El programari lliure, la resposta a la tirania de les grans corporacions tecnològiques
La setena edició de l'Internet Global Congress, l'IGC2005, s'ha iniciat amb una sessió especial sobre programari lliure amb dos dels màxims representants a escala mundial: Richard Stallman, creador i guru del moviment GNU, i Marcelo d'Elia, un dels principals impulsors del programari lliure a l'Amèrica Llatina i assessor del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, per a l'aplicació del codi obert a la lluita contra la pobresa.
Se'n riu dels que el qualifiquen de sant (de fet, fins i tot ho ha escenificat disfressant-se amb una túnica i un vell disc dur coronant-li el cap) però el cert és que el parlament de Richard Stallman bé hauria pogut passat per una homilia dominical que ens recordés els manaments del bon programari.
Per Stallman, el software que no és lliure priva de llibertat l'usuari. I ho fa en dos sentits: primer, perquè l'usuari no pot canviar res del programa i, en segon lloc, perquè no el pots compartir amb ningú. En definitiva, el creador de software privatiu té poder sobre els usuaris, en canvi, segons Stallman, el software lliure atorga llibertats als seus usuaris, com la de permetre executar el programa com vulguis i canviar el codi font del programa.
Stallman també ha denunciat la campanya de terror que, segons ell, duen a terme les grans multinacionals interessades a controlar el món del software. Això es fa des de l'estigmatització dels que fan còpies pirata de programes informàtics, ja que s'equipara "qui ajuda els altres amb els que ataquen vaixells", i des de la imposició de multes.
"Ens vigilen"
Richard Stallman ha alertat de les funcionalitats de vigilància que tenen molts programes informàtics, i ha posat l'exemple del Windows XP. Stallman ha explicat que quan l'usuari busca una paraula en els seus arxius s'envia directament un missatge a Microsoft que l'informa sobre el que estàs buscant.
A banda d'aquesta funcionalitat "no desitjable", el software privatiu en té altres, com la publicitat inserida, la funcionalitat deliberada de "no funcionar" o les "portes del darrere", des d'on algú es pot "colar" dins d'un ordinador aliè amb qualsevol intenció.
El programari lliure com a resposta
El 1983, Stallman va tenir la necessitat de desenvolupar software lliure després d'adonar-se que, per poder usar ordinadors amb llibertat, necessitava un sistema operatiu i tots els que existien eren privatius. A partir d'aquí va començar a escriure el software del sistema operatiu i va poder començar a usar l'ordinador amb llibertat.
Ara és possible usar l'ordinador sense un software privatiu, "però aquesta llibertat s'ha de defensar perquè es podria perdre en cinc o deu anys". Als EUA, per exemple, hi ha dos lleis que prohibeixen el software lliure; se censuren programes i es prohibeix dir on aconseguir-los a l'estranger.
Les patents de software, l'últim enemic per batre
Les patents informàtiques són un altre escull per superar. Segons Stallman, les patents s'utilitzen contra el programari lliure, i ell advoca pels drets de còpia en detriment de les patents. "El dret a la còpia no amenaça el desenvolupament però les patents sí, perquè amb elles es poden tirar endavant demandes", explica Stallman. "No s'han d'admetre les patents informàtiques", sentencia, i segueix: "Cal convèncer els membres del Parlament europeu perquè votin contra les patents de software. Això és el més important."
