Oxfam denuncia violacions, tortures i esclavatge massius de refugiats a Líbia
Un informe que recull testimonis arribats a Sicília descriu situacions esfereïdores i conclou que els maltractaments afecten més del 80% dels refugiats que hi passen
La crisi de refugiats es visualitza de manera crua amb els naufragis i els ofegats al Mediterrani, però abans d'arribar-hi les coses poden ser fins i tot pitjors. Ho denuncia, un cop més, l'ONG Oxfam Intermón, que ha fet públic un informe que certifica els maltractaments que reben en països de trànsit com Líbia.
L'informe està elaborat amb els relats de 158 testimonis, 127 homes i 31 dones, tots refugiats arribats a Sicília des de Líbia i recollits pels activistes de les ONG italianes Medu i Borderline Sicília que els han acollit.
Relats esfereïdors
El que expliquen molts dels refugiats és esfereïdor: un 74% dels entrevistats han estat testimonis de tortures i fins i tot de l'assassinat d'alguns dels companys de viatge. A més, el 84% han patit directament tractes inhumans, molts dels quals es poden qualificar de tortures.
Només el relat d'una de les 31 dones no inclou haver estat víctima de violència sexual. Algunes de les històries són, directament, de por. Per exemple, una nigeriana de 28 anys, l'Esther, ha explicat que va estar tancada 5 mesos en una presó de Zawiya, a la costa oest de Líbia, i que a causa dels cops rebuts va perdre el fill que esperava:
"Tinc cicatrius al cap i al braç dret. Vaig perdre el pobre nen que portava al meu ventre per les pallisses que vaig rebre, i la meva germana va morir pels cops i els abusos."
En Lamine, un noi senegalès de 18 anys, el van tancar en una cel·la plena de cadàvers en una presó de Trípoli de la qual va aconseguir fugir:
"Vaig veure com els militars trencaven el nas d'un noi i li pegaven tan fort al cap que va perdre els ulls. A mi em van trencar un dit i em van fer un tall a la cama esquerra amb un ganivet."
Per la seva banda, en Banna, un gambià de 28 anys, relata que va haver de treballar en condicions d'esclavitud per aconseguir eixugar el deute que li reclamaven els membres de l'organització que el va portar fins a Líbia. Va haver de fer "tota mena de feines", fins i tot robar, però això no li va estalviar les pallisses que li han deixat seqüeles importants, com pèrdua de mobilitat als braços, mals de cap crònics i pèrdua de visió.
Crit d'alerta de les ONG
Amb aquest informe Oxfam i les altres ONG associades reclamen als països de la Unió Europea que contribueixin a evitar aquests horrors. Segons Lara Contreras, responsable d'Incidència Humanitària d'Oxfam Intermón, ho poden fer aplicant polítiques migratòries diferents:
"Aquests relats són una clara evidència de les terribles conseqüències de les polítiques europees dirigides a evitar l'arribada d'aquestes persones, que fugen de la violència, l'esclavitud i fins i tot la mort."
L'ONG reclama "rutes segures" per a aquests refugiats que els permetin accedir a demanar asil amb procediments "justos i transparents." L'Organització Internacional per a les Migracions, l'OIM, calcula que almenys 2.200 persones han mort ofegades aquest any entre Líbia i Itàlia, mentre que gairebé 100.000 han aconseguit arribar a destí.
