El rescat dels miners xilens aixeca amplis suports a les xarxes socials
L'operació de rescat té ressò global i per això no és gens estrany que allà on hi ha comunicació també se'n parli. Al Facebook, la xarxa social més poderosa, ja fa dies que hi ha grups de suport als 33 miners xilens. A molts d'aquests grups, el seu "mur", que és l'espai on els membres d'un grup deixen missatges, ha quedat avui ben ple de felicitacions.
Una llista provisional ha d'incloure com a mínim aquests: Fuerza Mineros, Chile a los mineros, Fuerza y apoyo a los hermanos, Mineros de Chile, 33 mineros, Fuerza a los mineros de Chile... El primer miner que ha sortit, Florencio Avalos, ja tenia la pàgina al Facebook abans que arribés a l'hospital.
Ànims en 140 caràcters
Al Twitter, el rescat s'ha pogut seguir en directe, i encara a hores d'ara, tant per part dels periodistes que fan servir l'eina com per part de persones d'arreu del món que comparteixen enllaços amb imatges i informacions o, simplement, transmeten missatges d'ànim i de celebració que no excedeixin dels 140 caràcters que el servei té com a límit.
Entre els missatges, n'hi ha un d'enviat des del compte oficial del president veneçolà en què felicita al seu homònim Piñera.
Contrast de sentiments al continent
Cal destacar si de cas l'esperit crític d'altres ciutadans que asseguren que si els miners fossin colombians, bolivians, paraguaians, peruans o mexicans les coses no haurien anat igual de bé. El lema general que s'ha estès aplegats sota l'etiqueta (#hashtag) #silosminerosfueran. Si més no serveix per detectar que l'allau d'orgull patriòtic que viu Xile té de contrast una certa depressió en països del continent.
També es comencen a observar missatges que no són només de suport sinó també de protesta i exigeixen, ara que s'assegura l'alliberament dels miners, la compareixença dels responsables de la mina i es demana que es faci justícia.
Mirall social
Com sempre, també hi ha qui s'ha pres la tragèdia per la banda humorística. D'entre aquests, potser el més blanc és el grup impulsat per joves que volen sortir de nit, amb un lema ben clar: "Tinc més ganes de sortir que els miners xilens".
Sigui com sigui, una vegada més s'ha demostrat que les xarxes socials no són producte d'un fals dilema entre "tafaners" i "exhibicionistes" sinó que actuen com un altre mirall de la societat, un altre canal de comunicació entre les persones gràcies a les tecnologies i internet.
Ànims en 140 caràcters
Al Twitter, el rescat s'ha pogut seguir en directe, i encara a hores d'ara, tant per part dels periodistes que fan servir l'eina com per part de persones d'arreu del món que comparteixen enllaços amb imatges i informacions o, simplement, transmeten missatges d'ànim i de celebració que no excedeixin dels 140 caràcters que el servei té com a límit.
Entre els missatges, n'hi ha un d'enviat des del compte oficial del president veneçolà en què felicita al seu homònim Piñera.
Contrast de sentiments al continent
Cal destacar si de cas l'esperit crític d'altres ciutadans que asseguren que si els miners fossin colombians, bolivians, paraguaians, peruans o mexicans les coses no haurien anat igual de bé. El lema general que s'ha estès aplegats sota l'etiqueta (#hashtag) #silosminerosfueran. Si més no serveix per detectar que l'allau d'orgull patriòtic que viu Xile té de contrast una certa depressió en països del continent.
També es comencen a observar missatges que no són només de suport sinó també de protesta i exigeixen, ara que s'assegura l'alliberament dels miners, la compareixença dels responsables de la mina i es demana que es faci justícia.
Mirall social
Com sempre, també hi ha qui s'ha pres la tragèdia per la banda humorística. D'entre aquests, potser el més blanc és el grup impulsat per joves que volen sortir de nit, amb un lema ben clar: "Tinc més ganes de sortir que els miners xilens".
Sigui com sigui, una vegada més s'ha demostrat que les xarxes socials no són producte d'un fals dilema entre "tafaners" i "exhibicionistes" sinó que actuen com un altre mirall de la societat, un altre canal de comunicació entre les persones gràcies a les tecnologies i internet.
