"Gens anònims", el dilema entre el dret a l'anonimat i el de conèixer l'origen genètic, a "30 minuts"
El diumenge 5 de març, a les 22.05, el programa "30 minuts" de TV3 estrena la producció pròpia "Gens anònims". Un reportatge de Mariona Bassa Camps i Àlex Gonzalo on s'analitzen els diferents punts de vista que afecten la reproducció assistida. Així es podrà veure com els fills d'una donació, les famílies, els professionals i els donants afronten el dilema entre el dret a l'anonimat dels donants i el dret dels nascuts a conèixer el seu origen genètic.
A Catalunya els nascuts per reproducció assistida ja freguen actualment el 10% de tots els naixements. La seva concepció ha estat possible, en molts casos, gràcies a una donació de gàmetes (òvuls o espermatozoides). Però la llei, a Espanya, no permet que els nascuts per aquests tractaments coneguin la identitat dels donants.
A "Gens anònims" els fills d'una donació, les famílies, els professionals i els donants afronten aquest dilema entre el dret a l'anonimat dels donants i el dret dels nascuts a conèixer el seu origen genètic.
El Miquel Roura i la Maria Sellés són nascuts per donacions de semen. En el cas del Miquel, per evitar una malaltia neurodegenerativa hereditària, i en el de la Maria perquè la seva mare volia formar una família monoparental. Fa anys que lluiten per canviar la llei que permet amagar la identitat dels seus progenitors. Aquesta informació només la té el centre sanitari on es va fer el tractament. Un centre que en tres de cada quatre casos és privat.
"Imagineu-vos que algú té el vostre historial mèdic, la informació sobre la vostra genealogia, la vostra família... És que aquesta informació és meva. I, a més a més, me l'han robat amb la connivència del meu pare biològic i de la meva mare biològica." (Maria Sellés, filla de donant)
La irrupció de les proves comercials genètiques, encara poc esteses al nostre país, ha posat en perill a molts països l'anonimat dels donants. El Miquel, està molt a prop de localitzar el seu donant.
"Jo només reclamo un dret, també el dret de dir-los als meus fills: "Tota aquesta gent amb aquests cognoms són família teva", per si ells després volen evitar consanguinitats o no. És el seu dret!" (Miquel Roura, fill de donant)
El Comitè de Bioètica de Catalunya, i posteriorment també el d'Espanya, ja fa anys que s'han pronunciat a favor de suprimir l'anonimat dels donants per equiparar el dret dels fills de donant als que es garanteixen als fills adoptats. I per l'auge actual de la medicina genètica. I a Europa la majoria de països ja han legislat en aquest sentit.
"A Espanya, sent com és un país capdavanter en reproducció, això no li convé, no li interessa. O sigui, aquí hi ha uns conflictes d'interès al darrere de la pressió perquè això no es canviï." (Núria Terribas, Comitè Bioètica de Catalunya)
El sector de la reproducció assistida tem que un canvi legislatiu provoqui una davallada brusca dels donants, un pilar fonamental per a l'èxit dels tractaments. Cada any se'n necessiten milers, i l'anonimat i la motivació econòmica són els principals arguments per aconseguir-ne.
"Jo volia anar de vacances, i sí, em van comentar que et donaven mil euros i va ser la meva llum en aquell moment." (Sandra Teruel, donant d'òvuls)
"M'ho vaig prendre com una feina més. Vull dir, una manera de guanyar diners." (Oliver, donant de semen)
Tot i això, cinc dels sis donants que apareixen al reportatge estarien disposats a donar-se a conèixer si els nascuts per les seves donacions hi tinguessin interès.
Al reportatge també hi ha el testimoni d'una mare que ha optat per fer el tractament a Portugal, on les donacions no són anònimes. Encara són poques, però creix la xifra de persones que tria aquesta solució per garantir el dret del seu fill a tenir més respostes sobre els seus gens.
Un reportatge de Mariona Bassa Camps i Àlex Gonzalo
Imatge i Muntatge: Josep Maria Porta Palau
Producció: Cristina Rivas
#GensAnònimsTV3
