Laura Rosel: "Els presos es troben el mur intel·lectual d'uns dirigents polítics espanyols sords i cecs"
Com més es negui el diàleg des de l'Estat, més s'hi insistirà des de l'independentisme
En una entrevista a Catalunya Ràdio, el líder d'Esquerra Republicana reclama per enèsima vegada que es busqui una solució política a l'anhel independentista de milions de catalans. Ho fa amb serenor, convençut que l'independentisme s'ha d'abordar des de posicionaments democràtics i no punitius.
Com Junqueras, la resta de presos condemnats per sedició no han deixat de reivindicar ni una sola vegada el caràcter polític de tot plegat. No es cansen de dir-ho. S'ha de parlar del procés. Però al davant, a més dels murs físics de la presó, es troben el mur intel·lectual d'uns dirigents polítics espanyols sords i cecs a qualsevol gest que apel·li a l'acostament.
A la sordidesa d'aquests murs s'hi afegeix el brogit que des del 14 d'octubre ho impregna tot. L'independentisme polític ha estat incapaç d'articular una resposta a la sentència i ha deixat que el carrer es desbordi sense rumb, provocant un soroll que ha engolit els que se suposa que haurien de ser al centre de tot plegat: els 9 presos i els 100 anys de presó.
El director de FundiPau, Jordi Armadans, escrivia fa uns dies que "el diàleg no és una poció màgica, que per si mateix no soluciona les coses, però que, en situacions de conflictes socials i polítics, és imprescindible". I rematava: "El diàleg no assegura res, però sense diàleg està garantit el bloqueig permanent". L'encerta, Armadans. Ho certifiquen les paraules de Junqueras des de Lledoners: com més es negui el diàleg des de l'Estat, més s'hi insistirà des de l'independentisme.
