Què vol dir escantellar? Una cosa s'escantella quan se li trenca un tros de la vora. Es forma a partir de cantell, que és aquesta vora, l'extrem d'un objecte. Les coses es poden escantonar, esvorellar, i també es poden escairar o esberlar...

De fet, tenim un ampli ventall de paraules per dir que una cosa es trenca, segons com es trenca i què se'n trenca. Així, tenim trossejar, esmicolar i esbocinar, i en el cas que sigui un teixit, parlem d'estripar, esquinçar, i també d'esfilagarsar o esparracar.

Bé, deixem enrere tanta trencadissa i parlem de safareig, aquest receptacle generalment de parets d'obra i de forma rectangular que s'omple d'aigua i normalment serveix per rentar-hi la roba (o també per regar). Prové d'una paraula àrab que originàriament volia dir 'bassal'.

El safareig, per extensió, és, també, la petita cambra en una casa, generalment prop de la cuina, on hi ha aquesta mena de pica fonda. O potser hauríem de dir "hi havia" perquè amb l'aparició de la rentadora sembla que el safareig ha anat desapareixent i potser també l'espai que l'acollia, i si encara existeix sovint es parla de la galeria o el pati.

Abans, però, quan no hi havia màquines de rentar, hi havia el safareig públic, on les dones -sobretot- anaven a fer la bugada. Era un lloc de trobada, on es parlava, on es comentaven afers diversos, del poble, del veïnat, mentre es maurava la roba o s'esperava que s'eixugués.

I és per això que ara diem que es fa safareig (o es fa bugada) quan es comenten xafarderies, paraula que també té l'origen a safareig, per cert.

Relacionades amb la bugada, trobem expressions com ara haver-hi roba estesa (quan hi ha algú davant del qual no convé parlar), perdre un llençol a cada bugada (quan a cada situació nova s'està una mica pitjor) o l'exclamació, ben gràfica, molta roba i poc sabó (i tan neta que la volen), que dona títol a un llibre de Montserrat Roig.

I acabem amb babau o babaua, que és com en diem de les persones que no tenen malícia, que no es malfien de res, que tot ho troben bé i que es deixen portar pels altres.

D'algú que és babau també podem dir que és beneit, ximple, talòs o badoc. La paraula té un origen expressiu, i l'arrel bab- fa referència a confusió mental o al balbuceig dels nens. També la trobem en altres mots, com babaia, babarota o babuí.

Si voleu protegir les paraules escantellar, safareig i babau, feu-les servir! Recordeu que només l'ús les pot protegir de l'extinció!