Verds i Vella protagonitzen un duel casteller memorable al Concurs de Castells de Tarragona

S'esperava una jornada castellera memorable. Les colles favorites, Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, han mantingut un frec a frec apassionant al llarg de la temporada que ha arribat a posar en qüestió l'hegemonia verda. Al concurs, les dues colles hi arribaven amb bona forma i amb cartes amagades que feien presagiar un duel dels que fan història.

Sense sorpreses, els verds (al davant en ordre d'actuació) sortien de 3 de 10 amb folre i  manilles. El castell de sortida serveix en bona part per donar confiança a la colla, i que l'opció hagi estat un 3de10fm ja demostrava que el nivell seria de màxims. Els vilafranquins l'han clavat, segurament és el millor que han fet mai. Res a envejar a la diada de Vilanova ni al que van fer per Sant Fèlix.

Però, malgrat la solvència, el màxim rival no s'ha immutat i la Vella ha fet cas al guió previst. El seu castell per agafar confiança era el 4de10fm, ni més ni menys. Per Santa Tecla van estar a punt de descarregar-lo i avui, la maledicció s'ha repetit. L'han carregat amb una autoritat admirable i en la descarregada, faltava que un dels sisens entrés en contacte amb les manilles quan s'ha trencat. Aquell contacte que faltava l'hauria fet descarregar.

Moments difícils per a la Vella, que veia com Vilafranca no ho brodava amb la torre de vuit neta que, en canvi, van saber descarregar en un assaig. Sense gralles. Per sorpresa dels presents. Per grandesa dels castells. Però els castells s'han de fer a plaça i, amb només la torre carregada, la Vella, que és la Vella, es veia amb opcions.

Han intentat el 3de10 amb folre i manilles, però ha pujat amb poca convicció i ha cedit amb dosos col·locats. Els verds tenien la gran oportunitat de marcar una distància vertiginosa i ho ha fet amb el tercer castell previst en el guió: el quatre de deu amb folre i manilles. No l'havien descarregat mai, només el van carregar –amb més èpica que perícia- en l'última ronda de Sant Fèlix. Avui, han demostrat que malgrat aquella diada, tenien el castell. L'han descarregat com un castell més que consolidat i han deixat la Vella a una eternitat de punts.

Així que els rosats havien d'anar de tornar a començar. Tornar a agafar confiança amb un castellàs. I han tirat el quatre de nou net, un castell que té el segell de la Vella i que avui no ha decebut. El control de les rengles, la solidesa del tronc, la determinació de la canalla... tot ha rutllat a la perfecció i han descarregat aquest gran –i preciós- castell per avisar els vilafranquins que encara "hi havia concurs".

Toni Bach, cap de colla dels verds, sabia que la competició seria de qui ho descarregués tot. I fidel a aquesta convicció ha ordenat tornar-hi amb la torre de vuit sense folre. Han desmuntat un peu. Ho han tornat a intentar després de dos torns, i altre cop s'han quedat només amb la bèstia indomable carregada. Vet-ho aquí que se'n digui "indomable" d'aquesta estructura.

La calculadora de la Vella era clara. Un castell marcava un avantatge de 15 punts: el tres de nou sense folre. L'havien assajat, hi havien posat dosos. També, els verds, però han renunciat a la cinquena ronda. Era el moment clau per aconseguir trencar la ratxa verda i recuperar el concurs per a Valls. La concentració de tots els membres del tronc i de la pinya era màxima. El silenci a la Tarraco Arena Plaça, sepulcral. L'ascens, finet, decidit, emocionant. I amb dosos col·locats, la revinclada fatal. El trencament del tronc i de les esperances de guanyar el preuat trofeu. La colla podia guanyar o quedar tercera, però la Vella arrisca i avui el risc ha estat molt alt i la Jove dels Xiquets de Tarragona s'ha situat en segon lloc.

El premi ha viatjat cap al Penedès. Els Castellers de Vilafranca se l'han merescut com la Vella de Valls i això ha fet, de nou, que el d'enguany hagi tornat a ser l'espectacle casteller més gran del món.