de la veritat. Si compares les estadístiques, veus que hi ha gairebé un 50% de no creients, però, quan mires aquest 50%, el que mostra no és una bel·ligerància en contra de la religió, i menys en contra de la fe. És, a vegades, indiferència. No ha crescut l'agnosticisme, no creix l'ateisme bel·ligerant, creix l''indiferentisme'."

En relació amb el bateig d'infants, Romeu diu que "la pràctica ha baixat estrepitosament" i creu que "el bateig hauria d'estar lligat a una decisió personal, adulta i reconeguda". A més, el rector ha explicat que el catolicisme ha d'aprendre "a trobar el seu lloc", ja que ara no té "l'exclusiva religiosa" i es troba "colze a colze treballant amb altres creences".