Façana de l'ajuntament de Palma
El PP governa a Palma amb el suport de Vox des del 2023
Catalunya migdia

PP i Vox aproven eliminar el català com a requisit per treballar a l'Ajuntament de Palma

La majoria dels dos partits ha tirat endavant la mesura, que es començarà a aplicar l'1 de juliol

Enllaç a altres textos de l'autor Caterina Karmany Jaume

Caterina Karmany Jaume

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a les Balears

@CaterinaKarmany

Dominar la llengua catalana deixarà de ser un requisit obligatori per treballar a l'Ajuntament de Palma. Així ho ha aprovat, aquest dimecres, el ple del consistori a través de la majoria de PP i Vox.

La moció dels dos partits insta l'Ajuntament, en mans PP, a aplicar-ho a partir de l'1 de juliol.

Un cop incorporada a la normativa municipal, la mesura afectarà tant treballadors directes de l'ajuntament com de les empreses públiques que en depenen. 

La mesura és una proposta del partit d'extrema dreta.

Vox també demana incloure el castellà en totes les comunicacions oficials de la institució. Fa uns mesos, la formació d'ultradreta ja va aconseguir que el consistori aprovés que el català deixés de ser prioritari a l'hora de dirigir-se als ciutadans i que s'eliminés el .cat com a domini dels seus llocs web corporatius.
 

L'oposició ho critica i el PP hi treu ferro

Aquest nou gir lingüístic ja ha rebut les crítiques en bloc dels partits de l'oposició, que ho consideren un nou "atac" a la llengua i un "trencament".

Rosario Sánchez, del PSIB, destaca que "s'està creant un biaix entre uns ciutadans --els que parlen català-- i els altres, que mai tindran la possibilitat d'integrar-se en una comunitat rica lingüísticament".

Tant ella com Miquel Àngel Contreras, de Més, coincideixen a concloure que "mai un alcalde havia anat tan enllà":

"L'odi de l'alcalde, Jaime Martínez, és tan gran que és capaç de trencar amb el consens social imperant en els darrers 40 anys per fer cas a l'extrema dreta i assegurar la seva cadira."

Els populars, que ostenten l'alcaldia, en canvi, hi volen treure ferro. La regidora de Funció Pública, Mercedes Celeste, matisa que, abans de l'1 de juliol, hauran valorat cada lloc de treball i que, per aquelles posicions que impliquin atenció directa al públic, el català es mantindrà.

"Tota aquella persona de la casa que tingui contacte amb ciutadans ha de dominar les dues llengües. Des del PP, sempre hem defensat un bilingüisme cordial."

L'alcalde de Palma és el popular Jaime Martínez
L'alcalde de Palma és el popular Jaime Martínez (Europa Press)


Un pas més

El de l'Ajuntament de Palma no és l'únic cas recent d'acció política en detriment de la llengua catalana a les institucions de les illes Balears. A altres municipis mallorquins, com Calvià -un dels més poblats de l'illa-, PP i Vox s'han avançat i, des de la setmana passada, ja no cal saber català per treballar-hi

A escala autonòmica, el govern de Marga Prohens ja ha eliminat aquest requisit als metges i infermeres del sistema sanitari públic de les Illes. Llebrés subratlla que aquesta és l'única proposta contra el català que el PP va anunciar al seu programa electoral i que la resta de passos els ha acabat fent per la pressió de Vox.

El president de l'Obra Cultural Balear considera que "aquestes mesures regressives i involutives en matèria lingüística creen un brou de cultiu, un clima" que desemboca en una deriva perillosa.

"Per al PP i Vox, el català és un idioma a arraconar, de segona categoria, i els drets lingüístics d'aquells que volen expressar-se en català en tots els àmbits de la seva vida són paper mullat."

Aquesta mateixa setmana, el Parlament balear ha rebutjat -també amb els vots de PP i Vox- una moció dels socialistes per protegir el requisit del català a la funció pública.

En paral·lel, l'executiu de l'arxipèlag continua avançant en el pla de segregació lingüística a les escoles, que s'ha d'engegar el curs que ve. Una mesura que l'Obra Cultural Balear ja ha avisat que portarà als tribunals. 


L'OBC, a l'aguait per si cal portar-ho als tribunals

També s'hi han mostrat en contra diverses entitats lingüístiques i culturals de les Illes. En una entrevista a "Els matins" de TV3, el president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, ha advertit que estaran atents a "quines passes fa l'Ajuntament" per concretar aquesta decisió i que, si cal, portaran el cas als tribunals.

"Estarem a l'aguait per interposar les accions judicials oportunes, perquè considerem que no té cap encaix ni cobertura normativa en la legislació lingüística que continua vigent a les illes Balears."

ARXIVAT A:
Extrema dretaCatalà Illes Balears
Anar al contingut