Parkinson abans dels 40 anys: què pot provocar aquest inici precoç?

Un possible mecanisme del Parkinson d'inici precoç, que a diferència de la majoria de casos d'aquesta malaltia s'inicia abans dels 40 anys, ha estat identificat per investigadors de centres catalans. El provoca una mutació i el descobriment permetria actuar en pacients que la presenten.

La recerca l'ha liderat el doctor Francisco Ciruela, cap del grup de recerca en Neurofarmacologia i Dolor de l'IDIBELL i catedràtic de la Universitat de Barcelona, i hi han participat altres investigadors d'aquests centres i de l'Institut de Neurociències (UBNeuro), la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut de Salut de Luxemburg (LIH) i els Instituts Nacionals de la Salut a Baltimore. S'ha publicat a la revista Biomedicine & Pharmacotherapy.

La malaltia de Parkinson afecta entre el 2 i el 3% de la població més gran de 65 anys. L'edat mitjana d'aparició són 60 anys. Però entre el 5 i el 10% dels casos totals tenen els primers símptomes entre els 21 i els 40 anys o, eventualment, fins als 50. És el que s'anomena Parkinson d'inici precoç. Un exemple és el que es va manifestar a l'actor Michael J. Fox, que va ser diagnosticat amb 29 anys. També existeix el Parkinson juvenil, que es declara abans dels 21 anys.

En aquest tipus de Parkinson, la progressió de la malaltia és més lenta i la medicació és sovint efectiva. El deteriorament cognitiu sol ser menor fins a edats avançades, però aquests malalts també són més propensos a presentar complicacions motores, com moviments anormals i involuntaris, sobretot de la musculatura facial.

En la majoria dels casos, el Parkinson és idiopàtic, és a dir, de causa desconeguda. Però també s'han descrit casos familiars i per això s'ha suggerit que hi pot haver causes genètiques. Hi ha algunes proves que el Parkinson precoç depèn sovint de mutacions en certs gens.

Aquests gens són recessius, és a dir, perquè causin la malaltia s'ha d'heretar una còpia anòmala tant del pare com de la mare. Si tots dos pares són portadors, la probabilitat que es produeixi això és d'un 25%.

El paper dels neurotransmissors

L'estudi dels investigadors catalans s'ha basat en dos germans iranians de 30 i 34 anys, amb pares amb consanguinitat. Això últim fa que hi hagi més probabilitat que siguin portadors de certs gens, com aquests relacionats amb el Parkinson, que amb creuaments amb altres famílies poden anar desapareixent.

Segons un estudi d'investigadors de l'Iran publicat el 2016 a Movement Disorders, la mutació ADORA1 estaria implicada en aquests casos. Està relacionada amb receptors neuronals d'adenosina, una substància implicada en diversos processos fisiològics.

Tots dos germans tenen malaltia de Parkinson d'inici precoç i presenten aquesta mutació, però no porten mutacions en els principals gens relacionats amb aquesta malaltia. Els investigadors ho van aprofitar per estudiar per quin mecanisme aquesta mutació provocaria el Parkinson.

Se sap, des de fa anys, que el Parkinson es produeix per una baixa producció o activitat de les neurones productores de dopamina, un neurotransmissor que ajuda a controlar el moviment muscular. Per això, molts tractaments es basen a reequilibrar la dopamina. Però com que no pot entrar directament en el cervell, s'administra un precursor, L-DOPA, que traspassa la barrera hematoencefàlica que protegeix el cervell i un cop a dintre es converteix en dopamina.

Però també s'ha vist que altres substàncies poden ser útils en els tractaments. Una és precisament l'adenosina. Per poder actuar, els neurotransmissors han d'encaixar en uns receptors específics, de la mateixa manera que només una clau concreta pot entrar en un pany i obrir-lo o tancar-lo.

L'equip ha estudiat l'impacte que té la mutació ADORA1, que afecta el receptor d'adenosina tipus 1 (A1R). Els resultats demostren que la mutació redueix la capacitat d'aquest receptor per interaccionar amb altres receptors d'adenosina, concretament amb el receptor tipus 2 (A2AR).

Com que el receptor tipus 1 exerceix un efecte inhibidor sobre el receptor tipus 2, en aquest cas no es produeix aquest mecanisme de control.

Això facilitaria l'alliberament d'un altre neurotransmissor, el glutamat. Com a resultat, es produiria un gran increment de l'excitabilitat dels circuits neuronals en una regió del cervell anomenada cos estriat. I aquest és un mecanisme clau en el desenvolupament del Parkinson d'inici precoç.

Cap a possibles tractaments

El doctor Ciruela ho ha valorat així per al 324.cat:

"El mecanisme d'acció desxifrat en aquest treball permet postular l'ús d'antagonistes del receptor A2A d'adenosina per reduir el guany de funció d'aquest receptor en aquest cas de malaltia de Parkinson d'inici precoç."

Els antagonistes són substàncies que impedeixen l'acció del receptor, per exemple bloquejant-lo. Per posar un símil, seria com posar en el pany una clau que hi encaixa, però que no permet obrir-lo ni tancar-lo. Mentre està posada, però, no hi podem posar la clau adequada que sí que permetria obrir i tancar.

Els antagonistes del receptor d'adenosina A2A, afegeix el doctor Ciruela, "ja estan autoritzats pel seu ús com adjuvants en el tractament de la malaltia de Parkinson". Haver identificat aquest mecanisme obre la possibilitat d'utilitzar-los en pacients que presenten aquesta mutació.