Bona ciència, malgrat tot

Potser cal que siguem els ciutadans els que exigim amb contundència més inversió en recerca

Dissabte, 9 del matí. Un grup heterogeni de persones s'agrupa davant de la seu del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. S'han inscrit per participar en l'onzena jornada sobre relativitat que organitza l'Agrupació Astronòmica de la ciutat.

Aquest any, el programa, dedicat al físic Stephen Hawking, promet molt. De fet, al cap de pocs minuts l'auditori s'omple a vessar per escoltar les tres conferències previstes a la jornada. Als assistents els esperen quatre hores per viatjar a través de la vida d'un dels físics teòrics més importants del segle, per penetrar en els secrets de l'espai-temps i per perdre's en els confins de la nostra galàxia.

A la sala, hi ha aficionats a l'astronomia i a la física, estudiants, apassionats de les estrelles, jubilats... En definitiva, l'auditori del Museu de Terrassa és, aquest matí de dissabte, una prova que la ciència, fins i tot la complicada, com la física quàntica, interessa a la societat, i interessa molt. I, si això és així i, a més, tenim investigadors d'alt nivell que fan molta recerca i de molta qualitat, per què diem, llavors, que la ciència podria estar en perill de mort?

Sorprèn que l'excel·lència dels nostres científics i el suport social creixent de tota aquesta recerca no tingui la contrapartida que es mereix en inversions per part de les diferents administracions.

Els investigadors denuncien que molts dels projectes de recerca capdavanters tiren endavant gràcies a aportacions que busquen els mateixos centres o a fons europeus, que hi ha precarietat laboral en l'àmbit científic i que, de vegades, encara que es compti amb els diners, problemes burocràtics dificulten la contractació i l'agilitat necessària per a la recerca. Per això, n'hi ha que marxen i no es plantegen tornar; si més no, a curt termini.

Sobretot es mostren crítics amb l'Estat, i no és d'estranyar, si es té en compte que, mentre que la mitjana d'inversions en ciència a la Unió Europea és d'un 2%, i hi ha països que hi destinen fins a un 3%, a l'Estat, l'aportació per a recerca és del voltant de l'1%.

Potser caldrà que no només siguin els científics, sinó també els ciutadans, que reclamin amb contundència que es replantegin les prioritats i que la ciència ocupi, també en inversions públiques, el lloc que li pertoca; que tots, des dels estudiants fins als jubilats, els apassionats de les estrelles i els que no ho són tant, exigim a les administracions que estiguin a l'altura de la nostra classe científica; que reconeguin, no amb paraules, sinó amb suport econòmic, la importància de la ciència que es fa a casa nostra, que, malgrat tot, es manté en els primers llocs d'excel·lència a escala mundial.