Fa més de 2.000 anys, Horaci deia: "Renaixeran moltes paraules que ara han caigut en desús i cauran les que ara estan de moda si ho vol l'ús, que és qui té l'autoritat i les lleis i regles del llenguatge".  Si, com diu Horaci, la vida de les paraules depèn de si es fan servir o no, des del Departament d'Assessorament Lingüístic de la CCMA, en col·laboració amb el programa "La nit dels ignorants", ens hem proposat salvar alguns dels mots que els oients consideren en perill, per mirar d'evitar que caiguin en l'oblit. En aquesta primera entrega, les paraules vencill, maurar i acotxar han estat seleccionades com les que mereixen una especial protecció. Ens ha costat molt triar només aquestes, perquè les voldríem salvar totes! El que tenen en comú totes tres és que potser es diuen menys que abans, però encara poden ser útils. Per exemple, vencill. Els vencills eren els brins d'herbes que servien per lligar les garbes, és a dir, els feixos d'espigues. Ara tot es fa amb màquines recol·lectores, però si fem un ram d'herbes o de flors encara el podem lligar amb un vencill, o sigui amb les mateixes herbes. Vencill ve del llatí vĭncŭlum, com la paraula vincle. Pel que fa a maurar, ara amb les rentadores ja no cal maurar la roba, és a dir, 'masegar-la per rentar-la'. Però maurar també és 'pastar, remoure fent força, per estovar o barrejar bé'. Per exemple, si fem pa o pasta a casa, l'hem de maurar. També en podríem dir amassar, pastar (i fonyar, fènyer i funyir), té molts rivals!, però avui volem preservar maurar. Té l'origen en el llatí macerare, com macerar.   Finalment, decidim preservar acotxar. Encara es diu força, però no volem que es perdi de cap manera: ni la paraula ni l'acció d'acotxar, tan reconfortant. Normalment ho fan els pares amb les criatures, però a tothom li agrada que el tapin bé amb una manteta! O no? I qui diu una manta, diu una flassada o una vànova. I així, de passada, reviscolen dues paraules més! Aquestes són les tres paraules que hem decidit protegir aquesta setmana. Si teniu ocasió de fer-les servir, no us en estigueu!