El Parc dels Tres Turons, 60 anys de debat urbanístic

A tocar del Park Güell hi ha una de les zones verdes més grans i desconegudes de Barcelona, i hi ha projectat, des de fa ben bé seixanta anys, el Parc dels Tres Turons: el de la Rovira, el del Carmel i el de la Creueta i el Coll, que ofereixen, a més a més, unes vistes excepcionals de la ciutat.
El Parc dels Tres Turons, 60 anys de debat urbanístic
Barcelona

El Parc dels Tres Turons, 60 anys de debat urbanístic

A tocar del Park Güell hi ha una de les zones verdes més grans i desconegudes de Barcelona, i hi ha projectat, des de fa ben bé seixanta anys, el Parc dels Tres Turons: el de la Rovira, el del Carmel i el de la Creueta i el Coll, que ofereixen, a més a més, unes vistes excepcionals de la ciutat.
Sara Grimal / Alonso Carnicer Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El cim del turó de la Rovira, abans una zona perifèrica de Barcelona, s'ha convertit en un gran punt d'atracció de visitants. Per les vistes sobre la ciutat i per conèixer el conjunt patrimonial que formen la bateria antiaèria de la Guerra Civil i les restes del barri de barraques que hi va haver durant mig segle. L'espai patrimonial, que gestiona el Museu d'Història de Barcelona, aviat tindrà un centre d'interpretació de la guerra i la postguerra i s'hi faran altres millores.

L'Ajuntament de Barcelona vol fer del turó un punt clau en una ruta estratègica que anomena "la balconada de Barcelona" i connectar-la amb el Park Güell per diversificar els itineraris dels turistes, sobretot ara que les visites al Park Güell s'han restringit. Abans de l'estiu començaran les obres per millorar els accessos per camins i escales, la pavimentació i l'enllumenat. I en una segona fase es vol resoldre la mobilitat als carrers de Labèrnia i de Marià Labèrnia, en la part alta del turó de la Rovira, on la convivència entre veïns i visitants no és fàcil a causa de les aglomeracions que hi ha sobretot els caps cap de setmana. Es limitarà l'accés en cotxe i es restringirà l'aparcament. La  inversió total serà d'uns tres milions d'euros.

Francina Vila, regidora del districte d'Horta-Guinardó, explica els objectius de l'Ajuntament: "Si volem potenciar el turó, volem que ens visitin persones, hi ha d'haver un conjunt de serveis, però a més hem de donar resposta al fet que les persones que viuen al cim del turó de la Rovira visquin en condicions, tinguin els carrers asfaltats, els hi arribi bé l'autobús, i, per tant, estiguin connectats amb els serveis com la resta de ciutadans. La urbanització del carrer de Marià Labèrnia és un clar missatge que les cases es consolidaran."

L'Ajuntament assegura que vol consolidar el nucli habitat, però als veïns que des de l'any 1953 viuen amb l'amenaça de l'enderroc de les cases a causa del gran projecte del parc dels Tres Turons, la incertesa sobre el futur i les afectacions sobre les finques els condicionen la vida.

Per a Ramon Giner, veí del turó de la Rovira "sembla mentida que vulguin arreglar totes aquestes coses pel turisme i per la gent que pugi, i a les cases no ens deixin arreglar o millorar una mica, perquè sinó et posen una multa." Com altres veïns de l'àmbit dels Tres Turons, demana una desafectació de les cases, encara que no s'arribi a fer una requalificació completa.

Als cims del Coll, el Carmel i el turó de la Rovira, hi ha un total d'uns 270 habitatges afectats pel projecte del Parc del Tres Turons. L'actual govern municipal es va comprometre a desafectar les cases que formen conjunts consolidats. Les que són en terrenys que ja són de titularitat municipal, unes 50, està previst que s'enderroquin, però hi ha veïns que no volen marxar.

Rosa Méndez, veïna del nucli que hi ha a la Creueta del Coll, voldria continuar vivint-hi pel contacte amb la natura i la tranquil·litat, perquè diu que en qualsevol altre lloc viurien pitjor. A més, creu que els veïns amb mitjans econòmics molt limitats ho tindrien molt difícil en cas de ser expropiats.

Després de seixanta anys de precarietat, els veïns dels Tres Turons demanen solucions. O bé ser expropiats adequadament, o poder-se quedar a les seves cases sense la llosa de les afectacions.

Fernando González, president de l'Associació de Veïns del Carmel, reclama que als veïns que vulguin marxar se'ls expropiï ja, i denuncia que l'Ajuntament deixa passar el temps sense donar solucions a molts veïns que tenen una greu manca de serveis i viuen en condicions infrahumanes: "La sensació que té la gent és que l'Ajuntament està esperant que la gent es faci gran i acabi acceptant marxar en les condicions que sigui, i això és un abús escandalós per part del govern municipal."

L'Ajuntament afirma que, de moment, les expropiacions es limitaran a l'anomenada "fase zero", les finques de titularitat municipal, sense deixar mai desprotegits els veïns. El consistori s'ha compromès a donar solucions als veïns amb necessitats assistencials i a millorar serveis. La requalificació que faria possible desafectar completament les cases és una qüestió que obre un debat molt més complex, perquè primer caldria tornar a modificar el Pla General Metropolità, amb una llarga tramitació i amb la necessitat d'un ampli consens polític, i trobar compensacions per la zona verda perduda.

VÍDEOS RELACIONATS