La UE no es planteja complir l'Acord pel Clima de París 5 anys després d'haver-se signat

Entre els compromisos de l'Acord de París signat el 2015 per 195 països destaquen el de mantenir l'escalfament "molt per sota dels 2 ºC" d'escalfament global, "reduir les emissions ràpidament" i fer-ho "d'acord amb el millor coneixement científic disponible".

Des que es va signar aquest acord, s'ha seguit investigant i ara disposem de coneixements posteriors a la signatura, com que el llindar de seguretat és als 1,5 ºC, no als 2 ºC que es van destacar a París. A partir d'1,7 ºC seria molt difícil revertir l'escalfament perquè caldria eliminar CO2 de l'atmosfera "a ritmes i volums que és possible que no es puguin assolir". Ho va documentar l'octubre del 2018 l'IPCC, el grup d'experts de l'ONU.

Els 1,5 ºC són el punt d'inflexió a partir del qual el sistema climàtic pot iniciar una reacció en cadena potencialment catastròfica. Les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC el 2028. Hi ha un 67% de possibilitats que, amb el nivell d'emissions del 2017, esgotem la capacitat d'absorció de l'atmosfera per no superar els 1,5 ºC el 2028. Ho va documentar l'IPCC en l'informe del 2018.

El 2020, l'Organització Meteorològica Mundial ha documentat que l'escalfament ja ha arribat als 1,2 ºC i que hi ha un 20% de probabilitats que algun any entre el 2020 i el 2024 ja es comenci a arribar als 1,5 ºC.

La reducció d'emissions s'ha de fer al -7,6% anual, des del 2020, per evitar superar els 1,5 ºC. Ho va documentar el Programa pel Medi Ambient de l'ONU (UNEP) el novembre del 2019.

A mitjà termini, per evitar superar els 1,5 ºC les emissions s'han d'haver reduït un -55% el 2030, respecte del 2018. A llarg termini, s'ha d'arribar a emissions del 0% el 2040, en comptes del 2050, com es considerava el 2015. Després, per estabilitzar el sistema climàtic encara caldrà fer "emissions negatives", xuclar CO2 de l'atmosfera durant moltes dècades amb sistemes naturals (com reforestant, o amb agricultura ecològica) i també amb tecnologia (que no sabem si podrem desenvolupar i implantar de forma ràpida i massiva a escala global).  

Els objectius de la Unió Europea no estan d'acord amb la ciència

L'anàlisi dels documents mostra que la UE no segueix "el millor coneixement científic disponible". Un exemple el tenim aquesta setmana en la reunió del Consell d'Europa, "que ha aprovat" la reducció d'emissions pel 2030 un -55%, respecte el 1990. Aquesta reducció és insuficient. Aparentment és el mateix que documenta la UNEP, però mentre que l'agència de l'ONU calcula la reducció d'emissions respecte del 2018, la UE ho fa respecte del 1990. I no és el mateix.  

La UE-27 va emetre el 1990 molt més que el 2018, sobretot per l'externalització, principalment a la Xina i l'Índia. Si s'agafa com a referència 1990, l'esforç que ha de fer la UE és molt menor. El que documenta la ciència és un esforç un 26% major al que es planteja la UE.

Inversió verda insuficient

La Unió Europea es planteja destinar com a inversió verda, per al 2021-2023, entre el Pla de Recuperació i el pressupost de la UE, un 0,98% del PIB de la UE-27. El 2018 l'IPCC va documentar que l'esforç econòmic per fer la transició energètica és d'un 2,53% del PIB global. Més del doble del que es planteja la UE.

La incoherència de la UE condiciona tots els nivells de l'administració pública europea. Quan els governs nacionals, regionals o municipals fan plans climàtics acostumen a seguir els criteris de la UE, i com que aquests no estan d'acord amb el millor coneixement científic disponible, els diferents plans que s'aproven acostumen a ser molt insuficients per afrontar el risc climàtic.

L'Acord de París, un remolí diplomàtic

El dissabte 12 de desembre farà cinc anys de la signatura de l'Acord de París i l'escalfament segueix creixent al mateix ritme, potser perquè l'acord no preveu sancions per incompliment. Mentre que el millor coneixement científic disponible documenta, abastament i de forma creixent, la gravetat i la urgència de la crisi climàtica, el procés polític és lent, molt més lent que el fenomen climàtic.

Però malgrat les limitacions, l'Acord de París del 2015 és l'únic acord mundial per afrontar la crisi climàtica. L'acord és una filigrana, un equilibri fràgil que només pot funcionar si hi ha voluntat. Per això l'acord és una trama de compromisos per implicar els estats en reduccions creixents  d'emissions. I per això l'ONU promou per al 2021 una coalició pel 0% d'emissions per al 2050, perquè és un pas més.

Encara hi ha partit

Som en temps de descompte, però encara hi ha partit. Encara hi ha cartes en joc i cal jugar-les fins a l'últim alè.

Una de les cartes és la presidència de Joe Biden als Estats Units. Biden obre una finestra de 4 anys d'esperança: per primera vegada un polític rellevant es desmarca del discurs polític dominant i, seguint la ciència, assenyala com a risc els 1,5 ºC d'escalfament i anuncia una inversió verda quasi al nivell que reclama la ciència, un 2,34% del PIB dels Estats Units. 

L'altra gran carta en joc és la consciència col·lectiva, liderada per la ciència i pels joves. Joves que des del 2018 exerceixen la superioritat moral d'exigir un futur viable per a ells i pels seus fills i nets. Perquè la diferència entre un món escalfat a 1,5 ºC o a 3-5 ºC és la diferència entre una vida difícil o una de molt difícil. L'activista Greta Thunberg envia un missatge clar als líders mundials: 

"No volem que ens escolteu, volem que escolteu la ciència."