Erdogan, Putin, Trump... Sacrificar la llibertat per una falsa percepció de seguretat?
Us despertem un 18 d'abril del 2017, segle XXI, amb un desig: que no ens facin sacrificar mai la llibertat per fer-nos sentir una falsa percepció de seguretat. Quan mires el que ha passat aquests darrers dies, penses que en el món està calant la percepció que necessitem més armes, més poder absolut, més lideratges amb pocs límits i temps deliberatius per prendre decisions que acaben amb bombes, i menys lideratges compartits, empàtics i negociadors. O com a mínim, això es desprèn del que diuen les urnes quan toca anar a votar.
La Turquia d'Erdogan -amb poder més absolut per a ell a través de la victòria pels pèls d'una reforma constitucional, victòria dubtosa per l'OSCE i el Consell d'Europa- és un forat negre de les llibertats a les portes d'una Unió Europea que negocia amb ell diners a canvi de contenció migratòria. I què en sabem? El que ens deixa una llibertat d'expressió inexistent amb periodistes detinguts i mitjans censurats. La Rússia de Putin, on les manifestacions de l'oposició sempre acaben amb detencions dels qui protesten contra el règim també presidencialista i on també la llibertat d'expressió acaba on col·lisiona amb els interessos del Kremlin. Els Estats Units de la postveritat de Donald Trump, amb l'ús d'armes imponents que volen resoldre la força globalitzada d'Estat Islàmic amb míssils localitzats. La Corea del Nord de Kim Jong-un, que exhibeix la potència dels seus míssils frustrats... I a les portes d'unes presidencials franceses on qui votarà Marine Le Pen ha oblidat d'on venim i haurem d'agafar aire perquè, en la tria entre llibertat i seguretat, no triïn "d'abord la France". És a dir, França primer. I els socialistes francesos? A la cua dels sondejos. Serà interessant saber com veu el futur de la socialdemocràcia a Europa el líder del PSC, Miquel Iceta, a les portes de les primàries del PSOE. Però, tal com estan les coses a França, a l'Elisi no hi tindran, segur, un aliat.
I després de tot això, què? Ganes de tornar-vos a adormir? No. Hi ha un munt de llibres preciosos per llegir, un munt de persones per conèixer, un munt de petits grans projectes per tirar endavant... i un munt d'esperances per lluitar i traduir en totes les llengües possibles. Així que som-hi.
