Xile treu pit per un rescat seguit per 1.000 milions de persones i que ha costat 14 milions
El rescat dels 33 miners, atrapats a 700 metres de profunditat durant 69 dies, ha servit al president de Xile, Sebastián Piñera, per demostrar al món que el seu país, malgrat que no està desenvolupat al cent per cent, és capaç de fer front a situacions adverses. El drama d'aquests homes, que Piñera ha promès que no quedarà impune, ha acabat amb final feliç i ha desfermat sentiments patriòtics. Uns 2.000 periodistes han seguit el rescat des del campament Esperanza i es calcula que 1.000 milions de persones l'han seguit en directe a tot el món. Des del punt de vista econòmic, el rescat també ofereix xifres: ha costat uns 14 milions d'euros.
Milers de xilens han celebrat als carrers de pobles i ciutats el rescat dels miners, un èxit del qual tot el país se sent orgullós. A Santiago de Xile, milers de persones han seguit a través d'una pantalla gegant tots els passos del rescat. L'expectació era màxima. I és que a la mina de Copiapó hi havia en joc molt més que la vida de 33 persones. L'èxit o el fracàs de l'operació posava a prova la imatge mundial de Xile i el país ha superat el tràngol amb nota.
El rescat s'ha fet amb tecnologia i tècnics xilens. Això demostraria que el país té capacitat per organitzar i dur a terme un operatiu d'una complexitat considerable. Enrere queda la polèmica per la manca de seguretat a les mines, perquè el missatge que aquest 13 d'octubre s'ha enviat al món és que Xile és un país preparat i amb un orgull nacional més fort que mai. De fet, banderes xilenes i himnes han presidit totes les etapes del rescat.
El president de Xile, Sebastián Piñera, ha presenciat el rescat dels miners des del principi fins al final, i ha estat al peu de la mina per abraçar tots els miners del primer a l'últim. El líder xilè ha assegurat que "la gran riquesa del nostre país no és el coure, són els miners; no són els recursos naturals, són els xilens. Els nostres treballadors han donat un exemple al món amb un rescat que semblava molt difícil".
Piñera: "L'accident no quedarà impune"
Per Piñera, "Xile és ara més respectat, més valorat". El cap de l'executiu xilè s'ha pres el rescat com un èxit personal i del seu govern, que es va comprometre a rescatar-los un cop es va saber que estaven vius. Ara bé, Piñera, que ha agraït als miners el seu "esforç, solidaritat i companyonia", també ha assegurat que els responsables de l'accident "no quedaran impunes".
Xile llima diferències amb Bolívia
La crisi dels miners ha servit també per llimar recels amb països veïns. Un dels miners rescatats era de Bolívia, país amb el qual Xile manté una enemistat històrica. El president bolivià, Evo Morales, ha volgut visitar el seu compatriota i ha viatjat fins a Copiapó, on ha estat rebut pel seu homòleg xilè, Sebastian Piñera. "El poble bolivià mai oblidarà aquest esforç. Cal agrair als 32 miners que van acompanyar i cuidar el meu germà Carlos Mamani", ha dit Morales. En un altre gest de proximitat, el president xilè ha agafat una bandera de Bolívia, imatge impensable fa un temps. El rescat podria haver millorat una mica les relacions dels dos estats.
Rescat de dimensió mundial
La història d'"Els 33 d'Atacama" és un d'aquells fenòmens que tenen dimensió global. N'és una prova la cobertura informativa que s'ha fet del rescat. Es calcula que uns 1.000 milions de persones han vist el desenllaç en directe, i a la mina San José des de feia dies milers de periodistes esperaven qualsevol avanç per explicar-ho a una audiència global.
La xarxa també és un bon baròmetre de la repercussió mundial que ha tingut l'esdeveniment. Nombrosos grups a Facebook donaven suport als miners i, a Twitter, com no podia ser d'una altra manera, l'atrapament i el rescat s'han pogut seguir en directe.
Aquest impacte més enllà de Xile també l'han recollit, lògicament, els líders de la majoria de països. En gairebé totes les reaccions polítiques el comú denominador ha estat l'elogi per l'eficiència amb què el govern xilè ha dut a terme la missió de rescat.
El cost econòmic de l'operació
Pel que fa al vessant econòmic, el rescat d'"Els 33 d'Atacama" ha tingut un cost, segons el president xilè, "d'entre 7 i 14 milions d'euros", una xifra que supera el deute que té l'empresa propietària de la mina. Piñera ha explicat que un terç dels diners surten de donacions que han fet moltes empreses i la resta els ha assumit "l'estat xilè, i en part Codelco (Corporació Nacional del Coure)", la productora de coure més important del món. Codelco entrega la totalitat dels seus guanys a les arques públiques.
Aquests diners han servit, principalment, per pagar la maquinària i el personal del sector privat que han participat en l'operatiu, tant des del punt de vista tècnic, com de les comunicacions i la intendència. S'ha de dir, però, que diverses empreses, tant xilenes com de fora, han decidit oferir els seus serveis de manera gratuïta.
El campament Esperanza es convertirà en un memorial
El desmantellament del ja famós campament Esperanza, que ha arribat a aplegar unes 3.000 persones, entre periodistes i familiars, ha començat tan bon punt ha sortit de la mina l'últim home i s'ha donat per finalitzat l'operatiu de rescat. Els familiars ja s'han reunit amb els miners i els periodistes han recollit els seus equips per tornar cap a casa.
Tot i això, el campament no desapareixerà del tot, ja que Piñera ha anunciat que l'espai es convertirà en un memorial per homenatjar els miners i perquè les pròximes generacions recordin la gesta del rescat.
El rescat s'ha fet amb tecnologia i tècnics xilens. Això demostraria que el país té capacitat per organitzar i dur a terme un operatiu d'una complexitat considerable. Enrere queda la polèmica per la manca de seguretat a les mines, perquè el missatge que aquest 13 d'octubre s'ha enviat al món és que Xile és un país preparat i amb un orgull nacional més fort que mai. De fet, banderes xilenes i himnes han presidit totes les etapes del rescat.
El president de Xile, Sebastián Piñera, ha presenciat el rescat dels miners des del principi fins al final, i ha estat al peu de la mina per abraçar tots els miners del primer a l'últim. El líder xilè ha assegurat que "la gran riquesa del nostre país no és el coure, són els miners; no són els recursos naturals, són els xilens. Els nostres treballadors han donat un exemple al món amb un rescat que semblava molt difícil".
Piñera: "L'accident no quedarà impune"
Per Piñera, "Xile és ara més respectat, més valorat". El cap de l'executiu xilè s'ha pres el rescat com un èxit personal i del seu govern, que es va comprometre a rescatar-los un cop es va saber que estaven vius. Ara bé, Piñera, que ha agraït als miners el seu "esforç, solidaritat i companyonia", també ha assegurat que els responsables de l'accident "no quedaran impunes".
Xile llima diferències amb Bolívia
La crisi dels miners ha servit també per llimar recels amb països veïns. Un dels miners rescatats era de Bolívia, país amb el qual Xile manté una enemistat històrica. El president bolivià, Evo Morales, ha volgut visitar el seu compatriota i ha viatjat fins a Copiapó, on ha estat rebut pel seu homòleg xilè, Sebastian Piñera. "El poble bolivià mai oblidarà aquest esforç. Cal agrair als 32 miners que van acompanyar i cuidar el meu germà Carlos Mamani", ha dit Morales. En un altre gest de proximitat, el president xilè ha agafat una bandera de Bolívia, imatge impensable fa un temps. El rescat podria haver millorat una mica les relacions dels dos estats.
Rescat de dimensió mundial
La història d'"Els 33 d'Atacama" és un d'aquells fenòmens que tenen dimensió global. N'és una prova la cobertura informativa que s'ha fet del rescat. Es calcula que uns 1.000 milions de persones han vist el desenllaç en directe, i a la mina San José des de feia dies milers de periodistes esperaven qualsevol avanç per explicar-ho a una audiència global.
La xarxa també és un bon baròmetre de la repercussió mundial que ha tingut l'esdeveniment. Nombrosos grups a Facebook donaven suport als miners i, a Twitter, com no podia ser d'una altra manera, l'atrapament i el rescat s'han pogut seguir en directe.
Aquest impacte més enllà de Xile també l'han recollit, lògicament, els líders de la majoria de països. En gairebé totes les reaccions polítiques el comú denominador ha estat l'elogi per l'eficiència amb què el govern xilè ha dut a terme la missió de rescat.
El cost econòmic de l'operació
Pel que fa al vessant econòmic, el rescat d'"Els 33 d'Atacama" ha tingut un cost, segons el president xilè, "d'entre 7 i 14 milions d'euros", una xifra que supera el deute que té l'empresa propietària de la mina. Piñera ha explicat que un terç dels diners surten de donacions que han fet moltes empreses i la resta els ha assumit "l'estat xilè, i en part Codelco (Corporació Nacional del Coure)", la productora de coure més important del món. Codelco entrega la totalitat dels seus guanys a les arques públiques.
Aquests diners han servit, principalment, per pagar la maquinària i el personal del sector privat que han participat en l'operatiu, tant des del punt de vista tècnic, com de les comunicacions i la intendència. S'ha de dir, però, que diverses empreses, tant xilenes com de fora, han decidit oferir els seus serveis de manera gratuïta.
El campament Esperanza es convertirà en un memorial
El desmantellament del ja famós campament Esperanza, que ha arribat a aplegar unes 3.000 persones, entre periodistes i familiars, ha començat tan bon punt ha sortit de la mina l'últim home i s'ha donat per finalitzat l'operatiu de rescat. Els familiars ja s'han reunit amb els miners i els periodistes han recollit els seus equips per tornar cap a casa.
Tot i això, el campament no desapareixerà del tot, ja que Piñera ha anunciat que l'espai es convertirà en un memorial per homenatjar els miners i perquè les pròximes generacions recordin la gesta del rescat.
