Barcelona

Mas envia una carta i un memoràndum als líders europeus demanant el suport a la consulta

La missiva s'ha enviat a Merkel, Hollande, Cameron i la resta de líders europeus juntament amb un memoràndum en què es defensa el dret de Catalunya a decidir el seu futur.

TV3 ha tingut accés als documents que s'han fet arribar a 45 països d'arreu del món. Es van enviar 10 dies abans d'haver-se sabut l'existència de l'informe Margallo.

RedaccióActualitzat

El president Mas envia una carta i un memoràndum en què defensa el dret de Catalunya a decidir. Merkel, Cameron, Hollande i la resta de líders europeus són els destinataris de la missiva a favor de la consulta mentre que el memoràndum ha estat enviat a 27 primers ministres de la Unió Europea, tots menys Mariano Rajoy, a qui se li va enviar abans i a 45 països d'arreu del món. L'oposició ja ha qualificat d'inútil la iniciativa i n'ha fet mofa.

La carta del president Mas es va enviar 10 dies abans d'haver-se sabut que el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha fet arribar un informe a totes les ambaixades i consolats amb un argumentari per rebatre els plantejaments sobiranistes. En l'informe de Margallo, s'hi afirma, per exemple, que el separatisme trenca la convivència, que no hi ha espoli fiscal sinó solidaritat, que Catalunya seria més pobra i que la seva vocació europeista es veuria truncada. El document té més de 200 fulls i està redactat en forma de preguntes i respostes, perquè els diplomàtics el puguin utilitzar com a base en actes i entrevistes.

A banda de la carta del president Mas també s'ha enviat un memoràndum a 45 països d'arreu del món amb els arguments a favor de la consulta.

El memoràndum, al que ha tingut accés TV3, vol traspassar les fronteres europees per arribar també als principals països del món.

El text comença explicant la pregunta del referèndum d'autodeterminació convocat pel 9 de novembre:" Vol que Catalunya esdevingui un Estat? I en cas afirmatiu, vol que Catalunya sigui un estat independent?". Recorda que tant la data com la pregunta es van anunciar el 12 de desembre molt abans d'esgotar el termini previst per arribar a un consens. Subratlla que el van consensuar a més de la federació del govern, Convergència i Unió,  tres partits de l'oposició: Esquerra Republicana, Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i la Candidatura d'Unitat Popular, que sumen 87 diputats, pràcticament -recalca el memoràndum- tres quartes parts dels 135 diputats del Parlament.

Argumenta, per tant, que aquest referèndum l'avala el poble de Catalunya per què en les eleccions del 25 de novembre va votar majoritàriament, 107 dels 135 diputats, als partits que donaven suport al dret a decidir. Un suport, a més, àmpliament mostrat pels catalans en la Via per a la Independencia que va aplegar més d'un milió i mig de persones que van recórrer el país de punta a punta per expressar les seves ànsies de llibertat nacional.  

 No hi ha motiu perquè, d'acord amb les lleis vigents a Espanya i a Catalunya, no es pugui autoritzar un referèndum, o s'aprovi una nova llei per autoritzar-lo

El dossier també afirma que el referèndum podria ser perfectament legal sortint així al pas de l'afirmació de l'executiu espanyol que la legalitat vigent no el permet. " No hi ha motiu perquè, d'acord amb les lleis vigents a Espanya i a Catalunya, no es pugui autoritzar un referèndum, o s'aprovi una nova llei per autoritzar-lo". El document subratlla els esforços fets pel govern català per acordar la consulta amb les autoritats espanyoles. Expressa clarament la voluntat de Catalunya de continuar dins la Unió Europea i surt al pas d'algunes afirmacions al respecte: " Per tant, simplement no és cert que es digui que Catalunya deixaria de ser automàticament un estat membre de la unió". I Per reblar el clau de la pertinença, es posa de relleu que no hi ha cap supòsit previst en els tractats europeus i situa així la decisió dins l àmbit de la política: " La pertinença de Catalunya a la Unió Europea dependria d'una decisió política que està en mans dels governs de tots els estats membres". Del document s'entreveu que Catalunya hauria d'interessar a Europa, seria un contribuent nét de la Unió i no una càrrega per als pressupostos europeus.

 Per tant, simplement no és cert que es digui que Catalunya deixaria de ser automàticament un estat membre de la unió

La pertinença de Catalunya a la Unió Europea dependria d'una decisió política que està en mans dels governs de tots els estats membres

Aquest memoràndum també s'ha adjuntat a la carta enviada personalment pel president Mas als primers ministres europeus en que demana el seu suport per desbloquejar aquest contenciós que continua obert amb el govern de Madrid.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut