Eusebio: "Vull assumir la meva responsabilitat en tot el que ha passat"

Eusebio ha exemplificat la decepció de la derrota i el seu discurs inicial ha estat molt honest i sincer:

Com et queda el cos?

Moment molt difícil; el primer que vull fer és assumir la meva responsabilitat en tot el que ha passat. Vaig arribar amb il·lusió per donar continuïtat al que estava vivint aquest club les darreres temporades.

Em sentia fort, em sentia capacitat, he treballat durant tot l'any amb la confiança que ho aconseguiríem i lamentablement no ha sigut així; crec que els he fallat, crec que he fallat al club en la confiança que va dipositar en mi des del principi.

En aquests moments, l'únic que em queda es demanar perdó a tota la gent que en moments difícils han continuat confiant en mi i jo no he sigut capaç de donar el que ells esperaven.

Perdó a la direcció esportiva, als propietaris, als jugadors, als treballadors que han treballat i s'han deixat l'ànima per aquest club i perdó a l'afició i a tots els que estimeu el Girona. En el fons a tota la ciutat, a tota la província i a tots els simpatitzants d'arreu.

Estava convençut que hem fet moltes coses per merèixer-lo, però la realitat és que, si no ho hem aconseguit, és que hem fallat

Per la meva part, és l'únic que em queda per dir en aquests moments.

Per què s'ha baixat?

Ja ho he explicat, no hem estat a l'alçada. Hem fallat en molts moments, en moltes coses, i ja hi haurà moment d'analitzar-ho.

Jo assumeixo una gran responsabilitat, he fallat, no he sigut capaç d'aconseguir una major regularitat per aconseguir l'objectiu. Ho sento

Què els has dit als jugadors i com han d'afrontar aquest final de temporada?

Som professionals, som persones que hem d'estar preparats per afrontar qualsevol situació  que ens arribi a la vida i aquesta fa molt de mal perquè professionalment és una cosa que et marca. Però la vida continua, la professió continua. A la vida t'has d'aixecar dels cops per molt que costi; aquest cop és duríssim. Ens hauriem d'aixecar, tenim una vida, tenim una professió. I seguir creient i confiant que, per aconseguir objectius, tothom s'ha d'aixecar tantes vegades com caigui.