L'estiu més llarg mai registrat a Catalunya

El 2022 passarà a la història, de moment, com el de l'estiu més llarg a Catalunya. Hem passat amb escreix dels 3 mesos de rigor, si atenem als dies "de calor", definits per tenir unes temperatures màximes iguals o superiors als 30 ºC. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha comunicat que el 2022 és l'any amb més dies de calor a Catalunya en diverses estacions meteorològiques, entre elles les que tenen sèries centenàries.

Aquest 2022 és l'any amb més dies de calor (temperatura màxima igual o superior als 30 ºC) que s'ha registrat a Catalunya, amb més de 120 dies entre mitjans de maig i finals d'octubre a sectors del pla de #Lleida i la vall de l'Ebre i fins a 127 dies a Vinebre #RiberadEbre pic.twitter.com/WRDFJUEDrA

— Meteocat (@meteocat) October 28, 2022

127 dies de calor sostinguda a Vinebre

En el primer lloc de dies de calor, l'SMC destaca Vinebre, amb 127 dies de màximes iguals o superiors a 30 ºC, registrades entre mitjans de maig i mitjans d'octubre. En dies naturals, són 5 mesos seguits d'estiu.

Rècords a les sèries històriques

Les sèries històriques catalanes també mostren dades fins i tot més rellevants. A  la sèrie climàtica de Lleida, amb dades des del 1950, s'han registrat 122 dies de calor. És el rècord en 73 anys de dades, ni més ni menys que 20 dies per sobre del rècord de 2012.

A la sèrie climàtica de #Lleida (#Segrià), amb dades des de 1950 (73 anys en total), enguany s'han registrat 122 dies amb 30 ºC o més de màxima, esmicolant l'anterior registre màxim de 102 dies el 2012 ? pic.twitter.com/gic3RonRHc

— Meteocat (@meteocat) October 28, 2022

Aquesta dada es complementa amb la de la temperatura més alta i més tardana registrada a l'observatori de l'Agència Estatal de Meteorologia de la mateixa ciutat de Lleida des que hi ha dades (1940): els 31 ºC registrats aquest passat dijous 27 d'octubre.

A l'Observatori de l'Ebre (Roquetes), amb dades des del 1905, enguany s'han registrat 120 dies amb 30 ºC o més de màxima. És el rècord en 118 anys. S'ha superat en 5 dies l'anterior rècord de 115 dies del 2012.

A l'Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des del 1914, s'han registrat 73 dies amb màximes de 30 ºC o més, un altre rècord en 109 anys de dades. Són 11 dies més que l'anterior rècord (62 dies el 2003).  

Les dades de Barcelona, tant a l'Observatori Fabra com al Raval, també són excepcionals pel que fa a les temperatures mínimes.

Per acabar, també tenim les dades de la sèrie de l'Estartit que ha compartit l'observador Josep Pascual. L'octubre acabarà amb temperatures per sobre de la mitjana, molt probablement amb rècord de l'octubre més càlid. Amb això completarem un període de gener a octubre que esdevindrà també el més càlid del darrer mig segle a l'Estartit, amb dades de temperatura des del 1971.

Cal afegir que també esdevindrà el segon any amb menys pluja, només superat  pel 1973, fet agreujat per la manca de pluges acumulada del 2021.

A banda de la temperatura de l'aire, la temperatura de l'aigua també segueix sent anormalment càlida, prop de 3 ºC per sobre de la mitjana climàtica per a aquestes dades. Això farà que el període del gener a l'octubre esdevingui un rècord des del 1974.

Recordem que el passat 4 d'agost es va batre el rècord absolut de temperatura del mar a l'Estartit (27,5 ºC) i que també es va batre el rècord de temperatura de l'aigua a l'estany de Banyoles (28,8 ºC el 5 d'agost).

Tendència inequivoca

Totes aquestes dades no són anecdòtiques, i  no fan més que apuntar en la direcció inequívoca de l'escalfament global desencadenat per l'acció humana amb conseqüències visibles en molts aspectes climàtics, des de la pèrdua de gel o l'augment del nivell del mar a la duració i la intensitat dels episodis de calor.

Però a més a més, també hi ha una variabilitat natural i episodis concrets que poden alimentar aquesta tendència a l'escalfament. Per exemple, un estudi publicat aquesta setmana analitza la probable contribució a la calor global d'enguany de l'excepcional erupció del volcà Hunga Tonga. Aquest volcà submarí hauria escalfat, i no refredat com fan normalment els volcans, per l'emissió extra de vapor d'aigua, un gas d'efecte hivernacle.