Saps què has de fer si perds la mascota? Tens 48 hores per avisar l'Ajuntament

Si tens una mascota a casa (un gat, un gos o una fura) l'has de tenir degudament identificada amb un microxip homologat, i també ha d'estar censada a l'Ajuntament del municipi on visqui o a la Secció de Protecció d'Animals de Companyia de la Generalitat, un tràmit que pot fer tant el veterinari com, directament, el propietari de l'animal.

Tenir un animal de companyia comporta un seguit d'obligacions i responsabilitats, més enllà de tenir-ne cura i estima. Abandonar-los o maltractar-los està prohibit i penat amb sancions que poden arribar als 200.000 euros en els casos més greus i a penes de presó, si comporten lesions o la mort de la mascota.

La nova llei de benestar animal que va entrar en vigor aquest mes de setembre també inclou sancions en el cas que la mascota no estigui degudament identificada o si se la deixa més d'un dia sola a casa, en el cas dels gossos, o tres dies sol en la resta de mascotes.

Per això, si perdem la nostra mascota, és molt important que, a més de buscar-la, avisem l'Ajuntament on està censada, no només perquè ens ajudin a trobar-la, sinó també perquè, si la localitzen i no n'hem notificat la desaparició, poden pensar que l'hem abandonat.

A continuació repassem què has de tenir en compte si tens o vols tenir una mascota a casa.

Quins animals de companyia s'han de censar i on?

Els gossos, els gats i les fures han d'estar censats. Els ajuntaments tenen l'obligació de portar un cens municipal d'animals de companyia, igual que els propietaris de les mascotes tenen l'obligació de censar-les en el municipi on l'animal resideixi habitualment. Aquest tràmit, que es pot fer en línia o presencialment, també el pot fer el veterinari.

Un cop censats, l'Ajuntament els registrarà a l'ANICOM, una aplicació informàtica a la qual tenen accés tots els municipis per poder consultar aquest registre.

Quan l'he de registrar?

El tràmit s'ha de fer en un termini de tres mesos des del naixement de l'animal o de 30 dies des de la data d'adquisició, la mort de l'animal o la modificació d'altres dades incloses en el cens. Si ja està censat i es fa un canvi de residència a un altre municipi, cal censar-lo de nou.

Tenir un animal sense censar comporta una sanció.

Abans de fer la inscripció, l'animal ha d'estar identificat amb microxip per un veterinari i, en el moment de fer-la, cal aportar el DNI del propietari.

Com s'ha d'identificar?

Els gossos, els gats i les fures han de portar un microxip homologat implantat per un veterinari. A més, als espais públics i a la via pública han de portar una placa identificadora al collar amb el seu nom i les dades de la persona responsable (nom, cognoms i telèfon).

La identificació s'ha de fer abans de 3 mesos des del naixement de l'animal i abans de qualsevol canvi de propietari.

Què hem de fer si l'animal es perd?

Si s'extravia, cal comunicar-ho a l'Ajuntament abans de 48 hores. Si ens l'han robat, també ho hem de denunciar a la policia.

També s'ha de trucar a l'AIAC --l'arxiu d'identificació d'animals de companyia del Col·legi de Veterinaris, al tel. 902170401 o al 93 418 92 94 o contactar-hi via mail a l'adreça: aiac@veterinaris.cat.

L'AIAC té més d'un milió i mig d'animals registrats i cada any ajuda a trobar unes 2.100 mascotes.

També es pot trucar al 112, al 935674200 (de dilluns a divendres, al matí), al 935617000 (les 24 hores) o escriure al mail: tes@gencat.cat

Saps què has de fer si perds la teva mascota?

? Truca al 93 567 42 00 (de 7.30 a 15 h de dilluns a divendres
? Envia un correu a tes@gencat.cat
? Truca al 93 561 70 00 (24 hores) https://t.co/9tl6uBf7u5 pic.twitter.com/qKrcm8AsLc

— 112 (@112) October 11, 2023

Difondre la fotografia de la nostra mascota a les xarxes socials o en veterinaris i protectores de la zona també ens pot ajudar a trobar-la.

He de tenir assegurança?

La nova llei de benestar animal estableix que els propietaris de gossos hauran de tenir una assegurança de responsabilitat civil, un punt, però, que ha quedat a l'aire i encara no ha entrat en vigor a l'espera d'un reglament que el dese nvolupi.

Els que sí que l'han de tenir són els propietaris de gossos de raça perillosa, que han de tenir assegurança i llicència municipal i, als espais públics, els han de portar sempre lligats i amb morrió.

Què faig si tinc un conill o una serp?

Hi ha certes espècies d'animals que fa anys que està prohibit tenir-les a casa com a mascota, com és el cas d'eriçons, porcs vietnamites, ossos rentadors, granotes o alguns tipus de tortugues. Una llista que la nova llei de benestar animal ha ampliat a altres espècies per diverses raons: perquè les considera perilloses, invasores --que no són autòctones i, si s'escapen, poden ser un perill per l'ecosistema-- o que no haurien de viure en captivitat, per exemple.

Entre aquests animals que ja no podrem adquirir com a mascotes hi ha els conills, les tortugues, els periquitos, els ratolins, les cotorres, els hàmsters, els conills d'Índies, les aranyes, les serps o els camaleons.

Però, si ja en teníem, què fem? Doncs no ens n'hem de desfer, però sí que hem d'avisar a les autoritats mediambientals de la nostra comunitat autònoma que, si no és una espècie prohibida de fa temps, ens autoritzarà a seguir-la tenint a casa fins que mori.

Com n'he de tenir cura?

A més de complir amb l'obligació de censar, identificar i posar una placa al collar del teu animal de companyia, també hauràs de:

• Alimentar-lo com cal, deixar-li sempre aigua neta a l'abast i mantenir-lo en bones condicions de salut i higiene. Està prohibida qualsevol tipus de mutilació d'òrgans de les mascotes, com el retall d'orelles o cues o l'extirpació d'ungles, per exemple.
• Donar-li aixopluc i jaç per descansar, a més de prou espai per moure's, adequat al seu pes. Els animals de més de 25 Kg no poden viuen en espais inferiors als 6 m².
• Tenir cura de les condicions ambientals on viu, incloses la temperatura i la lluminositat. I mantenir el seu espai net d'excrements i orins.
• Treure'l a passejar perquè pugui fer exercici, deixar-li llibertat de moviments segons la seva mida i espècie i aplicar-li les cures que li calguin. Quan surti, ha d'anar lligat amb un collar i una corretja o cadena que no li facin mal.
• Recollir els seus excrements al carrer i evitar que molestin les persones o la fauna. En espais públics, sempre han d'estar la vigilància directa d'un adult responsable.
• Eviteu sorolls (com lladrucs o miols) i olors que puguin molestar els veïns o vianants.
• Es recomana esterilitzar-lo, per controlar-ne la població, evitar problemes de salut i també de comportament.
• Administrar-li les vacunes recomanades pel seu veterinari.
• Vigilar que no fugi ni rondi sense control i, en cas que s'extraviï, notificar-ho abans de 48 hores.
• Educar-lo perquè s'adapti a la vida en societat. La nova llei de benestar animal obliga a recórrer a un etòleg quan el comportament dels animals generi problemes de convivència.
• Respectar especialment els espais destinats als infants iels jardins i els parcs on tenen prohibit l'accés.
• Conèixer les ordenances sobre protecció i tinença d'animals de companyia del municipi on viu la teva mascota.

Prohibida la compra en botigues i el sacrifici en protectores

La nova llei de benestar animal també recull la necessitat que els propietaris facin un curs de formació sobre la seva tinença i cura--que encara no ha entrat en vigor--, i prohibeix la compra de mascotes en botigues, tot i que dona un any de marge d'adaptació a aquests establiments. Passat aquest termini, només es podran adquirir a través de criadors professionals.

En el cas de la cessió d'animals entre particulars, haurà de ser gratuïta i quedarà reflectida per contracte.

A més, la llei impedeix que s'utilitzin animals domèstics en espectacles i en feines que comportin un desgast físic excessiu, com l'ús de ponis en fires, per exemple. En queden exclosos els gossos de caça i els d'altres activitats professionals.

La llei també prohibeix el sacrifici d'animals de companyia en protectores o gosseres, encara que sigui per falta d'espai o finançament. L'eutanàsia només es podrà aplicar per prescripció d'un veterinari i per raons de salut.