El pla climàtic de Biden s'acosta al clam de la ciència i passa la mà per la cara a Europa
Si Donald Trump guanya les eleccions, els Estats Units abandonaran l'Acord de Paris i l'únic acord mundial pel clima serà un cadàver
El pla climàtic de Biden s'acosta al clam de la ciència i passa la mà per la cara a Europa

El pla climàtic de Biden s'acosta al clam de la ciència i passa la mà per la cara a Europa

Si Donald Trump guanya les eleccions, els Estats Units abandonaran l'Acord de Paris i l'únic acord mundial pel clima serà un cadàver

Jordi Vilardell Gómez / Jordi Solé Ollé Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Joe Biden visita una planta d'energia solar a Plymouth (REUTERS /Brian Snyder)

Va ser el 14 de juliol, a Delaware. Joe Biden va escollir el seu estat natal per donar a conèixer un pla climàtic que triplicava el que havia proposat fins aquell moment.

La seva proposta inicial era una inversió de 1,7 bilions de dòlars en 10 anys. Però, a Delaware, Biden va prémer l'accelerador: 2 bilions de dòlars (2 milions de milions) en 4 anys; 500 mil milions de dòlars l'any, del 2021 al 2024, d'inversió pública per a la transició verda.

Una transició que es finançaria amb impostos a les grans corporacions, que pujarien del 21 al 28%, i "demanant als nord-americans més rics que paguin una quota raonable".

Biden va assegurar que centraria els seus primers quatre anys com a president en el pla climàtic:

"La ciència ens diu que tenim nou anys abans que el dany sigui irreversible."


Una promesa electoral?

El pla climàtic de Biden no és un discurs improvisat. És el fruit de mesos de treball amb el seu equip, analitzant i conversant amb científics, activistes, sindicalistes, empresaris, alcaldes, governadors...

Un pla que inclou decisions executives urgents i projectes de lleis que arribarien immediatament al Congrés dels Estats Units.


Quin és el pla de Biden?

En són dos: un pla d'energia neta i un altre de justícia ambiental.

El d'energia neta proposa grans inversions en infraestructures, millorant la salut pública, i creant llocs de treball de qualitat i oportunitats econòmiques. Preveu un augment significatiu de l'energia neta en el transport, l'electricitat i la construcció; reforçar i ampliar les xarxes d'aigua, d'electricitat i de banda ampla universal; fortes reduccions de costos en tecnologies clau, com les bateries i les d'emissions negatives; rehabilitar energèticament quatre milions d'edificis; una agricultura i una conservació ambiental intel·ligents; la prevenció de danys ambientals locals, etc.

Biden afirma que l'acció climàtica no es pot separar de la justícia econòmica, ambiental i social. Per això proposa un pla de justícia mediambiental que pretén evitar que la contaminació i territoris tòxics segueixin afectant desproporcionadament les comunitats afroamericanes i tribals.

Per això planteja que el 40% de les inversions es destinin a comunitats desfavorides, perquè es beneficiïn d'energia neta i d'infraestructures actualitzades. També preveu crear una Oficina de Justícia Ambiental i Climàtica dins el Departament de Justícia.


Els activistes aproven Joe Biden

Els plans climàtics de Biden han estat ben rebuts pels científics i pels activistes climàtics.

Varshini Prakash, cofundadora de Sunrise Movement, el gran moviment climàtic juvenil nord-americà, va dir que el pla respon a moltes de les crítiques que el grup havia fet a la proposta inicial de Biden, ja que "ha augmentat dràsticament l'escala i la urgència de les inversions, amb detalls sobre com aconseguiria justícia ambiental i creant bons llocs de treball i accions immediates (el primer dia, en els seus primers 100 dies, en el seu primer mandat, en la propera dècada, no només uns objectius llunyans)".

 

Varshini Prakash i membres del Sunrise Movement recorren els passadissos de l'oficina de la representant Nancy Pelosi a l'interior de l'edifici del Capitoli dels Estats Units a Washington DC exigint un pla per aturar la crisi climàtica

La bona acollida del pla climàtic de Biden entre els joves activistes contrasta amb les crítiques que fan a les propostes de la Unió Europea.


Crítiques contundents a la Unió Europea

Una setmana després que Biden presentés el seu pla climàtic, el Consell d'Europa va aprovar un pla verd, dins del Pla de Recuperació Econòmica i del Pressupost 2021/2027 de la UE.

Greta Thunberg va valorar-lo ràpidament i contundent:

"Les mesures acordades pels líders de la UE demostren que encara no tracten l'escalfament global com una emergència. Segueixen negant el fet i ignorant que estem davant d'una emergència climàtica. Mentre la crisi climàtica no es tracti com una crisi, els canvis necessaris no es produiran."


Què discuteix la UE?

El que va aprovar el Consell d'Europa (els estats de la UE) és un projecte de Pla de Recuperació 2021/2023 i un de Pressupost 2021/2027, que haurien de ratificar els 27 parlaments de la UE, un procés difícil, que pot trigar mesos. Els projectes preveuen que un 30% de les inversions públiques de la UE siguin verdes.

En total, la Unió Europea preveu invertir en plans climàtics 136.000 milions d'euros l'any del 2021 al 2023 (i 52.000 milions d'euros l'any del 2024 al 2027), lluny dels 500.000 milions de dòlars l'any que preveu Joe Biden. Molt menys que els 320.000 milions d'euros l'any que els governs europeus van invertir del 2009 al 2013 per salvar els bancs

Què diu la ciència? Quants diners calen per fer la transició verda?

Un 2,53% PIB mundial. És la conclusió de l'IPCC, el grup d'experts climàtics de l'ONU (pàgina 373) , que considera que les inversions addicionals en el sistema energètic global han de ser d'un 2,53% del PIB mundial.


Algú aprova l'examen de la ciència?

La proposta de Joe Biden és gairebé suficient, proposa un 92,5% del que calcula l'IPCC. Els plans de la Unió Europea són molt insuficients, són només el 39% del que calcula l'IPCC. Joe Biden proposa invertir 500.000 milions de dòlars l'any, un 2,34% del PIB dels Estats Units. El Consell d'Europa proposa invertir 136.000 milions d'euros l'any, un 0,98% del PIB de la UE-27.


El 2028 sortim de comptes...

Des del 2018 sabem que el punt d'inflexió del sistema climàtic, el llindar de seguretat a partir del qual l'escalfament global es realimenta fora del control humà, és 1,5 ºC, i no 2 ºC, com es considerava fins aleshores (i com s'havia pactat, tres anys abans, el 2015, a l'Acord de París). Ho va detallar l'IPCC, el grup d'experts climàtics de l'ONU, que també alerta que les tendències actuals porten a superar els 1,5 ºC el 2028.

El juliol del 2020, pocs dies abans que Joe Biden presentés el seu pla climàtic, l'Organització Mundial de Meteorologia feia públic un nou estudi, conjunt amb el Met Office, el servei meteorològic britànic, que detalla les probabilitats de començar a creuar el 1,5 ºC d'escalfament global ja, aquests anys. Serien les primeres puntes de serra de la tendència als 1,5 ºC en què estem: un 20% de probabilitats que algun any entre el 2020 i el 2024 s'arribi a 1,5 ºC d'escalfament global. Si s'analitza per mesos, la probabilitat que algun mes entre el 2020 i el 2024 s'arribi a l'1,5 ºC de mitjana global és del 70%.

Des del 2019 sabem que per evitar superar el llindar de seguretat d'1,5 ºC cal que la reducció de les emissions sigui d'un -7,6% anual, any rere any, des del 2020. Una reducció d'emissions accelerada que implica una reducció accelerada del consum de carbó, petroli i gas.

 

 

El temps disponible per lluitar pel clima són els anys que estem vivint ara, la dècada dels 20. No n'hi ha més.


Ho podria fer Joe Biden?

Podria suportar la pressió de les grans corporacions fòssils? El temps ho dirà, si és que arriba a la presidència. Però Biden es distancia del pensament econòmic dominant. Ell pren com a referents intel·lectuals i polítics John M. Keynes i Franklin D. Roosevelt.

Keynes va ser el gran economista del segle XX, partidari de la intervenció decidida de l'Estat en l'economia, amb grans inversions públiques.

Roosevelt va ser el president dels EUA que va mobilitzar massivament la societat i l'economia per derrotar el nazisme, armant, també massivament, el Regne Unit i la Unió Soviètica.  

La jove activista climàtica nord-americana Varshini Prakash destaca la inspiració que suposa en la lluita pel clima l'esforç de les generacions dels anys 40.

"Com a generació, és el nostre deure empènyer contra els límits del possible i protegir tantes vides com puguem dels desastres que es poden evitar. Quan Franklin D. Roosevelt va dir que construiríem una força aèria històrica per derrotar els nazis, amb prou feines teníem una indústria d'aviació. Produíem només 3.000 avions l'any. No sabíem si podíem fer-ho, però sabíem que ho havíem de provar. Al final de la Segona Guerra Mundial, havíem produït més de 324.000 avions militars, en menys de cinc anys."

 

Hi som a temps?

Molts especialistes consideren, d'una manera fonamentada, que ja hem fet tard per evitar la crisi climàtica. Però, fins i tot si és així, com més aviat reaccionem, millor ens prepararem per als impactes climàtics més forts.

Afrontar la crisi climàtica exigeix una reacció a gran escala. Implica grans canvis en el model social, començant per centrar en la transició tota l'activitat política, econòmica, cultural i moral.

Quatre anys més de les polítiques de Donald Trump farien impossible modificar a temps les tendències actuals, seria la fi de l'aposta pel clima.

Si Joe Biden arriba a la presidència dels Estats Units el 3 de novembre s'obrirà un període d'esperança que podria facilitar un gran esforç mundial pel clima. L'esforç que la ciència urgeix des de fa dècades.

__________________________

Jordi Solé Ollé és revisor de l'IPCC per al pròxim informe (AR6), professor de la URV i investigador associat de CREAF. Ha coordinat el projecte MEDEAS sobre transició energètica a la UE.

Jordi Vilardell Gómez és periodista especialitzat en escalfament global dels Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. Ha dirigit "Associar-se a l'ecosistema Terra". És director de "Latituds".

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Meteorologia Eleccions Estats Units Joe Biden
Anar al contingut