Grècia i les institucions creditores tanquen un acord sobre el tercer rescat
El programa es votarà en el Parlament hel·lè molt probablement aquest dijous i posteriorment haurà d'obtenir la llum verda de l'Eurogrup
Grècia i les institucions creditores han tancat aquest dimarts l'acord per a un tercer rescat. Amb aquest pacte, el país hel·lè podrà fer front a les seves necessitats financeres, estimades en uns 86.000 milions d'euros. El govern d'Atenes hi veu possibilitats per al creixement econòmic, malgrat les mesures d'ajust que comporta.
L'acord ha arribat després d'una sessió maratoniana de 22 hores de reunions entre el ministre de Finances grec, Euclid Tsakalotos, i el d'Economia, Iorgos Stathakis, i els caps de missió de les quatre institucions, la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE), el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE).
Objectius pressupostaris més suaus
El pacte aconseguit sobre el marc pressupostari grec serà per als pròxims 3 anys i suavitza les condicions sobre el dèficit que fins ara imposava la troica, segons han informat fonts governamentals. Atenes destaca que haver aconseguit rebaixar els objectius pressupostaris permetrà no continuar collant el creixement.
En concret, l'acord preveu que Grècia pugui acabar l'any amb un 0,25% de dèficit primari, és a dir, sense tenir en compte la devolució del deute. Fins ara, s'exigia que el país tingués un superàvit primari de l'1% del PIB. De cara al 2016 s'exigeix un superàvit primari del 0,5%, per al 2017 de l'1,75% i, finalment, per a l'any 2018 es manté l'objectiu fixat anteriorment del 3,5%.
El fet que aquests objectius siguin més moderats tindrà un doble efecte positiu, segons l'executiu grec. D'una banda, els ajustos podran ser més "suaus", i de l'altra, ajudarà que l'economia del país tingui una oportunitat de tornar a créixer.
86.000 milions majoritàriament per pagar deutes
Els 86.000 milions d'euros del rescat serviran bàsicament per pagar deutes. L'executiu grec aspira que el primer desemborsament sigui d'entre 20.000 i 25.000 milions, uns diners que s'evaporaran just després d'arribar a Atenes perquè corresponen als venciments de pagaments al BCE (3.400 milions), FMI (1.600 milions) i la devolució del crèdit pont de la UE obtingut el mes passat per un total de 7.600 milions.
A més, aquesta primera partida inclouria 10.000 milions d'euros d'injecció immediata per recapitalitzar la banca, encara sotmesa als controls de capital, la qual cosa ha enfonsat encara més l'economia.
Votació al Parlament aquest dijous
El programa s'haurà de votar en el Parlament hel·lè abans d'obtenir la llum verda de l'Eurogrup. De fet, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ja ha demanat a la cambra que doni el vistiplau a l'acord aquest mateix dijous. Tsipras ha enviat una carta al president del Congrés indicant que vol que el projecte de llei sobre l'acord s'introdueixi a la cambra a última hora d'aquest dimarts perquè els diputats tinguin almenys un dia per valorar-lo i dijous es pugui votar.
