Marta Galimany, l'única atleta capaç de batre el rècord de marató 27 anys després
La plusmarca anterior, del 1995, l'havia aconseguit Ana Isabel Alonso a la marató de Sant Sebastià
Marta Galimany ostenta des del 4 de desembre el rècord d'Espanya de Marató amb un crono de 2 hores, 26 minuts i 14 segons. Li ha costat tres intents però la vallenca ha rebaixat en 37 segons un crono del 1995, una plusmarca amb noms i cognoms. Es coneixia com "el rècord d'Ana Isabel Alonso".
La mateixa atleta ha volgut enviar-li un vídeo de felicitació:
"Vull felicitar-te, donar-te l'enhorabona i que sàpigues que estic feliç perquè el rècord no ha pogut passar a millors mans. Ets una dona lluitadora, tenaç, que no ho has deixat fins que ho has aconseguit. I havia de ser a la marató de València, on ja t'havies quedat a les portes."
Galimany, emocionada en reviure la cursa a través de les paraules d'Alonso, reconeix que "és un honor que et truqui, que s'alegri per tu. És un rècord que fa tants anys que ningú havia assolit, que era com el rècord d'Ana Isabel Alonso. Que ella s'alegri per mi diu molt d'ella".
Sobre els records que té de la marató de València, Galimany assegura que "no es pot explicar amb paraules perquè és un cúmul d'emocions que et venen en aquell moment de tot el treball que hi ha darrere, tota la gent que confia en tu, que t'ha ajudat, que t'ha donat suport".
El seu punt fort, assegura el seu entrenador, és la força mental: "La qualitat més gran que té és de coll en amunt, perquè és una dona molt treballadora, és molt constant, creu molt en el projecte, en el que estem fent des de fa molts anys, no té pressa, que és un error de la majoria d'atletes: tenir molta pressa per aconseguir les coses."
Jordi Toda, l'autor d'aquestes paraules, és el seu entrenador i parella. Junts formen un equip. Segons Galimany: "Sempre té les paraules adequades per motivar-me si creu que estic massa relaxada o bé per fer-me reduir els nervis".
La rutina per arribar al més alt és dura. Moltes hores d'entrenament, tirades llargues, dieta controlada per una nutricionista, anar a dormir i llevar-se d'hora... però per la nova plusmarquista tot això compensa:
"Per mi els sacrificis per entrenar no són sacrificis, perquè és la vida que sempre havia somiat viure i ara tinc aquesta oportunitat. Potser passo menys temps del que voldria amb la família o els amics, sempre tens els horaris més marcats... Però per mi no són sacrificis. A mi m'agrada aquesta vida."
Així va transcórrer la marató de València del 4 de desembre:
